Back to top

Criteris terminològics

Presentació
SEMICONVIVÈNCIA, CONVIVÈNCIA EN LLARS SEPARADES, CONVIVÈNCIA SEPARADA, SEMICOHABITACIÓ, PARELLA EN SEMICONVIVÈNCIA O JUNTS PERÒ SEPARATS? SEMICONVIVÈNCIA, CONVIVÈNCIA EN LLARS SEPARADES, CONVIVÈNCIA SEPARADA, SEMICOHABITACIÓ, PARELLA EN SEMICONVIVÈNCIA O JUNTS PERÒ SEPARATS?

Criteris d'especialitat > Ciències socials

  • ca  SEMICONVIVÈNCIA, CONVIVÈNCIA EN LLARS SEPARADES, CONVIVÈNCIA SEPARADA, SEMICOHABITACIÓ, PARELLA EN SEMICONVIVÈNCIA O JUNTS PERÒ SEPARATS?
  • es  living apart together (semiconvivència), n m
  • es  semicohabitación (semiconvivència), n f
  • es  LAT (semiconvivència), n m sigla
  • fr  cohabitation partielle (semiconvivència), n f
  • fr  couple fissionel (parella en semiconvivència), n m
  • fr  couple semi-cohabitant (parella en semiconvivència), n m
  • fr  semi-cohabitation (semiconvivència), n f
  • en  LAT couple (parella en semiconvivència), n
  • en  living alone together (semiconvivència), n
  • en  living alone together couple (parella en semiconvivència), n
  • en  living apart together (semiconvivència), n
  • en  living apart together couple (parella en semiconvivència), n
  • en  LAT (semiconvivència), n sigla

Criteris d'especialitat > Ciències socials

Definició
Tant semiconvivència (nom femení) com parella en semiconvivència (nom femení) i junts però separats | juntes però separades (nom masculí i femení plural) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents; en canvi, no es consideren adequades les formes *convivència en llars separades, *convivència separada i *semicohabitació.

- La semiconvivència, o l'alternativa junts però separats | juntes però separades (totes dues, formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT), és la situació d'una parella amb una relació estable que decideix compartir un projecte de vida sense viure a la mateixa llar.
. Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) Semiconvivència és una forma sintètica, enfront de *convivència en llars separades o *convivència separada.
(2) Semiconvivència és una forma lingüísticament adequada, formada pel prefix semi- (amb el significat 'parcialment' o 'no completament') i el nom convivència, amb el significat 'acció de viure plegats'); *semicohabitació, en canvi, té l'inconvenient d'estar creada sobre una paraula que és poc freqüent en català i que sovint té un matís pejoratiu.
(3) Junts però separats | juntes però separades (amb un plural lexicalitzat i amb flexió de femení si es tracta d'una parella de dones) pot ser una forma vàlida en contextos poc especialitzats i divulgatius.
. Els equivalents castellans són living apart together, semicohabitación i la sigla LAT; els francesos, cohabitation partielle i semicohabitation, i els anglesos, living alone together, living apart together i la sigla LAT.

- Una parella en semiconvivència, o l'alternativa junts però separats | juntes però separades (totes dues, també formes normalitzades pel Consell Supervisor) és una parella que opta per la semiconvivència com a tipus de relació.
. Igual com en el cas anterior, en contextos poc especialitzats i divulgatius pot ser vàlida la forma junts però separats | juntes però separades.
. Els equivalents francesos són couple fissionel i couple semi-cohabitant, i els anglesos, LAT couple, living alone together couple i living apart together couple.

Nota

SENYALITZACIÓ O SENYALÍSTICA? SENYALITZACIÓ O SENYALÍSTICA?

Criteris d'especialitat > Comunicació. Audiovisuals

  • ca  SENYALITZACIÓ O SENYALÍSTICA?
  • es  señalética (senyalística), n f
  • es  señalización (senyalització), n f
  • fr  fléchage (senyalització), n m
  • fr  signalétique (senyalística), n f
  • it  segnaletica (senyalística), n f
  • pt  sinalética (senyalística), n f
  • pt  sinalização (senyalització), n f
  • en  signage (senyalització), n
  • en  signs (senyalització), n pl

Criteris d'especialitat > Comunicació. Audiovisuals

Definició
Tant senyalització com senyalística (tots dos, noms femenins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:

- La senyalització és el conjunt de senyals o indicacions que serveixen per a orientar i informar els usuaris en un espai determinat.
. L'equivalent castellà és señalización; el francès, fléchage; el portuguès, sinalização, i els anglesos, signage i signs.

