cacau
cacau
- ca cacau, n m
- es cacao
- fr cacaoyer
Definició
Arbre tropical de fins a 10 m d'alçada, originari de l'Amèrica del Sud, on es cultiva intensament. Els seus fruits, anomenats panotxes, són unes baies voluminoses que pesen de 400 a 500 g i fan de 20 cm de llargària per 10 d'amplada. Contenen fins a 40 llavors, anomenades faves de cacau, de color grisós, blavenc o violaci, segons les varietats. La seva composició química és distinta d'acord amb els colors, i solen contenir generalment un 50% de mantega de cacau. La matèria primera de tots els productes, a base de cacau o de xocolata, és la pasta de cacau. La mantega de cacau és la matèria grassa natural del cacau, que s'extreu per pressió de la pasta quan aquesta es destina a la producció de cacau en pols, del qual hi ha dues classes: el que encara conté un 20% de matèria grassa, i el desgreixat, que sols en conté un 8%.