xeringa - Argot culinari i gastronòmic

Petit cilindre buit de pistó, fet de ferro estanyat o de plàstic, proveït de dues nanses i acabat en un embut filetejat al qual s'adapten uns becs o dolles de diverses mides. La rigidesa de la xeringa la fa més manejable que la mànega de broquet, però la seva capacitat és més limitada. S'empra en pastisseria per a la decoració. La xeringa per a rostits, de matèria plàstica proveïda en un extrem d'una pera, permet aspirar el suc per regar la carn que s'està rostint. Malauradament aspira tot el suc de la plata de rostir i no solament el greix (com hauria de ser), cosa que perjudica el desenvolupament de la cocció d'un bon rostit. Hi ha també altres tipus de xeringa que s'utilitzen en xarcuteria per a injectar salmorra a les carns en procés de salaó.