MITJAPUNTA O MITJA PUNTA?; MIG CENTRE O MIGCENTRE?
MITJAPUNTA O MITJA PUNTA?; MIG CENTRE O MIGCENTRE?
Criteris d'especialitat > Esports
- ca MITJAPUNTA O MITJA PUNTA?; MIG CENTRE O MIGCENTRE?
- es delantero falso | delantera falsa (mitjapunta), n m, f
- es media punta (mitjapunta), n m, f
- es medio centro (mig centre), n m, f
- fr demi-centre (mig centre), n m, f
- fr demi-pointe (mitjapunta), n m, f
- it centrocampista centrale (mig centre), n m, f
- it mezza punta (mitjapunta), n m, f
- en centre half (mig centre), n
- en half spearhead (mitjapunta), n
- de hängende Spitze (mitjapunta), n m, f
- de zentraler Mittelfeldspieler | zentrale Mittelfeldspielerin (mig centre), n m, f
Criteris d'especialitat > Esports
Definició
Es considera que les formes adequades són mitjapunta (escrit com una sola paraula) i mig centre (escrit com dues paraules); en canvi, no es consideren adequades les formes *mitja punta (separat) ni *migcentre (junt).
- Un mitjapunta o una mitjapunta (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és un jugador que ocupa una posició intermèdia entre la línia davantera i la línia de mitjos.
. Els motius de l'escriptura en una sola paraula d'aquesta forma són els següents:
(1) L'elevat grau de lexicalització que s'atribueix al terme, afavorit per l'estructura adjectiu (mitja) + nom (punta).
(2) Es tracta d'una forma aplicada originalment a una posició (jugar a la mitja punta d'atac, en oposició al punta o la punta, que juga a la punta d'atac).
. El plural de mitjapunta és mitjapuntes.
. Els equivalents castellans són delantero falso | delantera falsa i media punta; el francès, demi-pointe; l'italià, mezza punta; l'anglès, half spearhead, i l'alemany, hängende Spitze.
- Un mig centre o una mig centre és un mig situat en el centre de la línia de mitjos.
. Els motius de l'escriptura en dues paraules d'aquesta forma són els següents:
(1) Es tracta d'una forma aplicada originalment a un jugador, ja que el mig centre és un mig (és a dir, un jugador que actua entre la línia defensiva i la línia davantera, amb funcions d'enllaç entre l'una i l'altra) que juga al centre de la seva línia de jugadors.
(2) Mig centre s'oposa, segons la situació en el camp, a mig esquerre | mig esquerra i a mig dret | mig dreta.
. El plural de mig centre és mitjos centre.
. L'equivalent castellà és medio centro; el francès, demi-centre; l'italià, centrocampista centrale; l'anglès, centre half, i l'alemany, zentraler Mittelfeldspieler | zentrale Mittelfeldspielerin.
. En canvi, *mitja punta i *migcentre presenten problemes:
(1) *Mitja punta no respecta la lexicalització recollida en la forma normativa, cosa que obligaria a un plural *mitges puntes.
(2) *Migcentre no respecta que mig és un nom i trenca el paral·lelisme amb mig esquerre | mig esquerra i mig dret | mig dreta.
- Un mitjapunta o una mitjapunta (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és un jugador que ocupa una posició intermèdia entre la línia davantera i la línia de mitjos.
. Els motius de l'escriptura en una sola paraula d'aquesta forma són els següents:
(1) L'elevat grau de lexicalització que s'atribueix al terme, afavorit per l'estructura adjectiu (mitja) + nom (punta).
(2) Es tracta d'una forma aplicada originalment a una posició (jugar a la mitja punta d'atac, en oposició al punta o la punta, que juga a la punta d'atac).
. El plural de mitjapunta és mitjapuntes.
. Els equivalents castellans són delantero falso | delantera falsa i media punta; el francès, demi-pointe; l'italià, mezza punta; l'anglès, half spearhead, i l'alemany, hängende Spitze.
- Un mig centre o una mig centre és un mig situat en el centre de la línia de mitjos.
. Els motius de l'escriptura en dues paraules d'aquesta forma són els següents:
(1) Es tracta d'una forma aplicada originalment a un jugador, ja que el mig centre és un mig (és a dir, un jugador que actua entre la línia defensiva i la línia davantera, amb funcions d'enllaç entre l'una i l'altra) que juga al centre de la seva línia de jugadors.
(2) Mig centre s'oposa, segons la situació en el camp, a mig esquerre | mig esquerra i a mig dret | mig dreta.
. El plural de mig centre és mitjos centre.
