codi
codi
Cartografia > Toponímia, lingüística i lèxic
- ca codi, n m
- es código
- fr code
- it codice
- en code
- de Code
Cartografia > Toponímia, lingüística i lèxic
Definició
Conjunt de signes i normes que els relacionen, que serveix per a transmutar la forma d'un missatge en una altra forma amb l'objectiu de transmetre'l o d'interpretar-lo.
Nota
- Per exemple, codis numèrics aplicats en informàtica als símbols d'una llegenda, el codi binari o el codi de barres.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
codi C/A
codi C/A
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Sistemes de posicionament i navegació
- ca codi C/A, n m
- ca codi civil, n m sin. compl.
- es código C/A
- es código civil
- en C/A code
- en C-A code
- en civilian code
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Sistemes de posicionament i navegació
Definició
Codi PRN públicament accessible del sistema NAVSTAR-GPS, modulat sobre la banda de freqüències L1, amb dades de baixa precisió, disponible per a usos civils.
Nota
-
1. El codi C/A proporciona precisions de les mesures de posició a l'entorn dels 20 m sense correcció diferencial. Fins a l'any 2000 va estar sotmès a la degradació anomenada disponibilitat selectiva per tal de limitar-ne intencionadament la precisió.
2. L'acrònim C/A correspon a coarse acquisition ('adquisició grollera'). -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
codi C/A
codi C/A
Cartografia > Astronomia, orientació i navegació
- ca codi C/A, n m
- es código C/A
- fr code C/A
- it codice C/A
- en C/A code
- de C/A-Code
Cartografia > Astronomia, orientació i navegació
Definició
Codi obert a tots els usuaris del sistema de posicionament global, modulat sobre la banda portadora L1.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
codi civil
codi civil
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Sistemes de posicionament i navegació
- ca codi C/A, n m
- ca codi civil, n m sin. compl.
- es código C/A
- es código civil
- en C/A code
- en C-A code
- en civilian code
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Sistemes de posicionament i navegació
Definició
Codi PRN públicament accessible del sistema NAVSTAR-GPS, modulat sobre la banda de freqüències L1, amb dades de baixa precisió, disponible per a usos civils.
Nota
-
1. El codi C/A proporciona precisions de les mesures de posició a l'entorn dels 20 m sense correcció diferencial. Fins a l'any 2000 va estar sotmès a la degradació anomenada disponibilitat selectiva per tal de limitar-ne intencionadament la precisió.
2. L'acrònim C/A correspon a coarse acquisition ('adquisició grollera'). -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
codi d'element
codi d'element
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Models de dades espacials
- ca codi d'element, n m
- es código de elemento
- en feature code
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Models de dades espacials
Definició
Codi alfanumèric que classifica els elements cartogràfics.
Nota
- La major part d'agències cartogràfiques defineixen codis de classificació dels elements representats en les diferents sèries de cartografia digital com a part de les especificacions tècniques de cada conjunt de dades geoespacials en què es materialitza cada sèrie o producte cartogràfic.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
codi de transferència radiativa
codi de transferència radiativa
Teledetecció > Radiometria
- ca codi de transferència radiativa, n m
- es código de transferencia radiativa
- en radiative transfer code
Teledetecció > Radiometria
Definició
Programa informàtic utilitzat per a implementar un model de transferència radiativa.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
codi estàndard americà per a l'intercanvi d'informació
codi estàndard americà per a l'intercanvi d'informació
Teledetecció > Models de dades i formats
- ca ASCII, n m
- ca codi estàndard americà per a l'intercanvi d'informació, n m sin. compl.
- es ASCII
- es código estándar americano para el intercambio de información sin. compl.
- en ASCII
- en American Standard Code for Information Interchange sin. compl.
Teledetecció > Models de dades i formats
Definició
Acrònim de American Standard Code for Information Interchange, 'codi estàndard americà per a l'intercanvi d'informació'.
Llista de 128 caràcters alfanumèrics (lletres sense cap diacrític de l'alfabet llatí modern de 26 lletres -no casualment les mateixes que usa l'anglès modern- majúscules i minúscules, dígits del 0 a 9, etc.) i especials (per exemple: $, /, signes de puntuació, l'espai en blanc, i fins i tot no imprimibles, com el salt de línia, l'avís acústic, etc.) amb la seva correspondència amb la codificació binària que internament utilitzarà l'ordinador quan necessiti emmagatzemar-los, transmetre'ls, etc.
És crucial estandarditzar aquesta llista per tal com la majoria d'ordinadors essencialment emmagatzemen seqüències de bits agrupades en paquets de 8 (1 byte) o múltiples d'aquest valor, és a dir, seqüències de zeros i uns. Les seqüències de zeros i uns agrupades en paquets, per exemple, d'1 byte es poden interpretar com a enters de manera més o menys universal (per exemple, 1000001 és un 65 en la nostra notació habitual de base 10) però no expressen per se un caràcter alfanumèric (com la lletra 'A') o un caràcter especial. En altres paraules, la decisió de quin dels valors que pot prendre un byte s'assignarà a cada caràcter és totalment arbitrària, i d'aquí la importància d'establir un estàndard que estigui per damunt de tipus d'ordinadors, sistemes operatius, fabricants o idiomes. La forta influència dels Estats Units d'Amèrica en el món de la informàtica va fer que l'ASCII acabés essent aquest estàndard de facto (posteriorment estàndard ISO), malgrat les seves limitacions i problemes. En efecte, l'ASCII crea una llista absolutament universal en què els codis s'obtenen per les combinacions de 7 bits de cada byte, cosa que genera 128 entrades a la llista, però deixa sense definir com codificar caràcters no anglesos, com les lletres accentuades, el punt volat de la ela geminada, la ce trencada, les lletres de l'alfabet grec, etc. La solució incompleta que es proposa és destinar el vuitè bit del byte per a codificar aquests casos, però com que això només deixa 128 codis addicionals, la qual cosa és insuficient per a crear un "complement universal", es defineixen "pàgines de codis" estandarditzades, que són diferents segons els països. Tal com resulta evident, en àmbits culturals encara més distants de l'anglosaxó no n'hi ha prou ni amb 128 caràcters per a les "particularitats" de l'idioma en qüestió, cosa que ha generat sistemes més sofisticats, com l'Unicode.
