Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  anticòs anti proteïna bàsica de mielina, n m
  • ca  anticòs anti PBM, n m sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular, Immunologia

Definició
Autoanticòs detectat en l'esclerosi múltiple i en l'encefalomielitis al·lèrgica experimental. És anomenat anticòs anti PBM per l'expressió anglesa protein basic myelin (PBM).
  • ca  anticòs anti proteïna de membrana associada amb lupus, n m
  • ca  anticòs anti LAMP, n m sin. compl.

.FITXA MODIFICADA, Anatomia > Citologia, Bioquímica i biologia molecular, Dermatologia, Hematologia i hemoteràpia, Immunologia

Definició
Anticòs dirigit contra un complex proteic format per subunitats de pesos moleculars 34 Kd, 33 Kd, 17, 16 i 15 Kd, presents en la superfície dels limfòcits B i T, dels eritròcits, de les plaquetes, de les cèl·lules glomerulars normals i de les neurones.

Nota

  • És detectat en el sèrum dels malalts amb lupus, fins i tot en absència d'anticossos anti-DNA natiu. La seva taxa augmenta en el curs dels brots i disminueix fins a desaparèixer durant les remissions. La sensibilitat és d'un 88 % i la seva especificitat d'un 90 %. És anomenat anticòs anti-LAMP per l'expressió anglesa lupus asociated membrane protein (LAMP).
  • ca  anticòs anti proteïna mielínica oligodendrocítica, n m
  • ca  anticòs anti MOG, n m sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular, Immunologia

Definició
Autoanticòs trobat en l'esclerosi múltiple, juntament amb l'anticòs anti-proteïna bàsica de mielina. Aquests dos anticossos produeixen una desmielinització mitjançant l'activació del complement. És anomenat anticòs anti MOG, corresponent a l'expressió anglesa myelin oligodendrocyte glycoiprotein (MOG).
  • ca  anticòs anti antígens citoplasmàtics dels neutròfils, n m
  • ca  anticòs anti proteïnasa 3, n m sin. compl.
  • ca  anticòs antimieloblastina, n m sin. compl.
  • ca  anticòs antimieloperoxidasa, n m sin. compl.
  • ca  anticòs contra el citoplasma dels neutròfils, n m sin. compl.
  • ca  ANCA, n m sigla
  • fr  ANCA
  • en  ANCA

Bioquímica i biologia molecular, Hematologia i hemoteràpia, Immunologia

Definició
Anticòs dirigit contra enzims lisosòmics mieloides que proporciona dos tipus de patró de tinció citoplasmàtica mitjançant immunofluorescència indirecta quan el sèrum problema és incubat amb neutròfils humans normals fixats amb etanol.

En el primer tipus de patró d'immunofluorescència, l'anticòs reconeix l'enzim proteïnasa 3 (PR3 o mieloblastina) i és anomenat anticòs anti antigènic citoplasmàtic dels neutròfils citoplasmàtics o C-ANCA, de l'anglès Cytoplasmic antineutrophil cytoplasmic antibody, car tenyeix difusament el citoplasma. En el segon grup, l'anticòs involucrat es dirigeix contra l'enzim mieloperoxidasa (MPO) i és anomenat anticòs anti antigen citoplasmàtic dels neutròfils perinuclears o P-ANCA, de l'anglès perinuclear antineutrophil cytoplasmic antibody, atès que, amb etanol, els constituents granulosos carregats positivament es redistribueixen al voltant de la membrana nuclear carregada negativament. Els C-ANCA s'associen amb diverses vasculitis sistèmiques: granulomatosi de Wegener, poliarteritis microscòpica, vasculitis per hipersensibilitat, púrpura de Schönlein-Henoch, nefropatia IgA, glomerulonefritis postinfecciosa, lupus eritematòs sistèmic, etc. Els P-ANCA han esta observats en diferents malalties reumàtiques autoimmunitàries i en malalts amb polimiositis, dermatomiositis, artritis crònica juvenil, artritis reactiva, policondritis recidivant, esclerodèrmia i síndrome antifosfolipídica. Els P-ANCA també poden presentar-se en la colitis ulcerosa, en la colangitis esclerosant i en la malaltia de Crohn, però en aquests casos no es dirigeixen contra la mieloperoxidasa sinó contra altres proteïnes (lactoferrina, catepsina G, elastasa, lisozima).
  • ca  anticòs anti proteïnes no històniques, n m

