empremta d'una antena
empremta d'una antena
Fotogrametria
- ca empremta d'una antena, n f
- es huella de una antena
- en antenna footprint
Fotogrametria
Definició
Àrea d'incidència sobre el terreny del feix d'energia emès per una antena, equivalent a l'andana d'un satèl·lit.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
empremta instantània d'un làser
empremta instantània d'un làser
Fotogrametria
- ca empremta instantània d'un làser, n f
- es huella instantánea del láser
- en instantaneous laser footprint
Fotogrametria
Definició
Àrea coberta en un instant pel senyal d'un emissor làser, equivalent al camp de visió instantània del sensor.
Nota
-
El diàmetre de l'empremta és
<Vegeu imatge>,
on h és l'altura de la plataforma sobre el terreny, θinst, l'angle d'escaneig instantani, i θ, la divergència del feix làser. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
empremta limitada per feix
empremta limitada per feix
Teledetecció
- ca empremta limitada per feix, n f
- es huella limitada por haz
- en beam-limited footprint
Teledetecció
Definició
Àrea sobre la Terra observada per un altímetre de radar limitada al seu extrem pels punts on la potència del patró de guany de l'antena és la meitat que al centre de l'empremta1 i en què el radi de la zona il·luminada es calcula:
r = kλa/2D,
on k correspon a un paràmetre del sistema que s'obté experimentalment, λ és la longitud d'ona, a és l'altura del sensor sobre el terreny (m) i D és el diàmetre de l'antena.
En general, però, els altímetres de radar apliquen la tècnica de l'empremta limitada per pols, ja que per a obtenir empremtes entre 1 i 10 km mitjançant el feix de l'antena són necessàries antenes de grans dimensions, sovint tècnicament inviables.
Vegeu empremta limitada per pols.
r = kλa/2D,
on k correspon a un paràmetre del sistema que s'obté experimentalment, λ és la longitud d'ona, a és l'altura del sensor sobre el terreny (m) i D és el diàmetre de l'antena.
En general, però, els altímetres de radar apliquen la tècnica de l'empremta limitada per pols, ja que per a obtenir empremtes entre 1 i 10 km mitjançant el feix de l'antena són necessàries antenes de grans dimensions, sovint tècnicament inviables.
Vegeu empremta limitada per pols.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
empremta limitada per pols
empremta limitada per pols
Teledetecció
- ca empremta limitada per pols, n f
- ca PLF, n f sin. compl.
- es huella limitada por pulso
- es PLF sin. compl.
- en pulse-limited footprint
- en PLF sin. compl.
Teledetecció
Definició
Àrea sobre la Terra observada per un altímetre de radar limitada al seu extrem pels punts on la potència del patró de guany de l'antena és la meitat que al centre de l'empremta1 i en què el radi de la zona il·luminada, quan el mar està en calma, es calcula:
r = √(2·a·c·tp),
on a correspon a l'altitud de la plataforma (m), c és la velocitat de la llum al buit (m/s) i tpés la durada del pols (s).
Quan hi ha onades fortes, es calcula:
r = √(2·a·c·t'p),
on a correspon a l'altitud de la plataforma (m), c és la velocitat de la llum al buit (m/s) i t'p és la durada del pols (s) amb mar moguda, la qual es calcula: t'p2 = tp2 + [(16·h1/32·ln2)/c2], on h1/3 correspon a l'altitud mitjana de les onades (m) i c a la velocitat de la llum al buit (m/s).
PLF és l'acrònim de pulse-limited footprint ('empremta limitada per pols').
r = √(2·a·c·tp),
on a correspon a l'altitud de la plataforma (m), c és la velocitat de la llum al buit (m/s) i tpés la durada del pols (s).
Quan hi ha onades fortes, es calcula:
r = √(2·a·c·t'p),
on a correspon a l'altitud de la plataforma (m), c és la velocitat de la llum al buit (m/s) i t'p és la durada del pols (s) amb mar moguda, la qual es calcula: t'p2 = tp2 + [(16·h1/32·ln2)/c2], on h1/3 correspon a l'altitud mitjana de les onades (m) i c a la velocitat de la llum al buit (m/s).
PLF és l'acrònim de pulse-limited footprint ('empremta limitada per pols').
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
empunyadura
empunyadura
Fotogrametria
- ca empunyadura, n f
- es empuñadura
- en hand grip
Fotogrametria
Definició
Part de la càmera que permet subjectar-la, estabilitzar-la fermament i tenir-ne el control quan no està subjecta mecànicament en una presa.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
EMR
EMR
Teledetecció
- ca radiació electromagnètica, n f
- ca EMR, n f sin. compl.
- ca REM, n f sin. compl.
- es radiación electromagnética
- es EMR sin. compl.
- es REM sin. compl.
- en electromagnetic radiation
- en EMR sin. compl.
