Back to top
  • ca  taula harmònica, n f
  • ca  tapa, n f sin. compl.
  • ca  taula d'harmonia, n f sin. compl.
  • es  caja armónica
  • es  tabla armónica
  • es  tapa
  • fr  table d'harmonie
  • en  soundboard

Parts i accessoris dels instruments

Definició
Superfície elàstica, generalment de fusta, en contacte amb les cordes dels instruments cordòfons mitjançant el pont, la qual es posa en vibració i amplifica el so de la corda.
  • ca  tecla, n f
  • es  tecla
  • fr  touche
  • it  tasto
  • en  key

Parts i accessoris dels instruments

Definició
En un piano, un orgue, etc., barreta que, premuda pels dits de l'executant, actua sobre el mecanisme que produeix els sons.
  • ca  teclat, n m
  • es  teclado
  • fr  clavier
  • it  tastiera
  • en  keyboard

Parts i accessoris dels instruments

Definició
Conjunt de tecles d'un instrument.
  • ca  teclat guitarra, n m
  • es  keytar
  • es  teclado guitarra
  • fr  keytar, n m
  • en  keytar

Instruments musicals

Definició
Sintetitzador de teclat que es toca penjat del coll amb una corretja, com si fos una guitarra.

Nota

  • Keytar és l'acrònim de keyboard guitar.
  • ca  temple-block [en], n m
  • es  bloque de templo
  • es  temple block
  • fr  bloc chinois
  • fr  bloc de temple
  • fr  temple-block
  • it  block cinese
  • it  testa di morto
  • en  Chinese block
  • en  Chinese temple block
  • en  temple block
  • en  wooden fish

Instruments musicals

Definició
Instrument idiòfon de percussió directa d'origen oriental, que consisteix en una peça de fusta buida amb forma de peix més o menys estilitzat o, més modernament, amb forma quadrada o arrodonida, que té una ranura en un costat i es percudeix amb una baqueta.

Nota

  • Aquest instrument es coneix també amb les denominacions mùyú, en xinès; mokugyo, en japonès, i moktak, en coreà, referides als temple-blocks tradicionals, en forma de peix.
  • ca  matraca, n f
  • ca  tenebra, n f
  • ca  tenebres, n f pl sin. compl.
  • es  matraca
  • fr  crécelle
  • en  rattle

Instruments tradicionals catalans

Definició
Instrument compost de dues o més fustes articulades que, posat en moviment, fa un soroll sec i repetit, emprat antigament per setmana santa en substitució de les campanes.
  • ca  matraca, n f
  • ca  tenebra, n f
  • ca  tenebres, n f pl sin. compl.
  • es  matraca
  • fr  crécelle
  • en  rattle

Instruments tradicionals catalans

Definició
Instrument compost de dues o més fustes articulades que, posat en moviment, fa un soroll sec i repetit, emprat antigament per setmana santa en substitució de les campanes.
  • ca  tenora, n f
  • es  tenora
  • fr  tenora, n f

Instruments tradicionals catalans

Definició
Instrument de vent, de fusta, propi de les cobles de sardana, anàleg a l'oboè però de notes més greus.
  • ca  teula, n f
  • es  tejoleta
  • fr  os, n m pl

Instruments tradicionals catalans

  • ca  tible, n m
  • es  tiple
  • fr  tiple, n m

Instruments tradicionals catalans

Definició
Instrument musical anàleg a l'oboè, però de sons menys suaus, usat en les cobles de sardana.