pala
pala
- ca pala, n f
- es pala
- fr pelle
Definició
Espàtula plana, de vorera arrodonida, rectangular o triangular, proveïda d'un mànec. La pala serveix per a prendre de la safata o plata de servir alguns menjars delicats sense rompre'ls: la pala de peix, d'acer o metall platejat, s'usa per als peixos grans; la pala de pastís, per a tallar i sevir pastissos; la de pastisseria, petita i fonda, per a prendre farina, sucre, etc.; i la pala de forn, de fusta i dotada d'un mànec de dos metres, s'empra per a treure del forn les grans plaques de pastisseria.