- La senyalística és la disciplina que estudia els senyals i signes visuals per resoldre les necessitats d'informació i orientació dels individus en un espai interior o exterior determinat
. L'equivalent castellà és señalética; el francès, signalétique; l'italià, segnaletica, i el portuguès, sinalética.

Nota

SERRELLET, PLUJA, CABELLS D'ÀNGEL O LLÀGRIMES? SERRELLET, PLUJA, CABELLS D'ÀNGEL O LLÀGRIMES?

Criteris d'especialitat > Equipament de la llar

  • ca  SERRELLET, PLUJA, CABELLS D'ÀNGEL O LLÀGRIMES?
  • es  cabelleras (pluja), n f pl
  • es  espumillón (serrellet), n m
  • es  lluvia (pluja), n f
  • fr  cheveux d'anges (pluja), n m pl
  • fr  guirlande argentée (serrellet), n f
  • it  nastro (serrellet), n m
  • en  tinsel (serrellet), n
  • en  tinsel icicles (pluja), n
  • de  Lametta (serrellet), n n

Criteris d'especialitat > Equipament de la llar

Definició
Tant serrellet (nom masculí) com pluja (nom femení), cabells d'àngel (nom masculí plural) i llàgrimes (nom femení plural) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:

- Un serrellet (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un guarniment fet amb una cinta lleugera plena de tires molt estretes de color viu, que es fa servir sobretot per Nadal.
. L'equivalent castellà és espumillón; el francès, guirlande argentée; l'italià, nastro; l'anglès, tinsel, i l'alemany, Lametta.

- Una pluja, o els sinònims complementaris cabells d'àngel i llàgrimes (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT), és un guarniment fet amb una tira molt estreta i brillant, generalment daurada o platejada, que s'utilitza sobretot per decorar l'arbre de Nadal.
. Els equivalents castellans són cabelleras o lluvia; el francès, cheveux d'ange, i l'anglès, tinsel icicles.

Nota

SIGLES (1): ESTRUCTURA, PRONÚNCIA I GRAFIA SIGLES (1): ESTRUCTURA, PRONÚNCIA I GRAFIA

Criteris lingüístics

  • ca  SIGLES (1): ESTRUCTURA, PRONÚNCIA I GRAFIA
  • ex  ADF (EXEMPLE de pronúncia de sigla lletrejada), n f
  • ex  CAP (EXEMPLE d'estructura de sigla), n m
  • ex  CIDOB (Excepció d'estructura de sigla amb lletres no inicials), n m
  • ex  CPNL (Excepció d'estructura de sigla amb paraules gramaticals), n m
  • ex  IBI (EXEMPLE de pronúncia de sigla acabada en vocal), n m
  • ex  ICS (EXEMPLE de grafia de sigla), n m
  • ex  MoMA (Excepció de grafia de sigla amb lletres minúscules), n m
  • ex  OTAN (EXEMPLE de pronúncia de sigla acabada en consonant), n f
  • ex  PIB (Excepció de pronúncia de sigla lletrejada), n m
  • ex  R+D (Excepció d'estructura de sigla amb caràcters no alfabètics), n f
  • ex  RTV (Excepció d'estructura de sigla amb lletres de formants), n f
  • ex  sida (Excepció de grafia de sigla lexicalitzada), n f

Criteris lingüístics

Definició
La sigla és una paraula que resulta d'escurçar un sintagma, segons una estructura, una pronúncia i una grafia establertes.

