Earth Radiation Measurement-1
Earth Radiation Measurement-1
Teledetecció > Sensors
- ca ERM-1, n f
- ca Earth Radiation Measurement-1, n f sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definició
Acrònim de Earth Radiation Measurement-1, 'mesura de la radiació de la Terra-1'.
Sensor de teledetecció instal·lat a bord dels satèl·lits de la sèrie FY (concretament als FY-3A a 3C), destinat majoritàriament a l'estudi del balanç de la radiació de la Terra.
Permet obtenir dades en les regions espectrals del VIS-IRom [200,4300 nm] i VIS-IRl [200,50000 nm] en 2 bandes amb una resolució espacial de 28000 m i una cobertura territorial d'uns 2300 km. La resolució temporal és de 12 hores per a la banda VIS-IRl i de 24 hores per a la banda VIS-IRom.
Sensor de teledetecció instal·lat a bord dels satèl·lits de la sèrie FY (concretament als FY-3A a 3C), destinat majoritàriament a l'estudi del balanç de la radiació de la Terra.
Permet obtenir dades en les regions espectrals del VIS-IRom [200,4300 nm] i VIS-IRl [200,50000 nm] en 2 bandes amb una resolució espacial de 28000 m i una cobertura territorial d'uns 2300 km. La resolució temporal és de 12 hores per a la banda VIS-IRl i de 24 hores per a la banda VIS-IRom.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Earth Resources Experiment Package
Earth Resources Experiment Package
Teledetecció > Sensors
- ca EREP, n m
- ca Earth Resources Experiment Package, n m sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definició
Acrònim de Earth Resources Experiment Package, 'paquet d'experiments de recursos de la Terra'.
Programa d'observació de la Terra, a bord de l'Skylab, un dels primers existents, que va disposar durant el 1973 de dues càmeres fotogràfiques, dos escàners multiespectrals i dos sensors de microones.
Programa d'observació de la Terra, a bord de l'Skylab, un dels primers existents, que va disposar durant el 1973 de dues càmeres fotogràfiques, dos escàners multiespectrals i dos sensors de microones.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Earth Resources Observation System
Earth Resources Observation System
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
- ca EROS, n m
- ca Earth Resources Observation System, n m sin. compl.
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
Definició
Acrònim de Earth Resources Observation System, 'sistema d'observació dels recursos de la Terra'.
Sèrie de satèl·lits comercials, d'òrbita heliosíncrona i polar, gestionats per ImageSat International i destinats principalment a la seguretat nacional.
- El satèl·lit EROS-A1, a una altitud nominal de 480 km, va ser llançat el 5 de desembre de 2000. Travessa l'equador a les 10:00 (node descendent). Gràcies a la capacitat d'apuntament en totes direccions de la plataforma (±45°), el temps de revisita pot veure's sensiblement escurçat a entre 2.5 i 4.5 dies.
- El satèl·lit EROS-B, a una altitud nominal de 600 km, va ser llançat el 25 d'abril de 2006. Travessa l'equador a les 14:00 (node descendent) i presenta la mateixa capacitat d'apuntament en totes direccions que el seu predecessor.
- El satèl·lit EROS-B està ubicat al mateix pla orbital que el satèl·lit EROS-A1 a fi de disminuir la resolució temporal de la constel·lació.
Principals sensors: PIC (EROS-A1), PIC-2 (EROS-B).
Sèrie de satèl·lits comercials, d'òrbita heliosíncrona i polar, gestionats per ImageSat International i destinats principalment a la seguretat nacional.
- El satèl·lit EROS-A1, a una altitud nominal de 480 km, va ser llançat el 5 de desembre de 2000. Travessa l'equador a les 10:00 (node descendent). Gràcies a la capacitat d'apuntament en totes direccions de la plataforma (±45°), el temps de revisita pot veure's sensiblement escurçat a entre 2.5 i 4.5 dies.
