Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació
  • ca  afàsia total, n f
  • ca  afàsia de Déjerine, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Neurologia

Definició
Associació d'afàsia de Wernicke i de Broca, caracteritzada per l'abolició total o gairebé completa de la parla amb sordesa verbal, alèxia i agràfia. L'hemiplegia és constant, mentre que l'hemianòpsia és menys freqüent. Existeixen trastorns intel·lectuals acusats.
  • ca  afàsia amnèsica, n f
  • ca  afàsia de Pitres, n f sin. compl.
  • ca  amnèsia verbal, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Neurologia

Definició
Varietat esmorteïda de l'afàsia motora transcortical, caracteritzada per un trastorn de l'evocació dels vocables. Hi ha una fallida considerable de la denominació dels objectes i de llur identificació en ésser anomenats per una altra persona, i una dificultat per a evocar els verbs, amb una conservació acceptable de l'evocació de partícules i morfemes.
  • ca  afàsia de Wernicke, n f
  • ca  afàsia sensorial, n f sin. compl.
  • ca  afàsia sensorial cortical, n f sin. compl.
  • ca  logamnèsia, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Neurologia

Definició
Afàsia provocada per una lesió, en la part esquerra del cervell, del terç posterior de la primera circumvolució temporal i de les zones adjacents (plec supramarginal i circumvolució transversa de Heschl). Es caracteritza per diverses alteracions neurològiques d'intensitat diversa: sordesa verbal (incomprensió del sentit de les paraules, les quals són percebudes com un soroll sense significació semàntica), logorrea, disfàsia (equivocacions verbals múltiples), parafàsia verbal (ús d'un mot per un altre), parafàsia sil·làbica (canvi de síl·labes), parafàsia literal (substitució de lletres d'una paraula), estereotípia (emissió de mots molt senzills, lexemes o només síl·labes, repetits de forma monòtona, incontrolada i inconscient), ús d'una mena d'argot logorreic inintel·ligible (desintegració anosognòstica dels valors semàntics, sintàctics i fonèmics del llenguatge, paragramatisme o agramatisme). S'associa habitualment amb trastorns intensos de la lectura: alèxia (incapacitat de llegir), dislèxia (dificultat de llegir), paralèxia verbal, sil·làbica o literal (confusió de mots, síl·labes o lletres, respectivament, en la lectura en veu alta). També ve acompanyada de pertorbacions en l'escriptura: disgràfia (dificultat d'escriure) o agràfia (impossiblitat d'escriure). Coexisteix sovint amb un obstacle per a la comprensió i la reproducció de la música (amúsia) i una pertorbació de la mímica i de la gesticulació (dismímia). Hi ha també freqüentment trastorns neurològics associats: hemianòpsia, hemianestèsia lleugera i hemiparèsia transitòria. El restabliment clínic pot efectuar-se de forma relativament ràpida, bé que incompletament, per l'acció vicariant de l'hemisferi dret.
  • ca  afàsia dissociada, n f

Malalties i síndromes, Neurologia

Definició
Nom donat a cadascun dels trastorns afàsics següents: anàrtria de Pierre Marie (afàsia motora subcortical), alèxia afàsica, acalcúlia, agrafia, sordesa verbal pura i amúsia.
  • ca  afàsia letològica, n f

Neurologia, Salut mental

Definició
Afàsia caracteritzada per amnèsia verbal com a únic trastorn.

Nota

  • L'adjectiu letològic -a està format a partir del grec léthe 'oblit' i lógos. Es considera obsoleta.
  • ca  afàsia motora transcortical, n f
  • ca  afàsia motora de Lichtheim, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Neurologia

Definició
Afàsia observada en lesions de l'ínsula de Reil, en lesions lleus del centre sensorial del llenguatge i en lesions corticals difuses i no gaire intenses (atròfia senil, arterioesclerosi cerebral). Es caracteritza per una incapacitat total, o gairebé, del llenguatge espontani, conservació de la facultat de comprensió del llenguatge escoltat i manteniment de l'escriptura al dictat, però no de l'espontània.
  • ca  afàsia motora subcortical, n f
  • ca  afàsia motora pura, n f sin. compl.
  • ca  afàsia subcortical de Wernicke, n f sin. compl.
  • ca  anàrtria de Pierre Marie, n f sin. compl.
  • ca  mudesa verbal genuïna, n f sin. compl.
  • ca  mudesa verbal pura, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Anatomia > Histologia, Neurologia

Definició
Afàsia originada per una lesió que interromp les fibres nervioses que uneixen els centres corticals motors del llenguatge i els nervis que intervenen en la parla (hipoglòs, facial). Es caracteritza per la incapacitat de parlar espontàniament i de reproduir el llenguatge escoltat, bé que aquest és comprensible, i la conservació del llenguatge intern i de l'escriptura.
  • ca  afàsia motora subcortical, n f
  • ca  afàsia motora pura, n f sin. compl.
  • ca  afàsia subcortical de Wernicke, n f sin. compl.
  • ca  anàrtria de Pierre Marie, n f sin. compl.
  • ca  mudesa verbal genuïna, n f sin. compl.
  • ca  mudesa verbal pura, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Anatomia > Histologia, Neurologia

Definició
Afàsia originada per una lesió que interromp les fibres nervioses que uneixen els centres corticals motors del llenguatge i els nervis que intervenen en la parla (hipoglòs, facial). Es caracteritza per la incapacitat de parlar espontàniament i de reproduir el llenguatge escoltat, bé que aquest és comprensible, i la conservació del llenguatge intern i de l'escriptura.
  • ca  afàsia motora transcortical, n f
  • ca  afàsia motora de Lichtheim, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Neurologia

Definició
Afàsia observada en lesions de l'ínsula de Reil, en lesions lleus del centre sensorial del llenguatge i en lesions corticals difuses i no gaire intenses (atròfia senil, arterioesclerosi cerebral). Es caracteritza per una incapacitat total, o gairebé, del llenguatge espontani, conservació de la facultat de comprensió del llenguatge escoltat i manteniment de l'escriptura al dictat, però no de l'espontània.
  • ca  afàsia òptica, n f
  • ca  afàsia opticotàctil, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Neurologia

Definició
Varietat d'afàsia amnèsica caracteritzada per la impossibilitat d'evocar el nom d'un objecte vist i tocat, però amb la facultat de descriure'l ràpidament si aquest objecte és sonor i emet el seu so característic (per exemple, una campana).