(A) ESTRUCTURA

Pel que fa a l'estructura, una sigla generalment converteix en una paraula les lletres inicials de cadascun dels noms, adjectius, verbs i adverbis que formen un sintagma nominal.
. Ex.: CAP (Centre d'Atenció Primària); MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya)

Excepcions al criteri general:
(1) Sigles que agafen més d'una lletra d'una mateixa paraula del sintagma, sovint per facilitar-ne la pronúncia.
. Ex.: INCAVI (Institut Català de la Vinya i el Vi), CIDOB (Centre d'Informació i Documentació de Barcelona)
(2) Sigles que agafen les inicials de paraules gramaticals del sintagma (articles, preposicions, etc.), i no només de noms, adjectius, verbs i adverbis.
. Ex.: CPNL (Consorci per la Normalització Lingüística)
(3) Sigles que agafen les inicials dels diversos formants d'una paraula composta del sintagma, i no només la inicial de la paraula.
. Ex.: ADN (àcid desoxiribonucleic); RTV (ràdio televisió)
(4) Sigles que contenen caràcters numèrics, matemàtics, etc., i no només caràcters alfabètics.
. Ex.: 3D (en tres dimensions); R+D (recerca i desenvolupament)

(B) PRONÚNCIA

Pel que fa a la pronúncia, es distingeix entre les sigles que es pronuncien com les paraules habituals i les sigles que es pronuncien anomenant una per una les lletres que la formen.

B1. Sigles pronunciades com a paraules
Generalment són les sigles que combinen consonats i vocals de manera similar a les síl·labes catalanes.
. Quan tenen més d'una síl·laba, es pronuncien planes o agudes segons l'estructura.

B1a. Sigles de més d'una síl·laba acabades en vocal:
Se solen pronunciar com a paraules planes.
. Ex.: ONU (ò-nu); IBI (í-bi)

B1b. Sigles de més d'una síl·laba acabades en consonant:
Se solen pronunciar com a paraules agudes.
. Ex.: IVAM (i-vàm); OTAN (o-tàn)

B2. Sigles pronunciades lletra per lletra
Generalment són les sigles que, per la combinació de consonants i vocals que tenen, no permeten una lectura de paraula.
. Tenen l'accent tònic en l'últim nom de lletra.
. Els dialectes que fan la reducció de les vocals àtones a-e en vocal neutra i o en u no solen aplicar aquest criteri a la pronúncia de les sigles.
. Ex.: TDT (te-de-té); ADF (a-de-éfa)
En algun cas, també admeten una pronúncia lletra per lletra sigles que es poden pronunciar com a paraules.
. Ex.: PIB (pe-i-bé, pip)

(C) GRAFIA

Pel que fa a la grafia, és habitual escriure les sigles totes en majúscules, sense punts i sense espais intermedis.
. Ex.: ICS (Institut Català de la Salut); TGV (tren de gran velocitat)
La grafia de la sigla en majúscules no comporta que s'hagi d'escriure majúscula inicial en cada paraula quan s'escriu el sintagma desplegat; en aquest altre cas, el que regeix són els criteris habituals de majúscules i minúscules per a noms propis, etc.
. Ex.: IES (l'IES Bisbe Sivilla - l'Institut d'Estudis Secundaris Bisbe Sivilla) (els IES del Maresme - els instituts d'estudis secundaris del Maresme)

Excepcions al criteri general
(1) En casos singulars, hi ha sigles que contenen minúscules, corresponents a paraules gramaticals o bé a lletres que no són les estrictament inicials, sigui per a facilitar-ne la interpretació o bé per a donar-hi un valor distintiu
. Ex.: UdG (Universitat de Girona), MoMA (Museu of Modern Art)
(2) Quan una sigla es generalitza tant que ja no s'interpreta com a sigla, passa a considerar-se una paraula comuna i a escriure's tota en minúscules, amb la possibilitat de rebre el plural habitual.
. Ex.: radar (radio detector and ranging - una xarxa de radars); sida (síndrome d'immunodeficiència adquirida - vacuna contra la sida)

Nota

  • 1. La informació recollida en aquesta fitxa procedeix bàsicament, amb algunes modificacions, de la Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (punt 6.5.3.3.a, pàg. 145-46).
  • 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa SIGLES (2): GÈNERE, NOMBRE I CREACIÓ DEL PLURAL.
SIGLES (2): GÈNERE, NOMBRE I CREACIÓ DEL PLURAL SIGLES (2): GÈNERE, NOMBRE I CREACIÓ DEL PLURAL

Criteris lingüístics

  • ca  SIGLES (2): GÈNERE, NOMBRE I CREACIÓ DEL PLURAL
  • ex  ADF (EXEMPLE de formació del plural de sigla sense marca), n f
  • ex  ADFs (EXEMPLE de formació del plural de sigla amb marca), n f
  • ex  CAP (EXEMPLE de formació del plural de sigla sense marca), n m
  • ex  CAP (EXEMPLE de gènere i nombre de sigla), n m
  • ex  CAPs (EXEMPLE de formació del plural de sigla amb marca), n m
  • ex  MAT (Excepció de gènere i nombre de sigla sense nucli del sintagma), n f
  • ex  ME (EXEMPLE de gènere i nombre de sigla), n m, f
  • ex  PAU (EXEMPLE de gènere i nombre de sigla), n f pl

Criteris lingüístics

Definició
Com a paraules de la llengua amb valor de nom, les sigles en català tenen també assignat un gènere i un nombre i, a més, sovint poden prendre un valor plural del context.

