Back to top
  • ca  bolsal, n m
  • es  bolsal
  • en  bolsal

Ceramologia

Definició
Copa grega de terrissa, de poca profunditat, amb les parets verticals, un peu baix amb motllures i dues nanses horitzontals sota el llavi.

Nota

  • És un acrònim dels mots Bolònia i Salònica, que són les ciutats en què hi havia dipositats els dos exemplars sencers d'aquesta copa a partir dels quals se'n va descriure el tipus.
  • ca  botija, n f
  • es  botija
  • en  jug

Ceramologia

Definició
Recipient de cos allargat, amb coll curt i estret, d'una o dues nanses a la part superior i un broc.
  • ca  botó, n m
  • es  botón
  • en  lug

Ceramologia

Definició
Protuberància de base circular o oval d'una ceràmica.
  • ca  BP, adv
  • es  BP
  • en  BP

Datació absoluta

Definició
Indicació que una data està expressada en l'escala cronològica solar que té el seu origen en l'any 1950 dC i que compta els anys en sentit retrògrad.

Nota

  • Abreviació de la locució anglesa before present.
  • ca  BP, adv
  • es  BP
  • en  BP

Datació absoluta

Definició
Indicació que una data està expressada en l'escala cronològica radiocarbònica.

Nota

  • Abreviació de la locució anglesa before present.
braçal d'arquer braçal d'arquer

Indústria lítica, Indústria òssia

  • ca  braçal d'arquer, n m
  • es  placa de arquero
  • en  bracer
  • en  wristguard

Indústria lítica, Indústria òssia

Definició
Plaqueta de pedra o d'os de forma rectangular que presenta sovint una perforació a cada angle.
  • ca  bràctea, n f
  • es  bráctea
  • en  bract

Orfebreria

Definició
Full molt fi de metall batut, generalment d'or o d'argent, usat en l'antiguitat a Grècia i a Roma per a fabricar joies o per a revestir objectes.
  • ca  bracteada, n f
  • es  bracteato
  • en  bracteate

Numismàtica

Definició
Moneda encunyada damunt d'un full metàl·lic molt fi amb un únic encuny, amb el dibuix gravat en relleu en una sola cara.
brancal brancal

Elements arquitectònics

  • ca  brancal, n m
  • ca  muntant, n m
  • es  jamba
  • es  montante
  • en  reveal

Elements arquitectònics

Definició
Cadascuna de les dues peces verticals, generalment de pedra, posades als costats d'una porta o una finestra, que sostenen la llinda.
braquicèfal -a braquicèfal -a

Paleoantropologia

  • ca  braquicèfal -a, adj
  • ca  braquicranià -ana, adj sin. compl.
  • es  braquicéfalo
  • es  braquicráneo
  • es  braquicranio
  • en  brachycephal
  • en  brachycephalic
  • en  brachycephalous
  • en  brachycranial
  • en  brachycranic

Paleoantropologia

Definició
Dit de l'individu amb el crani curt i arrodonit en norma superior i amb un índex cefàlic alt.

Nota

  • La qualitat de braquicèfal s'anomena braquicefàlia, braquicefalisme o braquicrània.