Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionaris cartogràfics

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  contrast, n m
  • es  contraste
  • en  contrast

Teledetecció > Visualització

Definició
Diferència d'intensitat o to entre les àrees més clares i més fosques d'una imatge o bé entre dues posicions arbitràries en la imatge.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  contrast, n m
  • es  contraste
  • en  contrast
  • sbl  C

Fotogrametria

Definició
Variació del nivell digital en una imatge o de la luminància en una escena.

Nota

  • El contrast es pot expressar com el quocient, la diferència, el rang o la desviació típica entre nivells digitals extrems. El contrast d'una escena està influït per l'angle d'elevació solar i l'azimut.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  contrast, n m
  • es  contraste
  • fr  contraste
  • it  contrasto
  • en  contrast
  • de  Kontrast

Cartografia > Òptica, percepció i teoria del color

Definició
Relació entre els diversos valors dels colors o dels grisos d'una imatge.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  giny, n m
  • ca  control, n m sin. compl.
  • es  control
  • en  control
  • en  widget

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Interfícies d'usuari

Definició
Element d'una interfície gràfica d'usuari que posseeix alguna capacitat funcional associada.

Nota

  • Són exemples de ginys els botons, els menús, les caselles de verificació, les barres de desplaçament, etc.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  control ActiveX, n m
  • ca  control OLE personalitzat, n m
  • es  control ActiveX
  • es  control OLE personalizado
  • en  ActiveX control
  • en  OLE custom control

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programació

Definició
Component de programari reutilitzable basat en objectes ActiveX de Microsoft.

Nota

  • 1. Els controls ActiveX proporcionen funcionalitat encapsulada reutilitzable als programes que els utilitzen.

    2. Els controls ActiveX sovint són de caràcter visual, però no necessàriament. Típicament s'utilitzen en aplicacions escrites en Visual Basic, que és l'entorn on van aparèixer, però també dins de pàgines HTML per al navegador Microsoft Internet Explorer per a proveir les pàgines web de funcionalitat comparable a les miniaplicacions de Java.

    3. Molts repertoris d'objectes amb funcionalitat de SIG per al desenvolupament d'aplicacions SIG basades en components són conjunts de controls ActiveX.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  aerocontrol, n m
  • ca  control aeri, n m
  • es  aerocontrol
  • es  control aéreo
  • es  orientación directa del sensor
  • en  aerocontrol
  • en  direct sensor orientation

Fotogrametria

Definició
Procés de determinació directa dels paràmetres d'orientació angular i de posició del sensor en el moment de fer una presa, que es duu a terme mitjançant un sistema de navegació inercial i un sistema de posicionament global.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  control automàtic de l'exposició, n m
  • es  control automático de la exposición
  • en  automatic exposure control
  • en  AEC sigla

Fotogrametria

Definició
Sistema de regulació de l'exposició en una càmera sense intervenció de l'operador que permet mesurar de forma automàtica la luminància d'una escena i ajustar adequadament l'obertura de la lent o el temps d'exposició, amb prioritat de l'obturador o del diafragma.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  control automàtic del guany, n m
  • es  control automático de la ganancia
  • en  automatic gain control

Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus

Definició
Canvi adaptable del guany d'un radar en la direcció longitudinal a la traça per a compensar els canvis en la reflectància mitjana d'una escena.

Alguns efectes no desitjats del control automàtic del guany són la disminució o la saturació del senyal de les dades. Si l'escena és brillant en la zona propera i fosca en la zona més llunyana, el guany pot ser massa baix i provocar una disminució del senyal. En el cas invers, si l'escena és fosca en la zona propera i brillant en la llunyana, el guany pot ser massa alt i pot provocar la saturació del senyal.

Els efectes del control automàtic del guany es poden suavitzar per a propòsits qualitatius mitjançant un guany constant, tot i que la saturació o disminució del senyal seguirà ocorrent. Per a propòsits quantitatius, els efectes del control automàtic del guany es poden minimitzar en les fases de preadquisició, adquisició o postadquisició. En la preadquisició, cal triar un feix i una òrbita l'objectiu d'anàlisi dels quals estigui situat a la meitat més propera de la dallada, tot i que les bandes de saturació o disminució se seguiran produint en la zona llunyana. En la fase d'adquisició, cal utilitzar un guany fix. En la fase de postadquisició, cal realitzar una correcció de pèrdua de potència per a corregir el valor mitjà, cosa que exigeix reprocessar les dades del senyal.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  control bàsic, n m
  • es  control básico
  • en  basic control

Fotogrametria

Definició
Fase del control fotogramètric que consisteix a mesurar la posició dels punts en el terreny.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  control de la sensibilitat en funció del temps, n m
  • es  control de la sensibilidad en función del tiempo
  • en  sensitivity time control

Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus

Definició
Canvi preprogramat i ràpid en el guany d'un radar durant la recepció de les reflexions després de cada pols per a compensar els canvis no desitjats en l'amplitud mitjana del senyal causats per la dèbil retroreflexió ocasionada per l'augment de la distància als reflectors i pel canvi en l'angle d'incidència, en la direcció de l'abast, al llarg de l'escaneig durant la formació de la imatge.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6