. L'equivalent castellà és medio centro; el francès, demi-centre; l'italià, centrocampista centrale; l'anglès, centre half, i l'alemany, zentraler Mittelfeldspieler | zentrale Mittelfeldspielerin.
. En canvi, *mitja punta i *migcentre presenten problemes:
(1) *Mitja punta no respecta la lexicalització recollida en la forma normativa, cosa que obligaria a un plural *mitges puntes.
(2) *Migcentre no respecta que mig és un nom i trenca el paral·lelisme amb mig esquerre | mig esquerra i mig dret | mig dreta.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de mitjapunta i mig centre al Cercaterm, i també el document de criteri original, En futbol, mitjapunta o mitja punta, migcentre o mig centre?, en el blog del TERMCAT (termcat.blog.gencat.cat/2014/03/20/en-futbol-mitjapunta-o-mitja-punta-migcentre-o-mig-centre/).
MODE DE TRANSPORT O MITJÀ DE TRANSPORT?
MODE DE TRANSPORT O MITJÀ DE TRANSPORT?
Criteris d'especialitat > Transports
- ca MODE DE TRANSPORT O MITJÀ DE TRANSPORT?
- es medio de transporte (mitjà de transport), n m
- es modo de transporte (mode de transport), n m
- fr mode de transport (mode de transport), n m
- fr moyen de transport (mitjà de transport), n m
- it mezzo di trasporto (mitjà de transport), n m
- it modo di trasporto (mode de transport), n m
- pt meio de transporte (mitjà de transport), n m
- pt modo de transporte (mode de transport), n m
- en mean of transport (mitjà de transport), n
- en mode of transport (mode de transport), n
- en transport mode (mode de transport), n
Criteris d'especialitat > Transports
Definició
Tant mode de transport com mitjà de transport (tots dos, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:
- Un mode de transport és el conjunt de la infraestructura necessària i dels mitjans de transport que s'hi adeqüen per a transportar mercaderies i persones en un medi determinat. Es pot parlar, doncs, del mode de transport viari, el mode de transport ferroviari, el mode de transport aeri, el mode de transport marítim, etc.
. L'equivalent castellà és modo de transporte; el francès, mode de transport; l'italià, modo di trasporto; el portuguès, modo de transporte, i els anglesos, mode of transport i transport mode.
- Un mitjà de transport és un mitjà de desplaçament de persones o mercaderies integrat en un mode de transport. Així, dintre el mode de transport viari, hi ha cotxes, camions i autobusos; dintre el mode de transport ferroviari, trens, metros i tramvies, etc.
. L'equivalent castellà és medio de transporte; el francès, moyen de transport; l'italià, mezzo di trasporto; el portuguès, meio de transporte, i l'anglès, mean of transport.
Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) Resulten molt útils per a distingir, d'una banda, entre els mitjans de transport agrupats segons unes característiques i una infraestructura compartida i, de l'altra, els mitjans de transport abordats de manera específica i aïllada.
(2) Es documenten amb aquests usos en textos d'especialitat.
(3) Són formes anàlogues a les formes documentades en altres llengües.
- Un mode de transport és el conjunt de la infraestructura necessària i dels mitjans de transport que s'hi adeqüen per a transportar mercaderies i persones en un medi determinat. Es pot parlar, doncs, del mode de transport viari, el mode de transport ferroviari, el mode de transport aeri, el mode de transport marítim, etc.
. L'equivalent castellà és modo de transporte; el francès, mode de transport; l'italià, modo di trasporto; el portuguès, modo de transporte, i els anglesos, mode of transport i transport mode.
- Un mitjà de transport és un mitjà de desplaçament de persones o mercaderies integrat en un mode de transport. Així, dintre el mode de transport viari, hi ha cotxes, camions i autobusos; dintre el mode de transport ferroviari, trens, metros i tramvies, etc.
. L'equivalent castellà és medio de transporte; el francès, moyen de transport; l'italià, mezzo di trasporto; el portuguès, meio de transporte, i l'anglès, mean of transport.
Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) Resulten molt útils per a distingir, d'una banda, entre els mitjans de transport agrupats segons unes característiques i una infraestructura compartida i, de l'altra, els mitjans de transport abordats de manera específica i aïllada.
(2) Es documenten amb aquests usos en textos d'especialitat.
(3) Són formes anàlogues a les formes documentades en altres llengües.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de mode de transport i mitjà de transport al Cercaterm, i també el document de criteri original, Mode de transport o mitjà de transport? Són el mateix?, en el blog del TERMCAT (termcat.blog.gencat.cat/2014/10/30/mode-de-transport-o-mitja-de-transport-son-el-mateix/).
