DMC-3
DMC-3
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
- ca DMC-3, n f
- ca Disaster Monitoring Constellation-3, n f sin. compl.
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
Definició
Acrònim de Disaster Monitoring Constellation-3, 'constel·lació de vigilància de catàstrofes-3'.
Constel·lació formada per 3 microsatèl·lits, d'òrbita heliosíncrona, polar i circular, destinada al seguiment de desastres naturals per a permetre donar-hi una resposta ràpida i coordinada.
Els satèl·lits DMC-3A, DMC-3B i DMC-3C, a una altitud nominal de 651 km, van ser llançats el 10 de juliol de 2015 i travessen l'equador a les 10:30 (node ascendent). La resolució temporal de la constel·lació és diària.
Vegeu DMC 1 i DMC-2.
Principals sensors: VHRI-100 (DMC-3A, DMC-3B i DMC-3C).
Constel·lació formada per 3 microsatèl·lits, d'òrbita heliosíncrona, polar i circular, destinada al seguiment de desastres naturals per a permetre donar-hi una resposta ràpida i coordinada.
Els satèl·lits DMC-3A, DMC-3B i DMC-3C, a una altitud nominal de 651 km, van ser llançats el 10 de juliol de 2015 i travessen l'equador a les 10:30 (node ascendent). La resolució temporal de la constel·lació és diària.
Vegeu DMC 1 i DMC-2.
Principals sensors: VHRI-100 (DMC-3A, DMC-3B i DMC-3C).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
DMCii
DMCii
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
- ca DMCii, n f
- ca Disaster Monitoring Constellation International Imaging, n f sin. compl.
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
Definició
Acrònim de Disaster Monitoring Constellation International Imaging.
Empresa creada l'octubre de 2004 que gestiona les imatges de la DMC per a la Carta Internacional sobre l'Espai i les Grans Catàstrofes.
Agrupa diverses agències internacionals i té com a objectiu proporcionar un sistema unificat d'adquisició i lliurament de dades espacials, dedicat als afectats per catàstrofes naturals o antropogèniques. Entre altres funcions, participa en la gestió dels satèl·lits de les constel·lacions DMC i DMC-2.
Empresa creada l'octubre de 2004 que gestiona les imatges de la DMC per a la Carta Internacional sobre l'Espai i les Grans Catàstrofes.
Agrupa diverses agències internacionals i té com a objectiu proporcionar un sistema unificat d'adquisició i lliurament de dades espacials, dedicat als afectats per catàstrofes naturals o antropogèniques. Entre altres funcions, participa en la gestió dels satèl·lits de les constel·lacions DMC i DMC-2.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
DML
DML
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Sistemes de gestió de bases de dades
- ca llenguatge de manipulació de dades, n m
- ca DML, n m sigla
- es lenguaje de manipulación de datos
- es DML sigla
- en data manipulation language
- en DML sigla
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Sistemes de gestió de bases de dades
Definició
Conjunt d'instruccions que es poden utilitzar interactivament o dins d'un llenguatge de programació per a accedir i recuperar dades d'una base de dades i modificar-les.
Nota
-
1. El llenguatge de manipulació de dades pot constituir un llenguatge per si mateix o, més sovint, formar un subconjunt d'un llenguatge amb funcionalitat més àmplia. Per exemple, SQL conté instruccions com SELECT, UPDATE, INSERT, COMMIT o ROLLBACK, que en fan un llenguatge de manipulació de dades, però la seva funcionalitat també inclou la definició de dades, la consulta i l'administració de bases de dades.
2. La sigla DML correspon a l'equivalent anglès data manipulation language. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
DMSP
DMSP
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
- ca DMSP, n m
- ca Defense Meteorological Satellite Program, n m sin. compl.
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
Definició
Acrònim de Defense Meteorological Satellite Program, 'programa de satèl·lits meteorològics de Defensa [del Departament de Defensa dels Estats Units d'Amèrica]'.
Sèrie de satèl·lits, d'òrbita heliosíncrona i polar, gestionada pel DoD/NOAA, inicialment destinada a operacions militars, però actualment amb dades parcialment disponibles per a usos civils perquè han estat parcialment desclassificades.
En concret, la NOAA ha distribuït les dades del sensor SSM per a compensar la mancança d'imatges en la regió de les microones dels satèl·lits NOAA i com a còpia de seguretat de les dades de sondatge de temperatura i humitat de les sondes SSM.
El programa és format per diverses generacions de satèl·lits:
- Bloc 4A, format per 10 satèl·lits (DMSP-F1 a DMSP-F10 llançats entre els anys 1965 i 1967);
- Bloc 5A, format per 6 satèl·lits (DMSP-F1 a DMSP-F6 llançats entre els anys 1968 i 1971);
- Bloc 5B, format per 6 satèl·lits (DMSP-F1 a DMSP-F-6 llançats entre els anys 1971 i 1974);
- Bloc 5C, format per 2 satèl·lits (F-7 a F-8 llançats els anys 1975 i 1976);
- Bloc 5D-1, format per 5 satèl·lits (DMSP-F1 a DMSP-F5 llançats entre els anys 1976 i 1980, el darrer fallit en el llançament);
- Bloc 5D-2, format per 9 satèl·lits (DMSP-F6 a DMSP-F14 llançats entre els anys 1982 i 1997);
- Bloc 5D-3, format per 6 satèl·lits (DMSP-F15 a F-19 llançats entre els anys 1999 i 2014, i DMSP-S20 previst per a ser llançat el 2020, amb denominació F-20 un cop estiguin en òrbita).
