macro
macro
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programació
- ca script, n m
- ca fitxer d'ordres, n m sin. compl.
- ca macro, n f sin. compl.
- es fichero de comandos
- es macro
- es script
- en command file
- en macro
- en script
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programació
Definició
Conjunt d'instruccions, generalment emmagatzemades en un fitxer i interpretades en temps d'execució, que serveixen per a automatitzar un procediment.
Nota
- El terme script s'utilitza també, per extensió, per a designar el fitxer que conté l'script.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
MAESTRO
MAESTRO
Teledetecció > Sensors
- ca MAESTRO, n m
- ca Measurement of Aerosol Extinction in the Stratosphere and Troposphere Retrieved by Occultation, n m sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definició
Acrònim de Measurement of Aerosol Extinction in the Stratosphere and Troposphere Retrieved by Occultation, 'mesura de l'extinció dels aerosols a l'estratosfera i troposfera mitjançant ocultació'.
Espectròmetre instal·lat a bord del satèl·lit SCISAT-1 destinat majoritàriament a l'estudi dels núvols, el NO2, el O3 i els aerosols a grans altituds i elevades latituds.
Permet obtenir imatges en les regions espectrals de l'UV-VIS [285,550 nm] i del VIS-IRp [500-1030 nm], si bé a causa d'un problema en l'instrument, actualment opera en la regió compresa entre 450 i 1000 nm, amb una amplada de banda entre 1 i 2 nm, una resolució espacial vertical entre 1000 i 2000 m i horitzontal de 500000 m.
Espectròmetre instal·lat a bord del satèl·lit SCISAT-1 destinat majoritàriament a l'estudi dels núvols, el NO2, el O3 i els aerosols a grans altituds i elevades latituds.
Permet obtenir imatges en les regions espectrals de l'UV-VIS [285,550 nm] i del VIS-IRp [500-1030 nm], si bé a causa d'un problema en l'instrument, actualment opera en la regió compresa entre 450 i 1000 nm, amb una amplada de banda entre 1 i 2 nm, una resolució espacial vertical entre 1000 i 2000 m i horitzontal de 500000 m.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
magatzem de dades
magatzem de dades
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Sistemes de gestió de bases de dades
- ca magatzem de dades, n m
- es almacén de datos
- en data warehouse
- en datawarehouse
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Sistemes de gestió de bases de dades
Definició
Sistema informàtic que integra una gran diversitat d'informació procedent de diferents bases de dades, de contingut, estructura i procedència heterogènia.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Magik
Magik
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Programari de SIG
- ca Magik
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Programari de SIG
Definició
Llenguatge de programació propi de Smallworld per a desenvolupament d'aplicacions personalitzades.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
magnetòmetre
magnetòmetre
Fotogrametria
- ca magnetòmetre, n m
- es magnetómetro
- en magnetometer
Fotogrametria
Definició
Aparell que forma part d'un sensor d'orientació angular, utilitzat per a mesurar la intensitat i la direcció del camp magnètic terrestre.
Nota
- El magnetòmetre té una exactitud baixa, d'uns quants graus.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
magnitud
magnitud
Cartografia > Geometria, mètrica i topologia
- ca magnitud, n f
- es magnitud
- fr grandeur
- fr magnitude
- it grandezza
- en magnitude
- de Größe
Cartografia > Geometria, mètrica i topologia
Definició
Propietat física capaç de ser mesurada.
Nota
- En cartografia general les magnituds més significatives són les que fan referència a les dimensions territorials com distàncies, altituds i superfícies, però la utilització de sistemes de teledetecció com a font d'informació fan cada cop més necessària la determinació de magnituds relacionades amb l'energia electromagnètica que capten els sensors, com longituds d'ona, reflectàncies, etc. D'altra banda, la cartografia temàtica, en representar variables tan diverses, tracta amb magnituds de tota mena.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
magnitud 1
magnitud 1
Teledetecció
- ca magnitud 1, n f
- es magnitud
- en quantity
Teledetecció
Definició
Propietat física capaç d'ésser mesurada. Són exemples de magnituds la longitud, l'àrea, la velocitat, la temperatura, etc.
En teledetecció s'utilitzen, a més de les magnituds més habituals en ciència, d'altres més específiques, en particular per a la radiometria, tant de tipus general (com l'energia radiant o el flux energètic) com relacionades amb les fonts de radiació (com la intensitat energètica, la radiància o l'exitància), relacionades amb receptors de radiació (com la irradiància) o hemisfèriques (com la reflectància, l'albedo, la transmitància o l'absortància).
En teledetecció s'utilitzen, a més de les magnituds més habituals en ciència, d'altres més específiques, en particular per a la radiometria, tant de tipus general (com l'energia radiant o el flux energètic) com relacionades amb les fonts de radiació (com la intensitat energètica, la radiància o l'exitància), relacionades amb receptors de radiació (com la irradiància) o hemisfèriques (com la reflectància, l'albedo, la transmitància o l'absortància).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
magnitud 2
magnitud 2
Teledetecció
- ca magnitud 2, n f
- es magnitud
- en magnitude
Teledetecció
Definició
Paràmetre per a descriure una ona consistent en la seva amplitud, independentment de la fase.
Per a senyals complexos descrits pels components I, fase, i Q, quadratura, la magnitud, m, és donada per:
m = √(I2 + Q2). Per a amplituds complexes, la magnitud, a, és, per definició, el valor absolut de l'amplitud, |a|.
Per a senyals complexos descrits pels components I, fase, i Q, quadratura, la magnitud, m, és donada per:
m = √(I2 + Q2). Per a amplituds complexes, la magnitud, a, és, per definició, el valor absolut de l'amplitud, |a|.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
majúscula
majúscula
Cartografia > Arts gràfiques, tipografia, retolació
- ca majúscula, n f
- ca caixa alta, n f sin. compl.
- ca versal, n f sin. compl.
- es mayúscula
- fr majuscule
- it maiuscola
- en capital letter
- en upper case
- de Kapitalkasten
Cartografia > Arts gràfiques, tipografia, retolació
Definició
Lletra d'escriptura més gran i sovint de forma diferent que l'ordinària corresponent o minúscula.
Nota
-
1. Les majúscules s'utilitzen a l'inici de topònims i noms propis i per a dotar de jerarquia algunes informacions del mapa.
2. Majúscula és conceptualment oposat a minúscula. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
malla
malla
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Models de dades espacials
- ca ràster, n m
- ca malla, n f sin. compl.
- es malla
- es ráster
- en grid
- en lattice
- en raster
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Models de dades espacials
Definició
Xarxa regular de cel·les organitzades en files i columnes per mitjà de la qual es representa un fenomen geogràfic mostrejat segons un interval de distància constant, de manera que cada cel·la té associat el valor de l'atribut mesurat en la posició corresponent.
Nota
- Segons la naturalesa del fenomen representat i la manera de mesurar-lo, les cel·les d'un ràster s'interpreten espacialment com a àrees o com a punts i els valors de les cel·les es consideren referits, respectivament, a la totalitat de l'àrea coberta per la cel·la o bé al punt central de la cel·la.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