(A) GÈNERE I NOMBRE

Pel que fa al gènere i el nombre, les sigles prenen el gènere i el nombre del nucli del sintagma nominal de què procedeixen.

Així, si el nom de base és masculí, la sigla té gènere masculí; si el nom de base és femení, la sigla té gènere femení, i si el nom de base és masculí i femení, la sigla té gènere masculí i femení. Això determina la concordança de l'article.
. Ex.: el CAP (centre d'atenció primària); la TDT (televisió digital terrestre); un ME, una ME (mosso d'esquadra | mossa d'esquadra)

Igualment, si el nom de base és singular, la sigla té nombre singular i, si el nom de base és un plural lexicalitzat (que només té sentit en plural), la sigla té nombre plural. Això determina la concordança de l'article.
. En els plurals lexicalitzats, la sigla no pren cap marca que indiqui el valor plural.
. Ex.: una ONG (organització no governamental); els EUA (Estats Units d'Amèrica); les PAU (proves d'accés a la universitat)

Excepció al criteri general:
En algun cas, el nucli del sintagma nominal no està representat en la sigla, però igualment determina el gènere i el nombre de la sigla que el pressuposa.
. Ex.: la MAT (molt alta tensió, en què el nucli sobreentès és línia [(línia) de molt alta tensió])

(B) FORMACIÓ DEL PLURAL

Pel que fa a la formació del plural, les sigles que no tenen ja valor plural (com ara les PAU) i que no són un nom propi d'un organisme únic (com ara l'ONU), poden funcionar en un context que requereixi plural segons dos criteris diferents:

B1. No afegiment de cap marca
No es marca gràficament de cap manera que una sigla determinada s'utilitza en un context plural perquè es considera innecessari, ja que aquesta informació es pot extreure de l'article que l'acompanya; d'aquesta manera, s'evita la barreja de lletres majúscules i lletres minúscules.
. És la solució tradicionalment recomanada en català.
. Ex.: els CAP; les ADF

B2. Afegiment de la marca s de plural
Es marca gràficament amb una s que una sigla determinada s'utilitza en un context plural, perquè es considera que això facilita la interpretació i respon a l'ús espontani habitual, tendent a tractar les sigles igual que qualsevol altre nom.
. Se situa la s immediatament a continuació de la sigla, sense espai ni cap marca interposada (a diferència de l'anglès, que hi posa un apòstrof).
. És una solució recollida recentment per la Gramàtica de la llengua catalana.
. Ex.: els CAPs; les ADFs

Nota

  • 1. La informació recollida en aquesta fitxa procedeix bàsicament, amb algunes modificacions, de la Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (punt 6.5.3.3.a, pàg. 146).
  • 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa SIGLES (1): ESTRUCTURA, PRONÚNCIA I GRAFIA.
SISTEMA INTERNACIONAL D'UNITATS (1): AMB MAJÚSCULES O AMB MINÚSCULES? SISTEMA INTERNACIONAL D'UNITATS (1): AMB MAJÚSCULES O AMB MINÚSCULES?

Criteris d'especialitat > Física, Criteris lingüístics

  • ca  SISTEMA INTERNACIONAL D'UNITATS (1): AMB MAJÚSCULES O AMB MINÚSCULES?
  • es  sistema de unidades (sistema internacional d'unitats), n m
  • es  sistema internacional de unidades (sistema internacional d'unitats), n m
  • fr  Système international d'unités (sistema internacional d'unitats), n m
  • fr  système international d'unités· (sistema internacional d'unitats), n m
  • it  Sistema Internazionale (sistema internacional d'unitats), n m
  • it  Sistema internazionale di unità di mesura (sistema internacional d'unitats), n m
  • pt  Sistema Internacional de Unidades (sistema internacional d'unitats), n m
  • en  International System (sistema internacional d'unitats), n
  • en  International System of Units (sistema internacional d'unitats), n
  • sbl  SI

Criteris d'especialitat > Física, Criteris lingüístics

Definició
Es considera que en català la grafia adequada és sistema internacional d'unitats (amb minúscules inicials); igualment, són grafies adequades sistema internacional (també amb minúscules inicials) i SI (tot amb majúscules). En canvi, no es consideren adequades les grafies *Sistema Internacional d'Unitats, *Sistema Internacional ni *si.

