Fotogrametria
- ca falca de Goldberg, n f
- ca falca òptica, n f
- es cuña de Goldberg
- es cuña óptica
- en Goldberg wedge
- en optical wedge
Fotogrametria
Definició
Nota
- La falca de Goldberg va ser inventada per Emanuel Goldberg (1881-1970).
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi espacial
- ca fal·làcia ecològica, n f
- es falacia ecológica
- en ecological fallacy
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi espacial
Definició
Nota
- La fal·làcia ecològica és molt habitual en el treball amb dades geogràfiques agregades i sol passar inadvertida. Per exemple, el nivell de renda mitjà d'un municipi pres com a descripció dels residents en el municipi.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Teledetecció > Visualització
- ca color fals, n m
- ca composició en color fals, n f sin. compl.
- ca composició en fals color, n f sin. compl.
- ca fals color, n m sin. compl.
- es color falso
- es composición en color falso sin. compl.
- es composición en falso color sin. compl.
- es falso color sin. compl.
- en false color
- en false color composite sin. compl.
Teledetecció > Visualització
Definició
La visualització en color fals s'aconsegueix captant les imatges amb pel·lícules analògiques diferents de les de color convencional, com ara pel·lícules tèrmiques o pel·lícules en infraroig color, o fent-ho amb sensors digitals que recullin dades de regions de l'espectre addicionals o diferents de les dels tres colors fonamentals de la regió espectral del VIS (vermell, verd i blau). En aquest darrer cas és possible formar una imatge en color real en què les intensitats de vermell reproduïdes (per conversió dels ND a NV) corresponen a alguna certa regió de l'espectre electromagnètic, per emissió o per reflexió i, doncs, no forçosament les que reflectia realment en el vermell l'objecte observat, i similarment amb les intensitats de verd i de blau (per exemple, una combinació RGB de les bandes [IRp,IRoc,R], o [4,5,3], en el sensor TM del Landsat). Posteriorment, tot i que de forma poc freqüent actualment, pot reduir-se l'espai de color de 24 bits per píxel a 8 bits per píxel, amb la qual cosa es generen imatges en color fals que en el fons són imatges de 256 colors en pseudocolor.
La majoria de sensors digitals de teledetecció amb un mínim de 3 bandes permeten generar imatges en color fals, les quals són molt útils perquè permeten veure, traduïdes a intensitats de colors RGB que l'ull humà és capaç de veure, les intensitats de radiació reflectida o emesa en altres longituds d'ona. Les aplicacions de les imatges en color fals són molt nombroses, des de les clàssiques que permeten apreciar estats fenològics de la vegetació, gradients tèrmics combinats amb contingut hídric, etc. a les que usen els canals bàsics de color RGB per a mostrar diferències del territori en el temps, noves bandes obtingudes per procediments estadístics com l'ACP, etc.
Vegeu també color natural i escala de grisos.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Cartografia > Teledetecció
- ca fals color, n m
- es falso color
- fr fausse couleur
- it falso colore
- en false colour
- de Falschfarbenbild
Cartografia > Teledetecció
Definició
Nota
- La combinació en fals color més freqüent és la que desplaça cap a longituds d'ona més llarga les bandes de l'espectre visible: en lloc d'aplicar els colors blau, verd i vermell a les respectives bandes de l'espectre, s'apliquen a les bandes verd, vermell i infraroig proper, respectivament. L'ús freqüent del fals color té relació amb la resolució espectral de bona part dels sensors instal·lats en vehicles espacials. Per extensió, el terme s'usa per a designar les imatges digitals acolorides simulant fotografies infraroges, en les quals es mostra en magentes o vermells la vegetació amb més clorofil·la, mentre que la que en té menys apareix en colors blavosos o verds, i l'aigua, en grisos molt foscos.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
Cartografia > Dibuix tècnic i disseny
- ca escaire mòbil, n m
- ca fals escaire, n m
- ca santanell, n m
- es escuadra móvil
- fr équerre mobile
- it squadra mobile
- en mobile square
- de mobiler Winkelmesser
Cartografia > Dibuix tècnic i disseny
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Cartografia
- ca fals est, n m
- es falso este
- en false easting
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Cartografia
Definició
Nota
- Per exemple, en el sistema de coordenades UTM, derivat de la projecció universal transversal de Mercator, se sumen 500.000 m a les coordenades x perquè sobre el meridià central (inicialment 0) la coordenada x sigui 500.000.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Cartografia
- ca fals nord, n m
- es falso norte
- en false northing
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Cartografia
Definició
Nota
- Per exemple, en el sistema de coordenades UTM, derivat de la projecció universal transversal de Mercator, se sumen 10.000.000 m a les coordenades y de l'hemisferi sud perquè sobre l'equador (inicialment 0) la coordenada y sigui 10.000.000 i els punts situats al sud de l'equador tinguin coordenades y positives.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Cartografia > Arts gràfiques, tipografia, retolació
- ca família tipogràfica, n f
- ca tipus, n m sin. compl.
- es familia tipográfica
- fr famille typographique
- it familia tipografica
- en typographic family
- de typographische Familie
Cartografia > Arts gràfiques, tipografia, retolació
Definició
Nota
-
1. Els membres de la família (ex. Univers) es distingeixen segons gruixos (negretes, fines...), amplades (condensades, amples...), inclinacions (verticals, cursives, cursives inverses...), etc.
2. De vegades s'utilitza, de manera inadequada, la denominació font tipogràfica. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
Teledetecció > Radiometria
- ca FPAR, n f
- ca FAPAR, n f sin. compl.
- ca fracció de la radiació fotosintèticament activa, n f sin. compl.
- ca fracció de la radiació fotosintèticament activa absorbida, n f sin. compl.
- es FPAR
- es FAPAR sin. compl.
- es fracción de la radiación fotosintéticamente activa sin. compl.
- es fracción de la radiación fotosintéticamente activa absorbida sin. compl.
- en FPAR
- en FAPAR sin. compl.
- en fraction of absorbed photosynthetically active radiation sin. compl.
- en fraction of photosynthetically active radiation sin. compl.
Teledetecció > Radiometria
Definició
FPAR i FAPAR són els acrònims de fraction of photosynthetically active radiation ('fracció de la radiació fotosintèticament activa') i de fraction of absorbed photosynthetically active radiation ('fracció de la radiació fotosintèticament activa absorbida'), respectivament.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Teledetecció > Plataformes
- ca FASat-B, n m
- ca Fuerza Aérea Satélite-Bravo, n m sin. compl.
Teledetecció > Plataformes
Definició
Segon microsatèl·lit experimental en òrbita de les forces aèries de Xile.
El primer satèl·lit, FASat-Alfa, va fallar durant el llançament, el 31 d'agost de 1995.
El satèl·lit FASat-B, d'òrbita heliosíncrona, polar i quasi circular, gestionat per la FACh, està destinat a l'estudi de la terra, el mar, els núvols, el gel i la neu, i a la distribució de l'ozó. El FASat-B, a una altitud nominal de 820 km, va ser llançat el 10 de juliol de 1998 i va ser operatiu fins a la meitat de l'any 2001. Travessava l'equador a les 21:37.
Principals sensors: OUBI, OMAD, WAC, NAC.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6