calendari julià - Diccionari de religions

Nota

• Antigament l'any estava dividit en deu mesos de 30 i 31 dies. A aquest model s'hi van afegir dos mesos més, gener i febrer, per tal que un any s'acostés a la durada real de l'any solar (365,2564 dies). A mitjan segle I aC la imperfecció de l'any civil de 335 dies havia generat una alteració tan palesa en el pas de les estacions que la primavera oficial arribava quan encara feia fred i la tardor al temps de l'estiu. Per aquest motiu, Juli Cèsar va decretar, l'any 45 aC, un any de 445 dies per recuperar el temps perdut i va crear així el calendari julià. A partir d'aquí, es va fixar que un any convencional tindria 365 dies i 1/4 de dia (o sis hores), que com que continuava pertorbant el càlcul, s'hauria d'acumular durant quatre anys, el darrer dels quals tindria 366 dies. Així, cada quatre anys el mes de febrer tindria 29 dies, amb la qual cosa quedava constituït l'any bixest. Juli Cèsar va dividir l'any en 12 mesos, amb un total de 30 i 31 dies cada un alternament, excepte el mes de febrer, que en tindria 28.