Els motius de la tria d'aquestes grafies són els següents:

- sistema internacional (forma abreviada de sistema internacional d'unitats) figura en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans, dintre l'article de sistema, escrit amb minúscules, d'acord amb el caràcter descriptiu que té el sintagma.

- sistema internacional d'unitats (forma completa equivalent a l'original francès Système international d'unités) segueix la convenció establerta en el diccionari normatiu per a sistema internacional.

- SI és un símbol i, com a tal, té una grafia fixada per a totes les llengües.

El sistema internacional d'unitats (o bé sistema internacional o bé SI) és el sistema d'unitats més generalitzat internacionalment per a mesurar les magnituds físiques; es tracta d'un sistema adoptat l'any 1960, en la II Conferència General de Pesos i Mesures, que té com a unitats fonamentals el metre (m), el quilogram (kg), el segon (s), l'ampere (A), el kelvin (K), el mol (mol) i la candela (cd).

Nota

SISTEMA INTERNACIONAL D'UNITATS (2): GRAFIA DE LES UNITATS DE MESURA SISTEMA INTERNACIONAL D'UNITATS (2): GRAFIA DE LES UNITATS DE MESURA

Criteris d'especialitat > Física, Criteris lingüístics

  • ca  SISTEMA INTERNACIONAL D'UNITATS (2): GRAFIA DE LES UNITATS DE MESURA
  • sbl  cd (EXEMPLE d'unitat internacional: candela)
  • sbl  Ci (EXEMPLE d'unitat internacional: curie)
  • sbl  cm (EXEMPLE d'unitat internacional: centímetre)
  • sbl  J (EXEMPLE d'unitat internacional: joule)
  • sbl  N (EXEMPLE d'unitat internacional: newton)

Criteris d'especialitat > Física, Criteris lingüístics

Definició
Hi ha diverses convencions que regulen la grafia dels noms i els símbols de les unitats de mesura del sistema internacional:

- Pel que fa als noms de les unitats de mesura, s'escriuen sempre amb una minúscula inicial, fins i tot si corresponen al nom d'una persona.
Ex.: newton (en referència a Isaac Newton), curie (en referència a Marie Curie)

- Pel que fa als símbols de les unitats de mesura:
(1) S'escriuen amb una minúscula inicial si no corresponen al nom d'una persona.
Ex.: cm (centímetre)
(2) S'escriuen amb majúscula inicial si corresponen al nom d'una persona.
Ex.: N (en referència a Isaac Newton), Ci (en referència a Marie Curie)
(3) S'escriuen amb lletra rodona; només poden anar amb cursiva si també està en cursiva el fragment de la frase en què s'insereixen.
Ex. J (joule), cd (candela), cm (centímetre)
(4) No porten mai punt d'abreviatura; només poden anar seguits de punt si ho requereix la puntuació de la frase en què s'insereixen.
Ex. El moble fa 120 cm de llarg. | El moble fa 120 cm.
(5) No porten mai marca de plural.
Ex. Una síndria de 3 kg
(6) Hi ha d'haver un espai en blanc entre la xifra i el símbol.
Ex. 2 h i 23 min

Una unitat de mesura permet quantificar amb un valor numèric una magnitud física d'un fenomen, un cos o una substància.

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa SISTEMA INTERNACIONAL D'UNITATS (1): AMB MAJÚSCULES O AMB MINÚSCULES?
  • 2. Podeu consultar el document de criteri original, Majúscules o minúscules en el sistema internacional d'unitats?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/213/).
SOFREGIT A FOC LENT, ESCUMAT, ESCALDAT, POTXAT O POCHÉ? SOFREGIT A FOC LENT, ESCUMAT, ESCALDAT, POTXAT O POCHÉ?

Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia

  • ca  SOFREGIT A FOC LENT, ESCUMAT, ESCALDAT, POTXAT O POCHÉ?
  • es  huevo poché (ou escumat), n m
  • es  pochado -da (sofregit -ida a foc lent), adj
  • fr  oeuf poché (ou escumat), n m
  • fr  poché -ée (sofregit -ida a foc lent), adj
  • en  poached egg (ou escumat), n
  • en  sweat (sofregit -ida a foc lent), adj

Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia

Definició
Tant sofregit -ida a foc lent, com escumat -ada, com escaldat -ada (tots tres, adjectius referits a procediments culinaris) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents; en canvi, no es consideren adequades les formes *potxat -ada ni *poché.

- Un aliment sofregit a foc lent és un aliment que ha estat fregit lleugerament i a temperatura relativament baixa a la paella per a enrossir-lo.
. Com a adjectiu, sofregit -ida a foc lent s'aplica especialment a la verdura, com ara la ceba.
. L'equivalent castellà és pochado -da; el francès, poché -ée, i l'anglès, poached.

- Un ou escumat (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans; escumat només s'aplica a ou), o els sinònim complementaris ou en flor i ou escaldat, és un ou que s'ha bullit sense closca.
. L'equivalent castellà és huevo poché; el francès, oeuf poché, i l'anglès, poached egg.

Nota

  • 1. El verb relacionat amb sofregit és sofregir, cosa que permet les construccions sofregir (ceba, etc.) a foc lent, lentament, a poc a poc per als casos en què en castellà es fa servir pochar (que és una adaptació del manlleu francès pocher). A més, però, pochar en castellà també pot tenir un significat genèric com a procediment culinari que equival a escalfar en català (és a dir, coure a una temperatura pròxima al punt d'ebullició).
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de ous escumats i escalfar al Cercaterm, i també el document de criteri original, Pochar i pocher: traducció de cebolla pochada i huevos pochés, en el blog del TERMCAT (blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/termcat/2014/03/28/pochar-i-pocher-traduccio-de-cebolla-pochada-i-huevos-poches/).
SUBSTITUT DE LA SANG, SANG ARTIFICIAL, SUBSTITUT DELS ERITRÒCITS, ANÀLEG DE L'HEMOGLOBINA O TRANSPORTADOR D'OXIGEN? SUBSTITUT DE LA SANG, SANG ARTIFICIAL, SUBSTITUT DELS ERITRÒCITS, ANÀLEG DE L'HEMOGLOBINA O TRANSPORTADOR D'OXIGEN?

Criteris d'especialitat > Ciències de la salut

  • ca  SUBSTITUT DE LA SANG, SANG ARTIFICIAL, SUBSTITUT DELS ERITRÒCITS, ANÀLEG DE L'HEMOGLOBINA O TRANSPORTADOR D'OXIGEN?
  • es  sangre artificial (substitut de la sang), n f
  • es  sucedáneo de la sangre (substitut de la sang), n m
  • es  sustituto de la sangre (substitut de la sang), n m
  • es  sustituto de los eritrocitos (transportador d'oxigen), n m
  • es  transportador artificial de oxígeno (transportador d'oxigen), n m
  • fr  substitut du sang (substitut de la sang), n m
  • fr  substitut sanguin (substitut de la sang), n m
  • fr  succédané de sang (substitut de la sang), n m
  • fr  transporteur d'oxygène (transportador d'oxigen), n m
  • it  sangue artificiale (substitut de la sang), n m
  • it  sostituto del sangue (substitut de la sang), n m
  • it  sostituto eritrocitario (transportador d'oxigen), n m
  • it  surrogato del sangue (substitut de la sang), n m
  • en  artificial blood (substitut de la sang), n
  • en  blood substitute (substitut de la sang), n
  • en  blood surrogate (substitut de la sang), n
  • en  erythrocyte substitute (transportador d'oxigen), n
  • en  oxygen carrier (transportador d'oxigen), n
  • en  oxygen-carrying blood substitute (transportador d'oxigen), n

Criteris d'especialitat > Ciències de la salut

Definició
Tant substitut de la sang com transportador d'oxigen (tots dos, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents; en canvi, no es consideren adequades les formes *sang artificial, *substitut dels eritròcits i *anàleg de l'hemoglobina.