- El satèl·lit EROS-B, a una altitud nominal de 600 km, va ser llançat el 25 d'abril de 2006. Travessa l'equador a les 14:00 (node descendent) i presenta la mateixa capacitat d'apuntament en totes direccions que el seu predecessor.
- El satèl·lit EROS-B està ubicat al mateix pla orbital que el satèl·lit EROS-A1 a fi de disminuir la resolució temporal de la constel·lació.
Principals sensors: PIC (EROS-A1), PIC-2 (EROS-B).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Earth Resources Technology Satellite
Earth Resources Technology Satellite
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
- ca Landsat, n m
- ca Earth Resources Technology Satellite, n m sin. compl.
- ca ERTS, n m sin. compl.
- ca Land Satellite, n m sin. compl.
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
Definició
Acrònim de Land Satellite, 'satèl·lit de la terra'.
Sèrie de satèl·lits, d'òrbita heliosíncrona i polar, gestionats per la NASA/USGS/NOAA/EOSAT (segons l'època) i destinats a l'observació dels recursos naturals del planeta, sobretot de la part terrestre.
Originàriament aquesta sèrie es va anomenar ERTS, acrònim de Earth Resources Technology Satellite ('satèl·lit tecnològic dels recursos de la Terra').
- El satèl·lit Landsat-1, també denominat ERTS-1, a una altitud nominal de 900 km, va ser llançat el 23 de juliol de 1972 i va ser operatiu fins al 6 de gener de 1978.
- El satèl·lit Landsat-2, a la mateixa altitud nominal, va ser llançat el 22 de gener de 1975 i va ser operatiu fins al 5 de febrer de 1982.
- El satèl·lit Landsat-3, a la mateixa altitud nominal, va ser llançat el 5 de març de 1978 i va ser operatiu fins al 31 de març de 1983. Tots tres travessaven l'equador a les 9:42 (node descendent).
- El satèl·lit Landsat-4 (anomenat Landsat-D en les fases de disseny segons algunes fonts), a una altitud nominal de 705 km, va ser llançat el 16 de juliol de 1982, va ser operatiu fins al mes de desembre de 1993 i es va mantenir en reserva fins a la seva finalització, el 15 de juny de 2001. Travessava l'equador a les 9:45 ±15 minuts (node descendent).
- El satèl·lit Landsat-5, a la mateixa altitud nominal que l'anterior, va ser llançat l'1 de març de 1984 i va ser operatiu fins al març de 2012 (tot i haver patit diversos períodes de dificultats tècniques que van impedir l'obtenció d'imatges durant alguns dels darrers mesos del seu període operatiu). Travessa l'equador a les 10:00 (node descendent).
- El satèl·lit Landsat-6 va fallar durant el llançament, el 5 d'octubre de 1993.
- El satèl·lit Landsat-7, a la mateixa altitud nominal que el Landsat-4 i el Landsat- 5, va ser llançat el 15 d'abril de 1999 i encara és parcialment operatiu. Travessa l'equador a les 10:00 ±15 minuts (node descendent).
Actualment està en desenvolupament la missió de continuïtat de dades Landsat (LDCM), formada pels satèl·lits Landsat-8 i Landsat-9.
- El Landsat-8 va ser llançat l'11 de febrer de 2013. Travessa l'equador a les 10:00 (node descendent). Va obtenir la primera imatge el 18 de març de 2013.
- El satèl·lit Landsat-9, amb previsió de llançament per al 2020, travessarà l'equador a les 10:00 (node descendent).
La resolució temporal és de 18 dies per als Landsat 1-3 i de 16 dies per als Landsat 4-5 i Landsat 7-9.
El satèl·lit Landsat-7 forma part de la constel·lació del matí.
Principals sensors: RBV (Landsat 1-3), MSS (Landsat 1-5), TM (Landsat 4-5), ETM+ (Landsat-7), OLI (Landsat-8), OLI-2 (Landsat-9) i TIRS (Landsat 8-9).
