Back to top
  • ca  psicosi reactiva breu, n f
  • ca  trastorn psicòtic breu, n m
  • es  psicosis reactiva breve
  • es  trastorno psicótico breve
  • fr  psychose réactionnelle brève
  • fr  trouble psychotique bref
  • en  brief psychotic disorder
  • en  brief reactive psychosis

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Psiquiatria, .PARAULES CLAU

Definició
Trastorn psicòtic agut desencadenat per un o més factors d'estrès.

Nota

  • El trastorn psicòtic breu acostuma a tenir un desencadenant i un millor pronòstic que altres trastorns psicòtics.
  • ca  trastorn psicòtic compartit, n m
  • es  trastorno psicótico compartido
  • fr  folie à deux
  • fr  trouble psychotique partagé
  • en  folie à deux
  • en  shared psychotic disorder
  • de  Folie à deux
  • de  gemeinsame psychotische Störung

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Psiquiatria

Definició
Trastorn psicòtic caracteritzat pel desenvolupament d'un deliri compartit.

Nota

  • Clàssicament, el trastorn psicòtic compartit es designava amb la denominació folie à deux.
  • ca  trastorn psicòtic induït per substància, n m
  • es  trastorno psicótico inducido por sustancia
  • fr  trouble psychotique induit par une substance
  • en  substance-induced psychotic disorder
  • de  substanzinduzierte psychotische Störung

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Psiquiatria

Definició
Trastorn psicòtic agut amb al·lucinacions o idees delirants que apareix com a resultat de la intoxicació o de l'abstinència de substàncies com ara al·lucinògens, cànnabis, simpaticomimètics o cocaïna.
  • ca  trastorn reactiu de la vinculació, n m
  • es  trastorno reactivo de la vinculación
  • fr  trouble réactionnel de l'attachement
  • en  reactive attachment disorder
  • de  reaktive Bindungsstörung

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Psiquiatria

Definició
Trastorn de la infància o l'adolescència caracteritzat per una marcada alteració en les relacions socials en diferents contextos.
  • ca  trastorn sexual, n m
  • ca  disfunció sexual, n f sin. compl.
  • es  disfunción sexual
  • es  trastorno sexual
  • fr  dysfonctionnement sexuel
  • fr  trouble sexuel
  • en  sexual disorder
  • en  sexual dysfunction
  • de  Sexualstörung
  • de  sexuelle Dysfunktion

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Psiquiatria, .PARAULES CLAU

Definició
Trastorn d'índole i causalitat molt diverses, caracteritzat per una alteració repetida del desenvolupament normal d'una o més fases del cicle de resposta sexual humana.
  • ca  trastorn sexual per dolor, n m
  • es  trastorno sexual por dolor
  • fr  trouble sexuel avec douleur
  • en  sexual pain disorder
  • de  Störung mit sexuell bedingten Schmerzen

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Psiquiatria

Definició
Trastorn sexual caracteritzat per la manifestació de dolor associat amb la realització de l'acte sexual, no atribuïble als efectes fisiològics directes d'una substància ni a una malaltia.
  • ca  trastorn somatomorf, n m
  • es  trastorno somatomorfo
  • fr  trouble somatoforme
  • en  somatoform disorder
  • de  somatoforme Störung

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Psiquiatria, .PARAULES CLAU

Definició
Trastorn caracteritzat per símptomes físics per als quals no es troba cap explicació d'origen orgànic.
  • ca  trastorn somatomorf indiferenciat, n m
  • es  trastorno somatomorfo indiferenciado
  • fr  trouble somatoforme indifférencié
  • en  undifferentiated somatoform disorder
  • de  undifferenzierte somatoforme Störung

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Psiquiatria

Definició
Trastorn somatomorf caracteritzat per un o més símptomes físics d'una durada superior a sis mesos, que provoquen un malestar clínic significatiu o un deteriorament social o laboral.

Nota

  • Els símptomes del trastorn somatomorf indiferenciat són menys nombrosos que els del trastorn per somatització.
  • ca  trauma, n m
  • ca  traumatisme, n m sin. compl.
  • es  trauma, n m
  • es  traumatismo, n m
  • en  trauma
  • en  traumatism

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general, Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Fisioteràpia, Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Radiologia i medicina física, .PARAULES CLAU

Definició
Lesió local, interna o externa, produïda per una violència exterior, ja sigui d'origen físic, químic o mecànic, i conjunt d'alteracions patològiques que se'n deriven.
  • ca  trauma, n m
  • ca  traumatisme, n m sin. compl.
  • es  trauma
  • es  traumatismo
  • fr  trauma
  • fr  traumatisme
  • en  trauma
  • en  traumatism

Ciències de la vida 2>Biologia general>Fisiologia, Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Infermeria, .PARAULES CLAU

Definició
Lesió local, interna o externa, produïda per una violència exterior, ja sigui d'origen físic, químic o mecànic, i conjunt d'alteracions patològiques que se'n deriven.