MODELITZACIÓ, MODELATGE O MODELAT?
MODELITZACIÓ, MODELATGE O MODELAT?
Criteris d'especialitat > Arts, Criteris d'especialitat > Ciències socials, Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació
- ca MODELITZACIÓ, MODELATGE O MODELAT?
- es modelado (modelat, modelatge, modelització), n m
- es modelaje (modelatge), n m
- fr modelage (modelatge), n m
- fr modelé (modelat), n m
- fr modélisation (modelatge, modelització), n f
- en modelling (modelat, modelatge, modelització), n
- en moulding (modelatge), n
Criteris d'especialitat > Arts, Criteris d'especialitat > Ciències socials, Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació
Definició
Tant modelat (nom masculí), com modelatge (nom masculí), com modelització (nom femení) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:
- El modelat és un conjunt de formes modelades. Per exemple, en l'àmbit de la geografia física fa referència al conjunt de formes d'un terreny que caracteritzen una àrea determinada.
. L'equivalent castellà és modelado; el francès, modelage, i l'anglès, modelling (modeling, en anglès nord-americà).
- El modelatge és, de manera general, el procediment d'elaboració d'un model o el seguiment d'un model. Així, en art pot fer referència a la tècnica de representació bidimensional del volum mitjançant la perspectiva, el contrast de colors i el clarobscur o bé al procediment d'elaboració del primer model per a una escultura exempta; en psiquiatria, al procés d'adquisició d'un comportament a partir de l'observació d'un model, i, en informàtica, al procediment de representació d'un element extern en un ordinador.
. Els equivalents castellans són modelado i modelaje; els francesos, modelage i modélisation, i l'anglès, modelling i moulding (modeling i molding, respectivament, en anglès nord-americà).
- La modelització és, en general, l'elaboració d'un model que descrigui la realitat. Per exemple, en els àmbits de la informàtica i els audiovisuals, fa referència a la descripció en un llenguatge de màquina de la forma, el moviment i les característiques d'un objecte o un conjunt d'objectes, amb l'objectiu de crear imatges bidimensionals o tridimensionals.
. L'equivalent castellà és modelado; el francès, modélisation, i l'anglès, modeling (o modelling).
Les diferències semàntiques entre modelat, modelatge i modelització es deuen, d'una banda, a la diferència ja existent en les bases respectives i, de l'altra, al matís que hi aporten els sufixos:
(1) Pel que fa a la base, el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans estableix que modelar és, de manera general, crear el model per a una obra posterior o bé donar forma a alguna cosa seguint un model, i modelitzar, en canvi, és elaborar un model que descrigui o representi adequadament un fenomen, un procés o un objecte de la realitat. Això permet distingir entre modelat i modelatge, creats sobre modelar, i modelització, creat sobre modelitzar.
(2) Pel que fa als sufixos, -at designa un conjunt (modelat); -atge designa un conjunt o bé una acció (modelatge), i -ció designa una acció (modelització). Aquí, modelat s'ha especialitzat per als conjunts i modelatge per a les accions.
- El modelat és un conjunt de formes modelades. Per exemple, en l'àmbit de la geografia física fa referència al conjunt de formes d'un terreny que caracteritzen una àrea determinada.
. L'equivalent castellà és modelado; el francès, modelage, i l'anglès, modelling (modeling, en anglès nord-americà).
- El modelatge és, de manera general, el procediment d'elaboració d'un model o el seguiment d'un model. Així, en art pot fer referència a la tècnica de representació bidimensional del volum mitjançant la perspectiva, el contrast de colors i el clarobscur o bé al procediment d'elaboració del primer model per a una escultura exempta; en psiquiatria, al procés d'adquisició d'un comportament a partir de l'observació d'un model, i, en informàtica, al procediment de representació d'un element extern en un ordinador.
. Els equivalents castellans són modelado i modelaje; els francesos, modelage i modélisation, i l'anglès, modelling i moulding (modeling i molding, respectivament, en anglès nord-americà).
- La modelització és, en general, l'elaboració d'un model que descrigui la realitat. Per exemple, en els àmbits de la informàtica i els audiovisuals, fa referència a la descripció en un llenguatge de màquina de la forma, el moviment i les característiques d'un objecte o un conjunt d'objectes, amb l'objectiu de crear imatges bidimensionals o tridimensionals.
. L'equivalent castellà és modelado; el francès, modélisation, i l'anglès, modeling (o modelling).
