sarrusòfon
sarrusòfon
Instruments musicals
- ca sarrussòfon, n m
- ca sarrusòfon, n m sin. compl.
- es sarrusófono
- fr sarrussophone
- en sarrusophone
Instruments musicals
Definició
Instrument musical de vent, de metall, de tub cònic i doble llengüeta.
sarrussòfon
sarrussòfon
Instruments musicals
- ca sarrussòfon, n m
- ca sarrusòfon, n m sin. compl.
- es sarrusófono
- fr sarrussophone
- en sarrusophone
Instruments musicals
Definició
Instrument musical de vent, de metall, de tub cònic i doble llengüeta.
saxhorn
saxhorn
Instruments musicals
- ca saxhorn, n m
- es saxhorn
- fr saxhorn
- en saxhorn
Instruments musicals
Definició
Instrument musical de vent, del grup del metall, de tubuladura cònica i embocadura hemisfèrica.
saxofon
saxofon
Músics i altres professionals
- ca saxofonista, n m, f
- ca saxofon, n m, f sin. compl.
- ca saxòfon, n m, f sin. compl.
- es saxofón
- es saxofonista
- fr saxophoniste
- it sassofonista
- en saxophonist
Músics i altres professionals
Definició
Persona que toca el saxòfon.
saxòfon
saxòfon
Instruments musicals
- ca saxòfon, n m
- ca saxofon, n m sin. compl.
- es saxofón
- es saxófono
- fr saxophone
- it sassofono
- en saxophone
Instruments musicals
Definició
Instrument musical de vent que consta d'un tub cònic de metall, generalment en forma de U de pals desiguals, proveït de claus i amb embocadura de clarinet.
saxofonista
saxofonista
Músics i altres professionals
- ca saxofonista, n m, f
- ca saxofon, n m, f sin. compl.
- ca saxòfon, n m, f sin. compl.
- es saxofón
- es saxofonista
- fr saxophoniste
- it sassofonista
- en saxophonist
Músics i altres professionals
Definició
Persona que toca el saxòfon.
serpentó
serpentó
Instruments musicals
- ca serpentó, n m
- es serpentón
- fr serpent
- en serpent
Instruments musicals
Definició
Instrument aeròfon de fusta, amb broquet, amb nou forats i corbat en forma de S.
shakuhachi [ja]
shakuhachi [ja]
Instruments musicals
- ca shakuhachi [ja], n m
- es shakuhachi
- fr shakuhachi
- en shakuhachi
Instruments musicals
Definició
Instrument aeròfon de columna amb el bisell tallat a l'extrem superior del tub, de buf directe i tradicionalment de bambú, d'uns 55 cm de llargada i uns 4 cm de diàmetre, amb cinc forats que es tapen amb els dits de les dues mans.
Nota
- És un instrument japonès que es relaciona sovint amb els rituals de l'escola zen.
shamisen [ja]
shamisen [ja]
Instruments musicals
- ca shamisen [ja], n m
- es samisen
- es shamisen
- fr shamisen
- en samisen
- en shamisen
Instruments musicals
Definició
Instrument cordòfon pinçat de la família dels llaüts, que fa uns 100 cm de llargada i uns 20 cm d'amplada, constituït per una caixa de ressonància de fusta de forma quadrangular i de fons pla, amb la taula harmònica plana i generalment de pell de gos o de gat, amb el mànec llarg i amb claviller, i amb tres cordes, que es toca generalment amb un plectre, en posició vertical i recolzant-lo sobre la falda.
Nota
- És un instrument japonès.
simbomba
simbomba
Instruments tradicionals catalans
- ca simbomba, n f
- es zambomba
- fr tambour à friction
- en friction drum
Instruments tradicionals catalans
Definició
Instrument músic que consisteix en una pell tibant adaptada a la boca d'un vas, amb una canya fixada al centre, que, en ésser fregada amunt i avall amb la mà humida, produeix un so.