Sèrie de satèl·lits, d'òrbita heliosíncrona i polar, gestionats per la NASA/USGS/NOAA/EOSAT (segons l'època) i destinats a l'observació dels recursos naturals del planeta, sobretot de la part terrestre.
Originàriament aquesta sèrie es va anomenar ERTS, acrònim de Earth Resources Technology Satellite ('satèl·lit tecnològic dels recursos de la Terra').
- El satèl·lit Landsat-1, també denominat ERTS-1, a una altitud nominal de 900 km, va ser llançat el 23 de juliol de 1972 i va ser operatiu fins al 6 de gener de 1978.
- El satèl·lit Landsat-2, a la mateixa altitud nominal, va ser llançat el 22 de gener de 1975 i va ser operatiu fins al 5 de febrer de 1982.
- El satèl·lit Landsat-3, a la mateixa altitud nominal, va ser llançat el 5 de març de 1978 i va ser operatiu fins al 31 de març de 1983. Tots tres travessaven l'equador a les 9:42 (node descendent).
- El satèl·lit Landsat-4 (anomenat Landsat-D en les fases de disseny segons algunes fonts), a una altitud nominal de 705 km, va ser llançat el 16 de juliol de 1982, va ser operatiu fins al mes de desembre de 1993 i es va mantenir en reserva fins a la seva finalització, el 15 de juny de 2001. Travessava l'equador a les 9:45 ±15 minuts (node descendent).
- El satèl·lit Landsat-5, a la mateixa altitud nominal que l'anterior, va ser llançat l'1 de març de 1984 i va ser operatiu fins al març de 2012 (tot i haver patit diversos períodes de dificultats tècniques que van impedir l'obtenció d'imatges durant alguns dels darrers mesos del seu període operatiu). Travessa l'equador a les 10:00 (node descendent).
- El satèl·lit Landsat-6 va fallar durant el llançament, el 5 d'octubre de 1993.
- El satèl·lit Landsat-7, a la mateixa altitud nominal que el Landsat-4 i el Landsat- 5, va ser llançat el 15 d'abril de 1999 i encara és parcialment operatiu. Travessa l'equador a les 10:00 ±15 minuts (node descendent).
Actualment està en desenvolupament la missió de continuïtat de dades Landsat (LDCM), formada pels satèl·lits Landsat-8 i Landsat-9.
- El Landsat-8 va ser llançat l'11 de febrer de 2013. Travessa l'equador a les 10:00 (node descendent). Va obtenir la primera imatge el 18 de març de 2013.
- El satèl·lit Landsat-9, amb previsió de llançament per al 2020, travessarà l'equador a les 10:00 (node descendent).
La resolució temporal és de 18 dies per als Landsat 1-3 i de 16 dies per als Landsat 4-5 i Landsat 7-9.
El satèl·lit Landsat-7 forma part de la constel·lació del matí.
Principals sensors: RBV (Landsat 1-3), MSS (Landsat 1-5), TM (Landsat 4-5), ETM+ (Landsat-7), OLI (Landsat-8), OLI-2 (Landsat-9) i TIRS (Landsat 8-9).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Earth Science Data and Information System
Earth Science Data and Information System
Teledetecció > Missions
- ca ESDIS, n m
- ca Earth Science Data and Information System, n m sin. compl.
Teledetecció > Missions
Definició
Acrònim de Earth Science Data and Information System, 'sistema d'informació i dades de les ciències de la Terra'.
Projecte de la NASA d'accés a les dades de l'ESE, el qual facilita l'accés a través del desenvolupament i l'operació de l'EOSDIS.
Projecte de la NASA d'accés a les dades de l'ESE, el qual facilita l'accés a través del desenvolupament i l'operació de l'EOSDIS.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Earth Science Information Center
Earth Science Information Center
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
- ca ESIC, n m
- ca Earth Science Information Center, n m sin. compl.