Les diferències semàntiques entre modelat, modelatge i modelització es deuen, d'una banda, a la diferència ja existent en les bases respectives i, de l'altra, al matís que hi aporten els sufixos:
(1) Pel que fa a la base, el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans estableix que modelar és, de manera general, crear el model per a una obra posterior o bé donar forma a alguna cosa seguint un model, i modelitzar, en canvi, és elaborar un model que descrigui o representi adequadament un fenomen, un procés o un objecte de la realitat. Això permet distingir entre modelat i modelatge, creats sobre modelar, i modelització, creat sobre modelitzar.
(2) Pel que fa als sufixos, -at designa un conjunt (modelat); -atge designa un conjunt o bé una acció (modelatge), i -ció designa una acció (modelització). Aquí, modelat s'ha especialitzat per als conjunts i modelatge per a les accions.
Nota
- 1. Seguint el criteri establert, les formes més adequades per a fer referència a l'elaboració d'un model que descrigui la realitat en tres dimensions són modelització en 3D o modelització tridimensional, i no *modelat en 3D o *modelatge en 3D.
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de modelat, modelatge, modelització i modelització en 3D al Cercaterm, i també el document de criteri original, Modelització o modelatge en 3D?, en el blog del TERMCAT (termcat.blog.gencat.cat/2014/09/04/modelitzacio-o-modelatge-en-3d/).
MOTRICITAT GLOBAL, MOTRICITAT GRUIXUDA, MOTRICITAT GROSSA, MOTRICITAT GROSSERA, MOTRICITAT BÀSICA, MOTRICITAT GROLLERA O MOTRICITAT FINA?
MOTRICITAT GLOBAL, MOTRICITAT GRUIXUDA, MOTRICITAT GROSSA, MOTRICITAT GROSSERA, MOTRICITAT BÀSICA, MOTRICITAT GROLLERA O MOTRICITAT FINA?
Criteris d'especialitat > Ciències de la salut, Criteris d'especialitat > Ciències socials
- ca MOTRICITAT GLOBAL, MOTRICITAT GRUIXUDA, MOTRICITAT GROSSA, MOTRICITAT GROSSERA, MOTRICITAT BÀSICA, MOTRICITAT GROLLERA O MOTRICITAT FINA?
- es motricidad fina (motricitat fina), n f
- es motricidad global (motricitat global), n f
- es motricidad gruesa (motricitat global), n f
- fr motricité fine (motricitat fina), n f
- fr motricité globale (motricitat global), n f
- en fine motor skill (motricitat fina), n
- en gross motor skill (motricitat global), n
Criteris d'especialitat > Ciències de la salut, Criteris d'especialitat > Ciències socials
Definició
Tant motricitat global com motricitat fina es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents; en canvi, no es consideren adequades les formes *motricitat gruixuda, *motricitat grossa, *motricitat grossera, *motricitat bàsica ni *motricitat grollera.
- La motricitat global (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és el tipus de motricitat en què intervenen principalment els músculs més grans, de manera que inclou activitats com ara caminar o córrer; requereix menys precisió que la motricitat fina.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) Està motivada semànticament a partir de l'adjectiu global (segons el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans, 'Total, en conjunt, sense especificar-ne les parts').
(2) És lingüísticament adequada.
(3) Es documenta en textos catalans d'especialitat.
(4) Té el suport d'alguns dels especialistes consultats.
. En canvi, *motricitat gruixuda , *motricitat grossa, *motricitat grossera, *motricitat bàsica i *motricitat grollera presenten problemes:
(1) *Motricitat gruixuda, *motricitat grossa, *motricitat grossera i *motricitat bàsica no són adequades semànticament.
(2) *Motricitat grollera es pot considerar semànticament adequada a partir del significat 'Bast, poc fi, quant al material o al treballat' que el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans atribueix a groller, però té l'inconvenient que el significat més habitual és 'Descortès, poc delicat'.
. Els equivalents castellans són motricidad global i motricidad gruesa; el francès, motricité globale, i l'anglès, gross motor skill.
- La motricitat fina (terme també normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT) és el tipus de motricitat en què intervenen principalment els músculs més petits, de manera que inclou activitats generalment de manipulació, com ara cosir o escriure; requereix més precisió que la motricitat global.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) Està motivada semànticament a partir de l'adjectiu fi fina (segons el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans, "Subtil, que discerneix els més petits matisos, les relacions més delicades. Tenir l'orella fina. Tenir l'olfacte, el nas, molt fi. Ésser fi d'orella, de nas, de paladar").
(2) És lingüísticament adequada.
(3) És pràcticament l'única per a aquest significat.
(4) Es documenten formes anàlogues en les llengües de referència.
