blanquejar - Argot culinari i gastronòmic

Sotmetre aliments crus, durant un temps variable, a la cocció en aigua bullent, natural, salada o avinagrada. Després de blanquejar-los, els articles es refreden i s'escorren, o només s'escorren, generalment per sotmetre'ls més tard a la cocció pròpiament dita. Aquest blanqueig pot respondre a diverses necessitats: endurir, depurar, eliminar l'excés de sal, treure l'acritud o el sabor fort d'un article (cols, bledes, etc.), o pelar-lo, esclovellar-lo, netejar-lo o esclofollar-lo més fàcilment. En alguns casos, els elements se submergeixen en aigua freda, que es fa arribar a l'ebullició: les patates abans d'ofegar-les, les despulles blanques prèviament rentades o l'arròs (per eliminar-ne el midó i facilitar-ne la cocció, sobretot quan aquesta és amb llet). De vegades el blanqueig equival a una cocció completa: espinacs, mongetes tendres, pèsols frescos, etc.