Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionaris cartogràfics

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  dilució de la precisió temporal, n f
  • ca  TDOP, n f sigla
  • es  dilución de la precisión temporal
  • es  TDOP sigla
  • en  temporal dilution of precision
  • en  time dilution of precision
  • en  TDOP sigla

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Sistemes de posicionament i navegació

Definició
Dilució de la precisió corresponent a la dimensió temporal, causada per lleugeres desviacions de sincronització del rellotge del receptor de GPS respecte dels rellotges dels satèl·lits.

Nota

  • 1. Atès el valor extraordinàriament gran de la velocitat de la llum, el càlcul de les distàncies entre el receptor de GPS i el satèl·lit en funció del temps és molt sensible a qualsevol desviació de sincronització dels rellotges d'ambdós per petita que sigui (per exemple, una desviació d'un microsegon correspon a un error de 300 m en la distància al satèl·lit). Les desviacions de sincronització del rellotge del receptor de GPS es corregeixen considerant les lectures de la resta de satèl·lits captats, i, per tant, la geometria d'aquests en cada moment influeix també el factor temporal de la precisió.

    2. La sigla TDOP correspon als equivalents anglesos temporal dilution of precision o time dilution of precision.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  dilució de la precisió vertical, n f
  • ca  VDOP, n f sigla
  • es  dilución de la precisión vertical
  • es  VDOP sigla
  • en  vertical dilution of precision
  • en  VDOP sigla

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Sistemes de posicionament i navegació

Definició
Dilució de la precisió corresponent a la dimensió vertical.

Nota

  • 1. La dilució de la precisió vertical és un dels factors de l'exactitud relativa de la posició mesurada.

    2. La sigla VDOP correspon a l'equivalent anglès vertical dilution of precision.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  Dual Independent Map Encoding
  • ca  DIME sigla

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Models de dades espacials

Definició
Estructura de dades desenvolupada cap al 1964 pel US Census Bureau dels Estats Units per a enregistrar la definició espacial de la xarxa de carrers de les poblacions dels Estats Units, juntament amb altres línies límit d'unitats censals, amb la finalitat de definir les àrees estadístiques del cens del 1970.

Es considera una de les primeres estructures de dades topològiques operatives en el camp de la informació geogràfica. L'estructura DIME, basada en segments rectes, enregistrava la topologia completa per a cada segment (node inicial i node final, polígons a l'esquerra i a la dreta de cada segment), com també els rangs d'adreces a cada costat del segment en el cas dels carrers, i definia les formes lineals més complexes com a sèries de segments. El fet de basar-se en segments estrictes permetia una gran simplicitat i normalització d'emmagatzematge, ja que els elements gràfics es reduïen a dos vèrtexs (dos parells de coordenades), que alhora eren nodes, en tots els casos.

La referència a dual independent en el seu nom prové del fet que la codificació simultània de la topologia arc-node i de la topologia de polígons permetia la verificació de la consistència de les dades per dos procediments independents (per mitjà de la connectivitat dels segments a través dels nodes i per mitjà de la delimitació dels polígons resseguint els arcs).

Amb variacions, l'estructura DIME va ser adoptada aviat per nombrosos organismes arreu del món per a codificar les xarxes de carrers (per exemple, per l'Ajuntament de Barcelona a mitjan dècada de 1970). Al final de la dècada de 1980, l'US Census Bureau va desenvolupar l'estructura de dades TIGER per a enregistrar les dades del cens del 1990, que ha substituït el format DIME.

Nota

  • Literalment, codificació de mapes dual independent.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  dimensió, n f
  • es  dimensión
  • en  dimension

Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Geometria i topologia

Definició
Cadascuna de les magnituds mesurables d'un objecte, no necessàriament en sentit físic o espacial.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  dimensió, n f
  • es  dimensión
  • fr  dimension
  • it  dimensione
  • en  dimension
  • de  Ausdehnung
  • de  Dimension

Cartografia > Geometria, mètrica i topologia

Definició
Cadascuna de les magnituds o parts mesurables d'una superfície o d'un cos que en donen la grandària, la proporció i la forma, com ara l'alçada, l'amplada, l'extensió, el gruix, etc.

Nota

  • Per exemple, les dimensions d'una illa.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  dimensió, n f
  • es  dimensión
  • en  dimension

Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Geometria i topologia

Definició
Cadascuna de les direccions que defineixen la posició i la grandària mesurables dels objectes en un espai.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  dimensió fractal, n f
  • es  dimensión fractal
  • en  fractal dimension

Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Geometria i topologia

Definició
Paràmetre numèric que indica fins a quin punt una fractal sembla omplir l'espai a mesura que es passa a escales successives de més detall i que, per tant, la funció corresponent tendeix al límit.

Nota

  • 1. A diferència de la dimensió topològica, que sempre és un nombre enter, la dimensió fractal és una mesura contínua que varia entre la dimensió topològica de l'objecte i la dimensió topològica immediatament superior. Per exemple, per a una recta la dimensió topològica i la dimensió fractal són iguals a 1; per a un element lineal de forma complexa la dimensió topològica és 1, mentre que la dimensió fractal estarà compresa entre 1 i 2, i per a una corba de Peano o per a una corba de Hilbert la dimensió topològica és 1, mentre que la dimensió fractal és 2.

    2. No hi ha una única definició matemàtica universal per a calcular la dimensió fractal. La definició més important i coneguda de la dimensió fractal és la dimensió de Haussdorf.

    3. La dimensió fractal en el cas dels objectes reals és una aproximació calculada de forma estadística.

    4. Alguns programes de sistemes d'informació geogràfica implementen el càlcul de la dimensió fractal com a mesura descriptiva de la complexitat d'una forma o d'una configuració espacial.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  dimensió topològica, n f
  • es  dimensión topológica
  • en  topological dimension

Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Geometria i topologia

Definició
Nombre mínim de paràmetres per a descriure la posició i les característiques rellevants d'un objecte en un espai.

Nota

  • La dimensió topològica es defineix també, en termes matemàtics, com el menor enter possible, n, tal que per a tota partició oberta de l'espai existeix un refinament de manera que cap punt és contingut en més de n+1 subconjunts, o, en forma més simple, com la cardinalitat de la base d'un espai vectorial, és a dir, el nombre mínim de vectors que formen la base. Ambdues definicions coincideixen a efectes pràctics amb el concepte de dimensió en els espais comuns.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  DIN

Fotogrametria

Definició
Estàndard de sensibilitat de pel·lícula definit per l'Institut Alemany de Normalització, utilitzat abans del grau ISO.

Nota

  • Les unitats DIN estan separades per un factor logarítmic 0,15.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  diòptria, n f
  • es  dioptría
  • en  diopter
  • sbl  D

Fotogrametria

Definició
Unitat de mesura de la potència refractiva d'un sistema òptic, igual a la inversa de la distància focal expressada en metres.

Nota

  • Una lent convergent té un valor diòptric positiu i una lent divergent té un valor negatiu.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8