. L'equivalent castellà és motricidad fina; el francès, motricité fine, i l'anglès, fine motor skill.
- La motricitat global (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és el tipus de motricitat en què intervenen principalment els músculs més grans, de manera que inclou activitats com ara caminar o córrer; requereix menys precisió que la motricitat fina.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) Està motivada semànticament a partir de l'adjectiu global (segons el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans, 'Total, en conjunt, sense especificar-ne les parts').
(2) És lingüísticament adequada.
(3) Es documenta en textos catalans d'especialitat.
(4) Té el suport d'alguns dels especialistes consultats.
. En canvi, *motricitat gruixuda , *motricitat grossa, *motricitat grossera, *motricitat bàsica i *motricitat grollera presenten problemes:
(1) *Motricitat gruixuda, *motricitat grossa, *motricitat grossera i *motricitat bàsica no són adequades semànticament.
(2) *Motricitat grollera es pot considerar semànticament adequada a partir del significat 'Bast, poc fi, quant al material o al treballat' que el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans atribueix a groller, però té l'inconvenient que el significat més habitual és 'Descortès, poc delicat'.
. Els equivalents castellans són motricidad global i motricidad gruesa; el francès, motricité globale, i l'anglès, gross motor skill.
- La motricitat fina (terme també normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT) és el tipus de motricitat en què intervenen principalment els músculs més petits, de manera que inclou activitats generalment de manipulació, com ara cosir o escriure; requereix més precisió que la motricitat global.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) Està motivada semànticament a partir de l'adjectiu fi fina (segons el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans, "Subtil, que discerneix els més petits matisos, les relacions més delicades. Tenir l'orella fina. Tenir l'olfacte, el nas, molt fi. Ésser fi d'orella, de nas, de paladar").
(2) És lingüísticament adequada.
(3) És pràcticament l'única per a aquest significat.
(4) Es documenten formes anàlogues en les llengües de referència.
. L'equivalent castellà és motricidad fina; el francès, motricité fine, i l'anglès, fine motor skill.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de motricitat global i motricitat fina al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Quines són les formes catalanes corresponents a motricidad gruesa i motricidad fina?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/es/node/2543).
MUSEALITZAR O MUSEÏTZAR?
MUSEALITZAR O MUSEÏTZAR?
Criteris d'especialitat > Ciències socials
- ca MUSEALITZAR O MUSEÏTZAR?
- es musealizar (museïtzar), v tr
- fr muséaliser (museïtzar), v tr
- it museificare (museïtzar), v tr
- pt musealizar (museïtzar), v tr
- en musealize, to (museïtzar), v tr
- en museumize, to (museïtzar), v tr
Criteris d'especialitat > Ciències socials
Definició
Es considera que la forma adequada és museïtzar (verb transitiu), i no *musealitzar.
Els motius de la tria de museïtzar (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) Està ben construïda lingüísticament a partir del substantiu museu i el sufix -itzar (del llatí -izare, que significa 'convertir en');
(2) Es documenta en diversos contextos especialitzats.
(3) Té l'aval dels especialistes consultats.
En canvi, *musealitzar és una forma inadequada morfològicament perquè afegeix el sufix a un adjectiu *museal no recollit en català en cap font de referència.
El verb museïtzar fa referència a l'acció d'aplicar tècniques museogràfiques a un patrimoni cultural o natural per fer-lo atractiu i accessible als visitants.
Els motius de la tria de museïtzar (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) Està ben construïda lingüísticament a partir del substantiu museu i el sufix -itzar (del llatí -izare, que significa 'convertir en');
(2) Es documenta en diversos contextos especialitzats.
(3) Té l'aval dels especialistes consultats.
En canvi, *musealitzar és una forma inadequada morfològicament perquè afegeix el sufix a un adjectiu *museal no recollit en català en cap font de referència.
El verb museïtzar fa referència a l'acció d'aplicar tècniques museogràfiques a un patrimoni cultural o natural per fer-lo atractiu i accessible als visitants.
Nota
- 1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha aprovat el terme relacionat museïtzació (nom femení) per fer referència a l'aplicació de tècniques museogràfiques a un patrimoni cultural o natural per a fer-lo atractiu i accessible als visitants. Igualment, també és possible museïtzable (adjectiu) per a fer referència a un objecte, una peça, etc. que pot ser exposat en un museu.
- 2. Podeu consultar la fitxa completa de museïtzar al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Musealitzar o museïtzar?, en el blog del TERMCAT (termcat.blog.gencat.cat/2014/03/07/musealitzar-o-museitzar/).