Teledetecció
Definició
Forma d'energia que viatja a través de l'espai, el buit o qualsevol altre medi sota la forma d'ones electromagnètiques.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
EMS
EMS
Teledetecció > Banda de l'espectre
- ca espectre electromagnètic, n m
- ca EEM, n m sin. compl.
- ca EMS, n m sin. compl.
- es espectro electromagnético
- es EEM sin. compl.
- es EMS sin. compl.
- en electromagnetic spectrum
- en EMS sin. compl.
Teledetecció > Banda de l'espectre
Definició
Conjunt de totes les radiacions electromagnètiques conegudes, des dels raigs gamma (els de longitud d'ona més curta i de major freqüència) fins a les ones de ràdio i televisió (les de longitud d'ona més llarga i de menor freqüència).
De manera convencional, l'espectre electromagnètic es divideix en diferents regions, definides per intervals de longitud d'ona, freqüència o nombre d'ona (vegeu regió espectral).
En teledetecció es treballa sobretot en les regions espectrals ubicades entre l'UV i les microones. En aquest àmbit, les unitats de mesura més comunes per a referir-se a radiacions de l'espectre electromagnètic es relacionen amb la longitud d'ona: per a les més curtes s'utilitzen els micròmetres o els nanòmetres, mentre que per a les més llargues (microones) s'utilitzen els centímetres, si bé normalment en aquest cas és més freqüent utilitzar unitats de freqüència (gigahertzs).
EMS és l'acrònim de electromagnetic spectrum ('espectre electromagnètic').
De manera convencional, l'espectre electromagnètic es divideix en diferents regions, definides per intervals de longitud d'ona, freqüència o nombre d'ona (vegeu regió espectral).
En teledetecció es treballa sobretot en les regions espectrals ubicades entre l'UV i les microones. En aquest àmbit, les unitats de mesura més comunes per a referir-se a radiacions de l'espectre electromagnètic es relacionen amb la longitud d'ona: per a les més curtes s'utilitzen els micròmetres o els nanòmetres, mentre que per a les més llargues (microones) s'utilitzen els centímetres, si bé normalment en aquest cas és més freqüent utilitzar unitats de freqüència (gigahertzs).
EMS és l'acrònim de electromagnetic spectrum ('espectre electromagnètic').
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
emulador
emulador
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Informàtica gràfica > Maquinari gràfic
- ca emulador de terminal, n m
- ca emulador, n m sin. compl.
- es emulador
- es emulador de terminal
- en emulator
- en terminal emulator
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Informàtica gràfica > Maquinari gràfic
Definició
Programa que imita el funcionament d'un dispositiu de maquinari o d'un altre programa, típicament del sistema operatiu d'un altre tipus d'ordinador.
Nota
- Durant anys, els emuladors de terminal van ser força populars per a imitar terminals d'estacions de treball UNIX o simples terminals alfanumèrics d'ordinadors multiusuari des d'un microordinador, i també per a imitar un ordinador personal de tipus Apple des d'un ordinador personal compatible amb IBM, o viceversa. Actualment, estan gairebé en desús.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
emulador de terminal
emulador de terminal
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Informàtica gràfica > Maquinari gràfic
- ca emulador de terminal, n m
- ca emulador, n m sin. compl.
- es emulador
- es emulador de terminal
- en emulator
- en terminal emulator
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Informàtica gràfica > Maquinari gràfic
Definició
Programa que imita el funcionament d'un dispositiu de maquinari o d'un altre programa, típicament del sistema operatiu d'un altre tipus d'ordinador.
Nota
- Durant anys, els emuladors de terminal van ser força populars per a imitar terminals d'estacions de treball UNIX o simples terminals alfanumèrics d'ordinadors multiusuari des d'un microordinador, i també per a imitar un ordinador personal de tipus Apple des d'un ordinador personal compatible amb IBM, o viceversa. Actualment, estan gairebé en desús.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
emulsió
emulsió
Fotogrametria
- ca emulsió, n f
- es emulsión
- en binder layer
- en emulsion
Fotogrametria
Definició
Capa fina de gelatina amb cristalls d'halurs d'argent (AgBr, AgCl i AgI) en suspensió en forma de grans de mida heterogènia, dipositada sobre un suport rígid, que forma la part fotosensible d'una pel·lícula fotogràfica.
Nota
- El gruix de l'emulsió està comprès entre 20 i 40 µm. Té un llindar inferior de sensibilitat de 0,35 µm i s'estén fins a un llindar de 0,6 µm en l'emulsió ortocromàtica, 0,7 µm en l'emulsió pancromàtica i 0,9 µm en l'emulsió infraroja. En la pel·lícula monocromàtica hi ha una sola emulsió, mentre que la pel·lícula en color té tres emulsions amb diferents rangs de sensibilitat espectral. L'exposició a la llum transforma els halurs d'argent en argent metàl·lic, i la proporció de cristalls afectats depèn de la intensitat de llum que arriba a l'emulsió.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
