Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionaris cartogràfics

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  hora solar 1, n f
  • ca  hora solar local, n f sin. compl.
  • es  hora solar
  • en  solar time

Teledetecció

Definició
Sistema horari definit segons la posició del Sol a l'esfera celeste en un lloc determinat, la qual varia al llarg de l'any.

Pel fet de ser una hora definida per a un punt concret, de vegades també s'anomena hora solar local. S'hi pot diferenciar dues grans aproximacions: l'hora solar mitjana i l'hora solar real o aparent (en anglès mean solar time i apparent/true solar time, respectivament).
- L'hora solar local real és la relacionada amb la posició veritable del Sol, que varia al llarg de l'any seguint l'equació del temps (petites variacions de fins a ±16 minuts) i és d'utilitat en moltes correccions radiomètriques d'imatges de teledetecció.
- L'hora solar local mitjana es correspon amb la posició mitjana del Sol (sense considerar les variacions anuals de l'equació del temps). Per a obtenir l'hora solar local mitjana és suficient de conèixer l'hora UTC i la longitud geogràfica de la zona (o del punt mitjà de la zona) i aplicar la correcció a l'hora UTC de la longitud passada a hores.

Vegeu també hora local oficial1.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  hora UTC, n f
  • ca  hora GMT, n f sin. compl.
  • es  hora UTC
  • es  hora GMT sin. compl.
  • en  UTC timestamp
  • en  GMT timestamp sin. compl.

Teledetecció

Definició
Mesura del temps donada en referència al temps universal coordinat.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  horari d'estiu, n m
  • es  horario de verano
  • en  daylight saving time
  • en  daylight time
  • en  summer time

Teledetecció

Definició
Sistema horari definit a partir de l'hora local oficial aplicant-hi un desfasament, habitualment d'una hora, que es fa vigent durant els mesos estivals.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  horari d'hivern, n m
  • es  horario de invierno
  • en  standard time

Teledetecció

Definició
Sistema horari definit a partir de l'hora local oficial sense aplicar-hi el desfasament, habitualment d'una hora, propi de l'horari d'estiu.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  horitzó, n m
  • es  horizonte
  • fr  horizon
  • it  orizzonte
  • en  horizon
  • de  Gesichtskreis
  • de  Horizont

Cartografia > Geodèsia

Definició
Línia que limita la part de superfície de la Terra visible des d'un punt.

Nota

  • L'horitzó marítim representa el geoide.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  horitzó aparent, n m
  • ca  horitzó visible, n m sin. compl.
  • es  horizonte aparente
  • es  horizonte visible
  • en  apparent horizon
  • en  visible horizon

Fotogrametria

Definició
Línia de separació entre la superfície de la Terra i l'atmosfera, visible en la fotografia obliqua alta.

Nota

  • L'horitzó aparent és una línia corba, si es tracta d'una fotografia a petita escala. Atesa la curvatura de la Terra, l'horitzó aparent està per sota de l'horitzó vertader.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  horitzó estratigràfic, n m
  • es  horizonte estratigráfico
  • fr  horizon stratigraphique
  • it  orizzonte stratigrafico
  • en  stratigraphic horizon
  • de  stratigraphischer Horizont

Cartografia > Gràfics i diagrames

Definició
Superfície o capa molt fina que indica una posició concreta en una successió estratigràfica, sigui litològica, paleontològica o cronològica.

Nota

  • Els horitzons estratigràfics solen representar-se gràficament en talls esquemàtics que acompanyen molts mapes geològics.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  horitzó vertader, n m
  • es  horizonte verdadero
  • en  true horizon

Fotogrametria

Definició
Pla horitzontal que conté una estació de càmera.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  horitzó aparent, n m
  • ca  horitzó visible, n m sin. compl.
  • es  horizonte aparente
  • es  horizonte visible
  • en  apparent horizon
  • en  visible horizon

Fotogrametria

Definició
Línia de separació entre la superfície de la Terra i l'atmosfera, visible en la fotografia obliqua alta.

Nota

  • L'horitzó aparent és una línia corba, si es tracta d'una fotografia a petita escala. Atesa la curvatura de la Terra, l'horitzó aparent està per sota de l'horitzó vertader.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  horitzontal, adj
  • es  horizontal
  • fr  horizontal -ale
  • it  orizzontale
  • en  horizontal
  • de  horizontal
  • de  waagrecht

Cartografia > Geodèsia

Definició
Dit de la recta i el pla paral·lels a l'horitzó.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3