llenca - Argot culinari i gastronòmic

Làmina prima, llarga i estreta, que es talla de la cansalada i de les carns rostides, fredes o calentes, així com de carns i peixos crus, salats o fumats. Si és cansalada grassa, s'empra per a albardar una carn, una peça d'aviram, etc. abans de rostir-lo, per a albardar les polpetes o rotlles de carn, o bé les fulles de col per fer farcellets, així com certs peixos que es rosteixen d'una sola peça. S'albarda per protegir la preparació de la calor massa viva del forn o de les brases, impedir que la carn s'assequi i proporcionar-li greix; no és aconsellable, però, per als rostits de vedell molt tendres, perquè el seu gust desnaturalitza el de la carn. També es guarneixen (enfundant) amb llenques de cansalada els motlles de les terrines per a patés. Les llenques es retiren abans de servir els rostits de tota mena de carn, llevat de les perdius i de la resta de les peces de caça, que solen servir-se albardades. D'altra banda, si la llenca és de cansalada viada, s'empra per a acompanyar un plat com ara el trinxat cerdà o andorrà.