llenega - Argot culinari i gastronòmic

Bolet més o menys apreciat segons les localitats, però en general sempre considerat per damunt dels rovellons. De qualitat excel·lent, la carn de les llenegues és sempre delicada i blanca, molt consistent i una mica elàstica. Mai no és atacada pels cucs. Lleugerament perfumada com de farina fresca, no acostuma a tenir cap olor ni gust més particulars. Abans de coure-les, cal rentar a raig d'aixeta les mucositats i escapçar el peu, que no serveix. Les llenegues es poden coure a la brasa, però resulten millor com a guarnició d'un estofat o acompanyant un bon guisat, ja que realcen el plat del qual formen part. També es poden confitar, un cop escaldades, amb salmorra. Temporada: darreria de la tardor i l'hivern. Hi ha diverses classes de llenegues i totes són comestibles.