Back to top

Criteris terminològics

Presentació
INFUSIONAR, INFUSAR, FER UNA INFUSIÓ O INFONDRE? INFUSIONAR, INFUSAR, FER UNA INFUSIÓ O INFONDRE?

  • ca  INFUSIONAR, INFUSAR, FER UNA INFUSIÓ O INFONDRE?
  • es  infundir (infusionar), v tr
  • es  infusionar (infusionar), v tr
  • fr  infuser (infusionar), v tr
  • pt  infundir (infusionar), v tr
  • en  infuse, to (infusionar), v tr

Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia

Definició
Es considera que la forma adequada en l'àmbit és infusionar (verb transitiu), i no fer una infusió, infusar ni *infondre.

Els motius de la tria de infusionar (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) És lingüísticament adequada: d'acord amb el procés derivatiu habitual, afegeix el sufix verbalitzador -ar al nom infusió, amb la recuperació de la n del plural infusions.
(2) És conceptualment adequada.
(3) És la més utilitzada pels especialistes de l'àmbit.

En canvi, les formes *infusar, fer una infusió i infondre no són adequades en l'àmbit:
- *Infusar és lingüísticament inadequada perquè no segueix les regles de derivació del català, que donen infusionar com a derivat verbal de infusió. Probablement és un calc del francès (infuser) o de l'anglès (to infuse).
- Fer una infusió, verb existent en català, és poc adequada conceptualment perquè infusionar fa referència a una part d'un procés culinari més ampli. Només és una forma adequada, doncs, en l'ús menys precís de la llengua general.
- Infondre, verb existent en català, és conceptualment inadequada perquè té el significat 'Suscitar (un efecte físic, afectiu, moral) (en algú)', que no s'ajusta a aquest cas. A més, gairebé no té ús en l'àmbit gastronòmic.

El verb infusionar fa referència a l'acció d'immergir una substància vegetal en un líquid, generalment aigua bullent, per extreure'n els principis solubles, sovint com a part d'un procés culinari.

Nota

  • 1. L'acció d'infusionar substàncies vegetals sovint es fa amb un infusor, que és un receptacle reixat o perforat, generalment metàl·lic i de forma rodona o ovalada. Infusor s'ha creat a partir de la base llatina infusus, participi de infundĕre, per analogia amb cultismes com ara extrusor i transfusor.
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de infusionar i infusor al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Infusionar, infusar o infondre?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/138/).