Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  ama, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Dilatació d'un conducte semicircular de l'orella interna a l'extrem oposat a l'ampul·la membranosa.

Nota

  • La denominació ama és un llatinisme.
  • ca  amastènic -a, adj
  • ca  amacràtic -a, adj sin. compl.

Oftalmologia, Disciplines de suport > Física

Definició
Que uneix els raigs de llum en un focus; es diu d'una lent.

Nota

  • La denominació amastènic -a està formada a partir del grec háma 'alhora' i stenós 'força'.
  • ca  amacrí -ina, adj

Anatomia > Citologia, Neurologia, Oftalmologia

Definició
Dit d'unes cèl·lules retinals ramificades que són considerades neurones modificades.

Nota

  • La denominació amacrí -ina està formada a partir de a- i del grec makrós 'llarg' i ís inós 'fibra'.
  • ca  amacrí -ina, adj

Anatomia > Citologia, Neurologia

Definició
Aplicat a les cèl·lules nervioses mancades de prolongacions llargues.

Nota

  • La denominació amacrí -ina està formada a partir de a- i del grec makrós 'llarg' i ís inós 'fibra'.
  • ca  amagriment, n m

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Histologia

Definició
Acció d'amagrir o d'amagrir-se; l'efecte.
  • ca  amagriment, n m

Anatomia > Histologia, Bioquímica i biologia molecular

Definició
Dèficit del teixit adipós, coincidint o no amb un dèficit del teixit muscular. Pot ésser passatger o persistent. Pot ésser constitucional o adquirit com a conseqüència de: manca d'aportació alimentària ambiental; manca d'ingestió per motius mentals (anorèxia nerviosa); malalties cròniques, infeccioses o canceroses; malalties del metabolisme (diabetis); malalties endocrines (hipertiroïdisme, insuficiència hipofítica o suprarenal).
  • ca  amalgama, n f

Otorrinolaringologia, Disciplines de suport > Química

Definició
Aliatge de dos o més metalls, un dels quals és el mercuri. En odontologia hom fa servir una amalgama de mercuri, argent i estany (amalgama dental) per tal d'omplir les cavitats de les dents.
  • ca  amalgamació, n f

Odontoestomatologia, Disciplines de suport > Química

Definició
Acció d'amalgamar o d'amalgamar-se; l'efecte.
  • ca  amalgamar, v tr

Odontoestomatologia, Disciplines de suport > Química

Definició
Aliar (un metall) amb el mercuri.
  • ca  maluc, n m
  • ca  amaluc, n m sin. compl.
  • es  cadera
  • fr  hanche
  • en  hip

Anatomia > Òrgans i sistemes, Traumatologia i ortopèdia

Definició
Regió osteoarticular constituïda per la part inferoexterna de l'os coxal i la superior del fèmur.