Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  ala interna de l'apòfisi pterigoide, n f

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Procés quadrilàter que surt de l'arrel interna de la base de l'apòfisi pterigoide de l'esfenoide, que davalla verticalment fins a la volta palatina. A la part superior de la seva cara externa hi ha la fosseta escafoide i per dintre d'aquesta formació, hom en distingeix el procés vaginal.
  • ca  ala major de l'esfenoide, n f
  • ca  ala temporal de l'esfenoide, n f sin. compl.
  • ca  os aliesfenoide, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Cadascuna de les dues prolongacions semilunars que surten de les parets laterals del cos de l'esfenoide, una a cada costat. Presenten tres cares (posterior, anterior i externa) i tres vores (anterior, externa i interna) amb múltiples detalls anatòmics, d'entre els quals destaquen, en la cara externa, la cresta esfenotemporal i el tubercle esfenoidal, els orificis de la vora interna (fenedura esfenoidal, forat rodó major, forat oval, forat rodó menor, canalicle innominat d'Arnold, forat de Vesal) i l'espina de l'esfenoide.
  • ca  ala menor de l'esfenoide, n f
  • ca  ala d'Ingrassia, n f sin. compl.
  • ca  apòfisi d'Ingrassia, n f sin. compl.
  • ca  procés d'Ingrassia, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Cadascuna de les dues làmines triangulars que se separen de la part anterosuperior de la cara lateral del cos de l'esfenoide, una a cada costat. Presenta dues cares (superior i inferior), dues vores (anterior i posterior), un vèrtex i una base. La vora posterior acaba en l'apòfisi clinoide anterior. El vèrtex s'afua en una punxa molt aguda, anomenada apòfisi ensiforme o xifoide. El foral òptic en travessa la base.
  • ca  aleta rotular externa, n f
  • ca  ala rotular externa, n f sin. compl.
  • ca  aleró rotular extern, n m sin. compl.
  • ca  retinacle rotular extern, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia

Definició
Membrana fibrosa del tendó del múscul vast extern que s'insereix a la vora externa de la ròtula, al llarg del lligament rotular, i a la tíbia fins a establir contacte amb el lligament peroneal col·lateral.
  • ca  ala major de l'esfenoide, n f
  • ca  ala temporal de l'esfenoide, n f sin. compl.
  • ca  os aliesfenoide, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Cadascuna de les dues prolongacions semilunars que surten de les parets laterals del cos de l'esfenoide, una a cada costat. Presenten tres cares (posterior, anterior i externa) i tres vores (anterior, externa i interna) amb múltiples detalls anatòmics, d'entre els quals destaquen, en la cara externa, la cresta esfenotemporal i el tubercle esfenoidal, els orificis de la vora interna (fenedura esfenoidal, forat rodó major, forat oval, forat rodó menor, canalicle innominat d'Arnold, forat de Vesal) i l'espina de l'esfenoide.
  • ca  alacepril, n m
  • es  alacepril
  • fr  alacépril
  • en  alacepril
  • CAS  74258-86-9

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definició
antihipertensor
  • ca  alactàsia, n f

Malalties i síndromes, Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació, Bioquímica i biologia molecular, Gastroenterologia

Definició
Trastorn del metabolisme de la lactosa, degut a un dèficit de lactasa, enzim que transforma la lactosa en glucosa i galactosa. Comprèn diferents tipus d'intolerància a la lactosa: dèficit idiopàtic de lactasa en adolescents i adults, dèficit de lactasa en infants i el dèficit de lactasa en malalties intestinals. Hi ha també una altra síndrome d'intolerància a la lactosa que es presenta en infants sense dèficit de lactasa. La intolerància a la lactosa en general es manifesta clínicament per l'aparició de dolor abdominal de tipus còlic acompanyat de diarrea aquosa, al cap de mitja hora o dues hores després de la ingestió de llet o dels seus derivats, llevat del iogurt que és una font de lactosa predigerida per fermentació bacteriana. La freqüència d'aquesta deficiència enzímica en els adults de determinats grups racials (afroamericans, bantús, mongòlics) ha fet pensar que es tracta d'un trastorn hereditari autosòmic recessiu.
  • ca  mudesa, n f
  • ca  aftèuxia, n f sin. compl.
  • ca  alàlia, n f sin. compl.
  • es  alalia
  • es  mudez
  • fr  alalie
  • fr  mutité
  • en  alalia
  • en  dumbness

Malalties i síndromes, Otorrinolaringologia, Salut mental

Definició
Qualitat de mut. La mudesa pot ésser motivada per causes congènites, per sordesa precoç o per inhibició voluntària o involuntària en l'ús de la paraula.

Nota

  • La denominació aftèuxia està formada a partir de a- i del grec phthéuxis 'so'.
  • La denominació alàlia està formada a partir de a- i del grec laléo 'parlar'.
  • ca  alàlic -a, adj
  • es  alálico -ca, adj
  • fr  alalique
  • en  alalic

Malalties i síndromes, Neurologia

Definició
Relatiu o pertanyent a l'alàlia; que en pateix.
  • ca  alamecina, n f

.FITXA MODIFICADA, Microbiologia i patologia infecciosa, Terminologia històrica

Definició
Antibiòtic obtingut d'un fong de l'espècie Trichoderma viride.