En teledetecció l'ASCII és actualment, i amb diferència, el codi més usat per a dades textuals (per a escriure en quina estació de captació s'ha rebut una imatge de satèl·lit, per exemple), però durant les dècades de 1970 i 1980 va ser molt emprat l'EBCDIC de la companyia IBM, que encara cal saber interpretar per a incorporar adequadament les metadades de l'enorme volum d'imatges enregistrades en aquella època en grans ordinadors d'IBM (per exemple, en una imatge MSS de la dècada de 1970 una lletra 'A' continguda en una informació textual s'emmagatzema amb un valor 193 i no amb un 65).
Llista de 128 caràcters alfanumèrics (lletres sense cap diacrític de l'alfabet llatí modern de 26 lletres -no casualment les mateixes que usa l'anglès modern- majúscules i minúscules, dígits del 0 a 9, etc.) i especials (per exemple: $, /, signes de puntuació, l'espai en blanc, i fins i tot no imprimibles, com el salt de línia, l'avís acústic, etc.) amb la seva correspondència amb la codificació binària que internament utilitzarà l'ordinador quan necessiti emmagatzemar-los, transmetre'ls, etc.
És crucial estandarditzar aquesta llista per tal com la majoria d'ordinadors essencialment emmagatzemen seqüències de bits agrupades en paquets de 8 (1 byte) o múltiples d'aquest valor, és a dir, seqüències de zeros i uns. Les seqüències de zeros i uns agrupades en paquets, per exemple, d'1 byte es poden interpretar com a enters de manera més o menys universal (per exemple, 1000001 és un 65 en la nostra notació habitual de base 10) però no expressen per se un caràcter alfanumèric (com la lletra 'A') o un caràcter especial. En altres paraules, la decisió de quin dels valors que pot prendre un byte s'assignarà a cada caràcter és totalment arbitrària, i d'aquí la importància d'establir un estàndard que estigui per damunt de tipus d'ordinadors, sistemes operatius, fabricants o idiomes. La forta influència dels Estats Units d'Amèrica en el món de la informàtica va fer que l'ASCII acabés essent aquest estàndard de facto (posteriorment estàndard ISO), malgrat les seves limitacions i problemes. En efecte, l'ASCII crea una llista absolutament universal en què els codis s'obtenen per les combinacions de 7 bits de cada byte, cosa que genera 128 entrades a la llista, però deixa sense definir com codificar caràcters no anglesos, com les lletres accentuades, el punt volat de la ela geminada, la ce trencada, les lletres de l'alfabet grec, etc. La solució incompleta que es proposa és destinar el vuitè bit del byte per a codificar aquests casos, però com que això només deixa 128 codis addicionals, la qual cosa és insuficient per a crear un "complement universal", es defineixen "pàgines de codis" estandarditzades, que són diferents segons els països. Tal com resulta evident, en àmbits culturals encara més distants de l'anglosaxó no n'hi ha prou ni amb 128 caràcters per a les "particularitats" de l'idioma en qüestió, cosa que ha generat sistemes més sofisticats, com l'Unicode.
En teledetecció l'ASCII és actualment, i amb diferència, el codi més usat per a dades textuals (per a escriure en quina estació de captació s'ha rebut una imatge de satèl·lit, per exemple), però durant les dècades de 1970 i 1980 va ser molt emprat l'EBCDIC de la companyia IBM, que encara cal saber interpretar per a incorporar adequadament les metadades de l'enorme volum d'imatges enregistrades en aquella època en grans ordinadors d'IBM (per exemple, en una imatge MSS de la dècada de 1970 una lletra 'A' continguda en una informació textual s'emmagatzema amb un valor 193 i no amb un 65).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
codi font
codi font
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programació
- ca codi font, n m
- es código
- es código fuente
- en code
- en source code
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programació
Definició
Conjunt d'instruccions d'un programa d'ordinador escrites en un llenguatge de programació d'alt nivell comprensible per a les persones.
Nota
- Segons si el tipus de llenguatge de programació és un llenguatge compilat o interpretat, caldrà compilar el codi font o no abans de poder executar-lo.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
codi P
codi P
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Sistemes de posicionament i navegació
- ca codi P, n m
- es código P
- en P code
- en P-code
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Sistemes de posicionament i navegació
Definició
Codi PRN encriptat del sistema NAVSTAR-GPS, modulat sobre les bandes de freqüències L1 i L2, amb dades d'alta precisió, d'accés restringit per a usos militars dels exèrcits dels Estats Units d'Amèrica i, sota determinades condicions, d'altres exèrcits aliats.
Nota
-
1. El codi P té una versió de major nivell d'encriptació anomenada codi P(Y), modulat sobre la banda L2, disponible només en equips receptors militars dotats de la clau de desencriptació necessària.
2. La forma P fa referència a la denominació anglesa precision ('precisió). -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
codi P
codi P
Cartografia > Astronomia, orientació i navegació
- ca codi P, n m
- es código P
- fr code P
- it codice P
- en P code
- de P-Code
Cartografia > Astronomia, orientació i navegació
Definició
Codi de precisió del sistema de posicionament global, modulat sobre la banda portadora L2.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