Anatomia > Citologia, Bioquímica i biologia molecular, Immunologia

Definició
Anticòs antinuclear insoluble del tipus dels anticossos antiproteïnes insolubles dirigit contra proteïnes nuclears diferents de les histones, per exemple proteïnes integrades dins la matriu nuclear o pre-RNA missatger (RNA nuclear heterogeni). Els anticossos corresponents es presenten en la síndrome de Sharp. La lamel·la que entapissa la cara interna de la membra nuclear pot també suscitar la producció d'autoanticossos en l'esclerosi sistèmica, el lupus eritematós sistèmic o l'hepatitis aguda o crònica. També existeix un anticòs dirigit contra els pols del fus mitòtic (proteïnes solubles) en el lupus eritematós sistèmic.
  • ca  anticòs anti proteïnes P ribosòmiques, n m

Anatomia > Citologia, Bioquímica i biologia molecular, Immunologia, Neurologia

Definició
Anticòs dirigit contra fosfoproteïnes inicialment identificades en els ribosomes del citoplasma de cèl·lules, però després també en la superfície de neurones, i altres cèl·lules no neuronals. Les proteïnes involucrades són concretament, anomenades P0, P1 i P2. Es presenta variablement en el lupus eritematós sistèmic, entre el 10 i el 50% dels casos. Hom ha indicat que podria ésser molt específic del lupus amb manifestacions neuropsiquiàtriques (psicosi i, sobretot, depressió.
  • ca  anticòs anti receptor d'acetilcolina, n m
  • ca  anticòs anti AChR, n m sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular, Immunologia, Neurologia

Definició
Anticòs circulant dirigit contra els receptors d'acetilcolina observat en el 80 % aproximadament dels malalts de miastènia greu, bé que només en el 50 % dels casos de miastènia confinada als músculs oculars. La seva presència és virtualment diagnòstica de la malaltia, però un resultat negatiu no l'exclou. Els anticossos antireceptors acetilcolínics redueixen els nombre de receptors d'acetilcolina funcionalment hàbils segons tres mecanismes: endocitosi dels receptors; blocatge de l'indret on es fixa normalment l'acetilcolina; i lesió de la membrana muscular postsimpàtica per l'anticòs en col·laboració amb el complement. Aquests anticossos són immunoglobulines IgG dependents de les cèl·lules T.

Nota

  • La denominació anticòs anti-AChR està formada a partir de les sigles de l'anglès acetylcholine receptor.
  • ca  anticòs anti receptor de tirotropina, n m

Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Immunologia

Definició
Anticòs antitiroidal dirigit contra el receptor de l'hormona tiroidostimulat.
  • ca  anticòs anti receptor del factor de creixement epidèrmic, n m

Bioquímica i biologia molecular, Immunologia, Oncologia i radioteràpia

Definició
Anticòs monoclonal antineoplàstic dirigit contra un producte d'un oncogèn de la mateixa família que la proteïna HER-2. Esta essent estudiat com a agent immunoterapèutic enfront de diversos tumors malignes.
  • ca  anticòs anti receptor HER 2, n m

Bioquímica i biologia molecular, Immunologia, Oncologia i radioteràpia

Definició
Anticòs monoclonal antineoplàstic dirigit contra la proteïna HER 2 (receptor de factors de creixement codificat per l'oncogèn HER 2). Inhibeix el creixement de tumors que presenten gran quantitat d'aquest receptor (càncer de mama metastàtic principalment) i potència l'efecte de la quimioteràpia antineoplàstica.