Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Tesaurus de termes de recerca

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  semiconductor orgànic, n m
  • en  organic semiconductor

Enginyeria i arquitectura>Enginyeria elèctrica i electrònica>Tecnologia electrònica

  • ca  semiconsonant, n f
  • es  semiconsonante
  • fr  semi-consonne
  • en  semiconsonant

Humanitats>Filologia, lingüística i sociolingüística

Definició
Articulació intermèdia entre la consonant més oberta i la vocal més tancada, caracteritzada acústicamentper l'absència d'una estructura de formants netament definida i per la presència d'una energia que és deguda a la manca d'obstrucció en la cavitat bucal, i que ocorre a l'inici de síl·laba davant d'una vocal.
  • ca  semicultisme, n m
  • es  semicultismo
  • fr  semi-cultisme
  • en  semi-learned word

Humanitats>Filologia, lingüística i sociolingüística

Definició
Mot introduït tardanament en una llengua, que no ha sofert una evolució fonètica completa però que presenta un estadi més evolucionat que no un cultisme.
  • ca  semiimputabilitat, n f
  • es  semiimputabilidad, n f

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Dret penal, .PARAULES CLAU

  • ca  semimetall, n m
  • es  semimetal
  • en  metalloid

Ciències>Química>Química inorgànica, .PARAULES CLAU

  • ca  seminari, n m
  • es  seminario
  • fr  séminaire
  • en  seminar

Ciències socials>Pedagogia i didàctiques>Mètodes d'investigació i diagnòstic en educació

Definició
Tècnica de dinàmica de grups que consisteix en unes sessions de treball d'un grup més aviat reduït que investiga un tema mitjançant el diàleg i la discussió, sota la direcció d'un professor o un expert.
  • ca  seminoma, n m
  • es  seminoma
  • fr  séminome
  • en  seminoma

Ciències de la vida 1>Agricultura i veterinària>Veterinària, Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Anatomia patològica

Definició
Neoplàsia de les cèl·lules germinatives dels túbuls seminífers del testicle.

Nota

  • El seminoma pot ser benigne o maligne.
  • ca  semiologia, n f
  • es  semiología
  • fr  sémiologie
  • en  semeiology
  • en  semiology

Ciències de la vida 1>Agricultura i veterinària>Veterinària, Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general, .PARAULES CLAU

Definició
Part de la semiòtica que estudia la conversió dels símptomes en signes.
  • ca  semiologia, n f
  • es  semiología
  • fr  sémiologie
  • en  semeiology
  • en  semiology

Humanitats>Filologia, lingüística i sociolingüística>Lingüística general

Definició
Estudi de la naturalesa, la producció i la interpretació dels signes en la vida social a través de l'anàlisi de textos literaris, produccions audiovisuals, publicitàries, etc. amb l'objecte d'explicar la complexitat del fenomen artístic.
  • ca  propedèutica, n f
  • ca  semiotècnia, n f sin. compl.
  • es  propedéutica
  • es  semiotecnia
  • fr  propédeutique
  • en  propaedeutics
  • en  propedeutics

Ciències de la vida 1>Agricultura i veterinària>Veterinària, Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general

Definició
Part de la semiòtica que estudia la tècnica i l'art de recollir els símptomes de les malalties.