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
Definició
Acrònim de Earth Science Information Center, 'Centre d'Informació de Ciència de la Terra'.
Xarxa d'oficines distribuïdes pels Estats Units d'Amèrica destinades a la distribució de dades i de productes propietat de l'USGS relatius a les ciències de la Terra.
La majoria d'aquestes oficines estan dirigides per la mateixa USGS, però d'altres estan dirigides per diverses oficines federals i estatals.
Xarxa d'oficines distribuïdes pels Estats Units d'Amèrica destinades a la distribució de dades i de productes propietat de l'USGS relatius a les ciències de la Terra.
La majoria d'aquestes oficines estan dirigides per la mateixa USGS, però d'altres estan dirigides per diverses oficines federals i estatals.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Earth System Science Pathfinder-3
Earth System Science Pathfinder-3
Teledetecció > Plataformes
- ca CALIPSO, n m
- ca Cloud-Aerosol Lidar and Infrared Pathfinder Satellite Observation, n m sin. compl.
- ca Earth System Science Pathfinder-3, n m sin. compl.
- ca ESSP-3, n m sin. compl.
- ca Pathfinder Instruments for Cloud and Aerosol Spaceborne Observations-Climatologie Etendue des Nuages et des Aerosols, n m sin. compl.
- ca PICASO-CENA, n m sin. compl.
Teledetecció > Plataformes
Definició
Acrònim de Cloud-Aerosol Lidar and Infrared Pathfinder Satellite Observation, 'satèl·lit d'observació dels núvols i els aerosols atmosfèrics'.
Satèl·lit de teledetecció, d'òrbita heliosíncrona i polar, gestionat per la NASA/LaRC i destinat a l'estudi de la distribució dels núvols i els aerosols i el seu paper en l'escalfament i el refredament de la Terra.
El CALIPSO, a una altitud nominal de 705 km, va ser llançat el 28 d'abril de 2006. Travessa l'equador a les 13:30 (node ascendent). Forma part de la constel·lació de satèl·lits A-Train. ESSP-3 correspon a Earth System Science Pathfinder-3 ('sistema de la Ciència de la Terra Pathfinder-3'). PICASO-CENA correspon a Pathfinder Instruments for Cloud and Aerosol Spaceborne Observations-Climatologie Etendue des Nuages et des Aerosols ('instruments per a l'observació satel·litària dels núvols i els aerosols').
Principals sensors: CALIOP, IIR, WFC.
Satèl·lit de teledetecció, d'òrbita heliosíncrona i polar, gestionat per la NASA/LaRC i destinat a l'estudi de la distribució dels núvols i els aerosols i el seu paper en l'escalfament i el refredament de la Terra.
El CALIPSO, a una altitud nominal de 705 km, va ser llançat el 28 d'abril de 2006. Travessa l'equador a les 13:30 (node ascendent). Forma part de la constel·lació de satèl·lits A-Train. ESSP-3 correspon a Earth System Science Pathfinder-3 ('sistema de la Ciència de la Terra Pathfinder-3'). PICASO-CENA correspon a Pathfinder Instruments for Cloud and Aerosol Spaceborne Observations-Climatologie Etendue des Nuages et des Aerosols ('instruments per a l'observació satel·litària dels núvols i els aerosols').
Principals sensors: CALIOP, IIR, WFC.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
EarthCARE
EarthCARE
Teledetecció > Plataformes
- ca EarthCARE, n m
- ca Earth Clouds, Aerosols and Radiation Explorer, n m sin. compl.
Teledetecció > Plataformes
Definició
Acrònim de Earth Clouds, Aerosols and Radiation Explorer, 'explorador de la radiació, aerosols i núvols de la Terra'.
Satèl·lit de teledetecció, d'òrbita heliosíncrona i polar, gestionat per l'ESA/JAXA/NICT i destinat a l'estudi del canvi climàtic natural i antropogènic a través de l'observació dels núvols, els aerosols i els paràmetres de radiació.
