SUFIX -ISTA O -METRA PER A DERIVATS DE -METRIA?
SUFIX -ISTA O -METRA PER A DERIVATS DE -METRIA?
- ca SUFIX -ISTA O -METRA PER A DERIVATS DE -METRIA?
- ex *antropometrista (FORMA POSSIBLE amb sufix -ista), n m, f
- ex *arqueometrista (FORMA POSSIBLE amb sufix -ista), n m, f
- ex *astrometrista (FORMA POSSIBLE amb sufix -ista), n m, f
- ex biòmetra (EXEMPLE de sufix -metra), n m, f
- ex biometrista (EXEMPLE de sufix -ista), n m, f
- ex econometrista (EXEMPLE de sufix -ista), n m, f
- ex fotogrametrista (EXEMPLE de sufix -ista), n m, f
- ex geòmetra (EXEMPLE de sufix -metra), n m, f
- ex optometrista (EXEMPLE de sufix -ista), n m, f
- ex *psicometrista (FORMA POSSIBLE amb sufix -ista), n m, f
- ex *topometrista (FORMA POSSIBLE amb sufix -ista), n m, f
- ex *zoometrista (FORMA POSSIBLE amb sufix -ista), n m, f
Criteris lingüístics > 02 Formació amb afixos
Definició
Tant la terminació -ista com la terminació -metra es consideren adequats per a designar la persona especialitzada en una tècnica de mesurament expressada per una forma acabada amb -metria; tot i això, -ista es considera preferible per a crear neologismes.
El motiu de la preferència pel sufix -ista en la formació de neologismes derivats de noms acabats amb -metria és la seva elevada productivitat.
Ex.: biometrista (<biometria), econometrista (<econometria), fotogrametrista (<fotogrametria), optometrista (<optometria), psicometrista (<psicometria).
En canvi, -metra té el problema de ser una terminació molt poc productiva:
(1) El diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans només en recull un cas: geòmetra ( 'Persona versada en geometria'). En realitat, però, geòmetra no està format sobre geometria, sinó que està pres directament del llatí geometra, pres al seu torn del grec geométres ('Topògraf', 'Mesurador de la Terra').
(2) El Gran diccionari de la llengua catalana recull també biòmetra, forma que conviu amb el sinònim biometrista.
El sufix -ista (i, de manera residual, la terminació -metra) s'adjunta a paraules acabades amb -metria que expressen la tècnica de mesurament d'una magnitud determinada per a indicar la persona que hi està especialitzada.
El motiu de la preferència pel sufix -ista en la formació de neologismes derivats de noms acabats amb -metria és la seva elevada productivitat.
Ex.: biometrista (<biometria), econometrista (<econometria), fotogrametrista (<fotogrametria), optometrista (<optometria), psicometrista (<psicometria).
En canvi, -metra té el problema de ser una terminació molt poc productiva:
(1) El diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans només en recull un cas: geòmetra ( 'Persona versada en geometria'). En realitat, però, geòmetra no està format sobre geometria, sinó que està pres directament del llatí geometra, pres al seu torn del grec geométres ('Topògraf', 'Mesurador de la Terra').
(2) El Gran diccionari de la llengua catalana recull també biòmetra, forma que conviu amb el sinònim biometrista.
El sufix -ista (i, de manera residual, la terminació -metra) s'adjunta a paraules acabades amb -metria que expressen la tècnica de mesurament d'una magnitud determinada per a indicar la persona que hi està especialitzada.
Nota
- 1. D'acord amb el criteri de preferir -ista en la formació de neologismes, també es podrien crear les formes antropometrista (<antropometria), arqueometrista (<arqueometria), astrometrista (<astrometria), topometrista (<topometria), psicometrista (<psicometria) o zoometrista (<zoometria).
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de biometrista, econometrista, fotogrametrista i optometrista al Cercaterm, i també el document de criteri original, Psicòmetra o psicometrista?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/112/).