- Un substitut de la sang (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és una substància sintètica o semisintètica que pot desenvolupar alguna de les funcions de la sang, fins al punt de ser, en determinades circumstàncies, una alternativa a la transfusió sanguínia.
. El motiu de la tria de substitut de la sang en comptes de *sang artificial és que es considera una forma semànticament més adequada, ja que fins ara no s'ha aconseguit imitar la sang en tota la seva complexitat sinó únicament en alguna de les seves funcions.
. Els equivalents castellans són sangre artificial, sucedáneo de la sangre i sustituto de la sangre; els francesos, substitut du sang, substitut sanguin i succédané de sang; els italians, sangue artificiale, sostituto del sangue i surrogato del sangue, i els anglesos, artificial blodd, blood substitute i blood surrogate.

- Un transportador d'oxigen (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un tipus concret de substitut de la sang, concretament al substitut que, emulant la funció dels eritròcits, és capaç de transportar oxigen als teixits. Com que els transportadors d'oxigen són els substituts de la sang que estan en un estadi més avançat de desenvolupament, sovint també se'ls anomena, de manera genèrica, substituts de la sang.
. Els motiu de la tria de transportador d'oxigen en comptes de*substitut dels eritròcits i *anàleg de l'hemoglobina són els següents:
(1) Es considera una forma més explicativa.
(2) És una forma més coneguda.
. Els equivalents castellans són sustituto de los eritrocitos i transportador artificial de oxígeno; el francès, transporteur d'oxygène; l'italià, sostituto eritrocitario, i els anglesos, erythrocyte substitute, oxygen carrier i oxygen-carrying blood substitute.

Nota

SUCRE DE LLUSTRE, SUCRE LLUSTRE O SUCRE GLACE? SUCRE DE LLUSTRE, SUCRE LLUSTRE O SUCRE GLACE?

Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia

  • ca  SUCRE DE LLUSTRE, SUCRE LLUSTRE O SUCRE GLACE?
  • es  azúcar de lustre (sucre de llustre), n m/f
  • es  azúcar glas (sucre de llustre), n m/f
  • es  azúcar glasé (sucre de llustre), n m/f
  • es  azúcar glaseada (sucre de llustre), n f
  • es  azúcar glaseado (sucre de llustre), n m
  • es  azúcar impalpable (sucre de llustre), n m/f
  • es  azúcar lustre (sucre de llustre), n m/f
  • fr  sucre à glacer (sucre de llustre), n m
  • fr  sucre farine (sucre de llustre), n m
  • fr  sucre glace (sucre de llustre), n m
  • fr  sucre impalpable (sucre de llustre), n m
  • it  zucchero a velo (sucre de llustre), n m
  • it  zucchero velo (sucre de llustre), n m
  • en  confectioner's sugar (sucre de llustre), n
  • en  icing sugar (sucre de llustre), n
  • en  powdered sugar (sucre de llustre), n

Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia

Definició
Es considera que les formes adequades són sucre de llustre i, com a sinònim complementari, sucre llustre (i l'escurçament llustre; en tots tres casos, noms masculins); en canvi, no es consideren adequades les formes *sucre glace, *sucre glacé, *sucre glas, *sucre glaça ni *sucre glaç. (A Menorca, a més, s'utilitza la forma floreti, probablement originària d'un dialecte italià.)

Els motius de la tria de sucre de llustre i sucre llustre són els següents:
(1) Sucre de llustre és la forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans, amb el significat genèric 'sucre en pols'.
(2) Segons els especialistes, sucre glace i sucre de llustre denominen exactament el mateix concepte.
(3) Sucre de llustre i sucre llustre són les formes més utilitzades en l'àmbit professional de la pastisseria.
(4) Tenint en compte els punts anteriors, es considera innecessari incorporar el manlleu del francès sucre glace o les diverses adaptacions gràfiques que se n'han fet (com ara *sucre glacé, *sucre glas, *sucre glaça o *sucre glaç:)

El sucre de llustre, o el sinònim complementari sucre llustre, és un sucre en pols format per cristalls d'un diàmetre inferior a 0,15 mm que s'obté de la molta de sucre comú; aquest sucre s'utilitza sobretot per a empolvorar dolços i per a elaborar glaces i determinades masses.

Nota