Back to top
  • ca  bandúrria d'ossos, n f
  • ca  guitarra de canya, n f
  • ca  ossets, n m pl
  • es  arrabel
  • es  huesera

Instruments cordòfons

Definició
Instrument musical de percussió típic de Castella que consta d'un idiòfon rascat fet d'ossos i un cordill.
  • ca  banjo, n m
  • es  banjo
  • fr  banjo
  • it  banjo
  • en  banjo

Instruments cordòfons

Definició
Instrument musical de corda que té el mànec llarg, semblant al d'una guitarra, i la taula harmònica amb una membrana de pell, amb cinc cordes que es toquen amb els dits o amb un plectre.
  • ca  bansuri, n m
  • es  bansuri
  • fr  bansuri
  • en  bansuri

Instruments aeròfons

Definició
Instrument aeròfon de columna fet de bambú, de buf directe i embocadura lateral, que fa entre 20 i 50 cm de llargada i entre 1 i 3 cm de diàmetre, i té sis o set forats.

Nota

  • És un instrument originari del nord de l'Índia i del Nepal. La transliteració de la denominació de l'hindi segons els sistemes de la Library of Congress i de la Biblioteca Nacional de Calcuta és bānsuri.
  • ca  baqueta, n f
  • ca  maça, n f sin. compl.
  • ca  maceta, n f sin. compl.
  • es  baqueta
  • es  macillo
  • es  maza
  • fr  baguette
  • fr  mailloche
  • en  drumstick
  • en  stick

Parts i accessoris dels instruments

Definició
Vareta que s'utilitza per a fer sonar alguns instruments de percussió, com els timbals i els xilòfons.
  • ca  barbada, n f
  • ca  barbaquí, n m den. desest.
  • es  apoyabarbas
  • es  barbada
  • es  mentonera
  • fr  mentonnière
  • it  mentoniera
  • en  chin rest
  • de  Kinnhalt

Parts i accessoris dels instruments

Definició
Accessori del violí, fet de fusta o pasta sintètica, que serveix per a descansar el cap damunt l'instrument i a la vegada protegir el vernís i la tapa.
  • ca  barbada, n f
  • ca  barbaquí, n m den. desest.
  • es  apoyabarbas
  • es  barbada
  • es  mentonera
  • fr  mentonnière
  • it  mentoniera
  • en  chin rest
  • de  Kinnhalt

Parts i accessoris dels instruments

Definició
Accessori del violí, fet de fusta o pasta sintètica, que serveix per a descansar el cap damunt l'instrument i a la vegada protegir el vernís i la tapa.
  • ca  bastons, n m pl
  • ca  claves, n f pl
  • es  claves
  • fr  bâtons de rythme
  • fr  claves
  • it  claves
  • it  legnetti
  • en  claves
  • en  rhythm sticks
  • de  Claves
  • de  Klanghölzer
  • de  Klangstäbe

Instruments idiòfons

Definició
Instrument idiòfon de percussió d'origen afrocubà format per dos bastons, generalment de fusta, d'uns 20 cm de longitud i 2,5 cm de diàmetre, que es fan picar l'un contra l'altre.

Nota

  • La denominació claves té ús sobretot en l'àmbit de la música professional.
  • ca  batall, n m
  • es  badajo
  • fr  battant
  • it  battaglio
  • en  clapper

Instruments tradicionals catalans

Definició
Peça metàl·lica en forma de porra suspesa a l'interior d'una campana per a fer-la sonar colpint-la.
  • ca  batedor, n m
  • es  batidor
  • fr  touche
  • it  tastiera
  • en  fingerboard

Parts i accessoris dels instruments

Definició
Peça de fusta, fixada sobre el mànec dels instruments de corda, sobre la qual els dits de la mà esquerra premen les cordes per fer variar l'altura de llurs sons.
  • ca  bateria, n m, f
  • es  batería
  • es  baterista
  • fr  batteur
  • fr  drummer
  • fr  percussionniste
  • it  batterista
  • it  percussionista
  • en  drummer

Músics i altres professionals

Definició
Persona que toca la bateria.