Aquest programa es va unificar amb el POESS de la NOAA per formar el ja extint NPOESS, fet que va provocar la cancel·lació de la sèrie del Bloc-6. L'altitud nominal d'aquests satèl·lits és de 830 km i generalment hi ha dos satèl·lits alhora en operació, un amb hora de pas sobre l'equador a l'entorn de les 5:30 h i un altre a l'entorn de les 7:30 h (node descendent).
Principals sensors dels satèl·lits de les primeres sèries: SSL, SSE, SSC, SSH, SSH-2.
Principals sensors dels satèl·lits del Bloc 5D-2 i del Bloc 5D-3: OLS, SSM/I, SSM/T, SSM/T-2, SSMIS.
Sèrie de satèl·lits, d'òrbita heliosíncrona i polar, gestionada pel DoD/NOAA, inicialment destinada a operacions militars, però actualment amb dades parcialment disponibles per a usos civils perquè han estat parcialment desclassificades.
En concret, la NOAA ha distribuït les dades del sensor SSM per a compensar la mancança d'imatges en la regió de les microones dels satèl·lits NOAA i com a còpia de seguretat de les dades de sondatge de temperatura i humitat de les sondes SSM.
El programa és format per diverses generacions de satèl·lits:
- Bloc 4A, format per 10 satèl·lits (DMSP-F1 a DMSP-F10 llançats entre els anys 1965 i 1967);
- Bloc 5A, format per 6 satèl·lits (DMSP-F1 a DMSP-F6 llançats entre els anys 1968 i 1971);
- Bloc 5B, format per 6 satèl·lits (DMSP-F1 a DMSP-F-6 llançats entre els anys 1971 i 1974);
- Bloc 5C, format per 2 satèl·lits (F-7 a F-8 llançats els anys 1975 i 1976);
- Bloc 5D-1, format per 5 satèl·lits (DMSP-F1 a DMSP-F5 llançats entre els anys 1976 i 1980, el darrer fallit en el llançament);
- Bloc 5D-2, format per 9 satèl·lits (DMSP-F6 a DMSP-F14 llançats entre els anys 1982 i 1997);
- Bloc 5D-3, format per 6 satèl·lits (DMSP-F15 a F-19 llançats entre els anys 1999 i 2014, i DMSP-S20 previst per a ser llançat el 2020, amb denominació F-20 un cop estiguin en òrbita).
Aquest programa es va unificar amb el POESS de la NOAA per formar el ja extint NPOESS, fet que va provocar la cancel·lació de la sèrie del Bloc-6. L'altitud nominal d'aquests satèl·lits és de 830 km i generalment hi ha dos satèl·lits alhora en operació, un amb hora de pas sobre l'equador a l'entorn de les 5:30 h i un altre a l'entorn de les 7:30 h (node descendent).
Principals sensors dels satèl·lits de les primeres sèries: SSL, SSE, SSC, SSH, SSH-2.
Principals sensors dels satèl·lits del Bloc 5D-2 i del Bloc 5D-3: OLS, SSM/I, SSM/T, SSM/T-2, SSMIS.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
DNC
DNC
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Informació geogràfica
- ca Digital Nautical Chart
- ca DNC sigla
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Informació geogràfica
Definició
Base de dades de cartografia nàutica desenvolupada a partir de cartes nàutiques analògiques, dades digitals, informació de sondeigs batimètrics, imatges, etc., utilitzada pels exèrcits dels Estats Units i dels estats membres de l'OTAN.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
doble decímetre
doble decímetre
Cartografia > Dibuix tècnic i disseny
- ca doble decímetre, n m
- es doble decímetro
- fr double décimètre
- it doppio decimetro
- en double decimeter
- de zweiseitiges Messlineal
Cartografia > Dibuix tècnic i disseny
Definició
Instrument en forma de regle de 20 cm de longitud, amb caires bisellats i dividit en centímetres i mil·límetres.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
doble refracció
doble refracció
Fotogrametria
- ca birefringència, n f
- ca doble refracció, n f sin. compl.
- es birrefringencia
- es doble refracción
- en birefringence
- en double refraction
Fotogrametria
Definició
Propietat de certs materials amb estructura anisòtropa consistent en el desdoblament d'un raig de llum en funció de la seva polarització.
Nota
-
1. Els dos raigs, ordinari i extraordinari, surten paral·lels i amb direccions de vibració perpendiculars. La birefringència es mesura utilitzant l'índex de refracció anisòtrop.
2. Un exemple de material birefringent són els cristalls de calcita. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
doblet
doblet
Fotogrametria
- ca doblet, n m
- es doblete
- en doublet lens
Fotogrametria
Definició
Sistema òptic format per dues lents adherides amb un tipus de ciment, que permet corregir aberracions òptiques específiques de cada lent que el forma.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
doblet acromàtic
doblet acromàtic
Fotogrametria
- ca doblet acromàtic, n m
- ca lent acromàtica, n f sin. compl.
- es doblete acromático
- es lente acromática
- en achromat
- en achromatic doublet
- en achromatic lens
Fotogrametria
Definició
Doblet format per una combinació de vidre crown i vidre flint amb diferents índexs de refracció, que corregeix parcialment l'aberració cromàtica i produeix un únic punt focal principal per a dues longituds d'ona de l'espectre, habitualment el vermell i el blau, sense separar la llum en els seus components espectrals.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
document
document
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programari
- ca document, n m
- es documento
- en document
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programari
Definició
Fitxer que té un contingut específic, generalment elaborat com a resultat de l'ús d'un programa determinat, i que constitueix una unitat de processament per a un determinat tipus de programa.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