Està previst que l'EarthCARE, a una altitud nominal de 450 km, sigui llançat l'any 2019. Travessarà l'equador a les 13:30 (node descendent) i tindrà una resolució temporal de 16 dies.
Principals sensors: MSI, ATLID, CPR, BBR.
Satèl·lit de teledetecció, d'òrbita heliosíncrona i polar, gestionat per l'ESA/JAXA/NICT i destinat a l'estudi del canvi climàtic natural i antropogènic a través de l'observació dels núvols, els aerosols i els paràmetres de radiació.
Està previst que l'EarthCARE, a una altitud nominal de 450 km, sigui llançat l'any 2019. Travessarà l'equador a les 13:30 (node descendent) i tindrà una resolució temporal de 16 dies.
Principals sensors: MSI, ATLID, CPR, BBR.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
EarthWatch
EarthWatch
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
- ca DigitalGlobe, Inc, n m
- ca EarthWatch, n m sin. compl.
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
Definició
Empresa aeroespacial dels Estats Units d'Amèrica, que, entre d'altres, gestiona els satèl·lits WorldView-1 i QuickBird-2.
Fins a l'any 2001 es va anomenar EarthWatch. El 23 de juliol de 2012 DigitalGlobe, Inc va adquirir l'empresa GeoEye Inc.
Fins a l'any 2001 es va anomenar EarthWatch. El 23 de juliol de 2012 DigitalGlobe, Inc va adquirir l'empresa GeoEye Inc.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
EBCDIC
EBCDIC
Teledetecció > Models de dades i formats
- ca EBCDIC, n m
- ca Extended Binary Coded Decimal Interchange Code, n m sin. compl.
Teledetecció > Models de dades i formats
Definició
Acrònim de Extended Binary Coded Decimal Interchange Code, 'codi estès d'intercanvi decimal codificat binàriament'.
Llista de 256 caràcters alfanumèrics (lletres sense cap diacrític de l'alfabet llatí modern de 26 lletres -no casualment les mateixes que usa l'anglès modern- majúscules i minúscules, dígits del 0 a 9, etc.) i especials (per exemple $, /, signes de puntuació, l'espai en blanc, i fins i tot no imprimibles com el salt de línia, l'avís acústic, etc.) amb la seva correspondència en la codificació binària que internament utilitzarà l'ordinador quan necessiti emmagatzemar-los, transmetre'ls, etc., proposat i utilitzat per la companyia IBM en grans ordinadors des del 1963. Pel que fa a la importància d'estandarditzar una llista de codis de caràcters i als usos en teledetecció, vegeu ASCII.
L'EBCDIC utilitza combinacions de 8 bits per a codificar, però aquestes combinacions són lleugerament diferents segons els països per a adaptar els jocs de caràcters a les necessitats especials (diacrítics, etc.) de cada cas.
Vegeu Unicode.
Llista de 256 caràcters alfanumèrics (lletres sense cap diacrític de l'alfabet llatí modern de 26 lletres -no casualment les mateixes que usa l'anglès modern- majúscules i minúscules, dígits del 0 a 9, etc.) i especials (per exemple $, /, signes de puntuació, l'espai en blanc, i fins i tot no imprimibles com el salt de línia, l'avís acústic, etc.) amb la seva correspondència en la codificació binària que internament utilitzarà l'ordinador quan necessiti emmagatzemar-los, transmetre'ls, etc., proposat i utilitzat per la companyia IBM en grans ordinadors des del 1963. Pel que fa a la importància d'estandarditzar una llista de codis de caràcters i als usos en teledetecció, vegeu ASCII.
L'EBCDIC utilitza combinacions de 8 bits per a codificar, però aquestes combinacions són lleugerament diferents segons els països per a adaptar els jocs de caràcters a les necessitats especials (diacrítics, etc.) de cada cas.
Vegeu Unicode.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
