InSAR
InSAR
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
- ca InSAR, n m
- ca IfSAR, n m sin. compl.
- ca radar interferomètric d'obertura sintètica, n m sin. compl.
- es InSAR
- es IfSAR sin. compl.
- es radar interferométrico de apertura sintética sin. compl.
- en InSAR
- en IfSAR sin. compl.
- en interferometric synthetic aperture radar sin. compl.
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
Definició
Instrument basat en la mesura del canvi de fase enregistrat en les imatges de radar.
La interferometria, la tècnica que s'hi relaciona, es pot utilitzar en la detecció de canvis (fins i tot de precisió centimètrica) a la superfície de la Terra, en l'elaboració de mapes topogràfics, en l'estudi de desplaçaments2 del terreny com a conseqüència de terratrèmols, de subsidències, etc. i es basa en la combinació de les dades captades sobre la mateixa àrea per dues antenes SAR (ubicades en una mateixa plataforma però separades entre si, o bé gràcies a realitzar dues passades i fer l'observació des de diferents angles, un cas que es denomina interferometria de doble pas). Si les antenes estan separades en la direcció d'abast, és a dir, ortogonalment a la direcció de vol, s'obté informació relativa a l'alçada, mentre que si estan separades en la direcció d'azimut, és a dir, en la direcció de vol, s'obté informació relativa al moviment de la superfície (útil en l'estudi de corrents oceànics).
InSAR i IfSAR són acrònims de interferometric synthetic aperture radar ('radar interferomètric d'obertura sintètica').
La interferometria, la tècnica que s'hi relaciona, es pot utilitzar en la detecció de canvis (fins i tot de precisió centimètrica) a la superfície de la Terra, en l'elaboració de mapes topogràfics, en l'estudi de desplaçaments2 del terreny com a conseqüència de terratrèmols, de subsidències, etc. i es basa en la combinació de les dades captades sobre la mateixa àrea per dues antenes SAR (ubicades en una mateixa plataforma però separades entre si, o bé gràcies a realitzar dues passades i fer l'observació des de diferents angles, un cas que es denomina interferometria de doble pas). Si les antenes estan separades en la direcció d'abast, és a dir, ortogonalment a la direcció de vol, s'obté informació relativa a l'alçada, mentre que si estan separades en la direcció d'azimut, és a dir, en la direcció de vol, s'obté informació relativa al moviment de la superfície (útil en l'estudi de corrents oceànics).
InSAR i IfSAR són acrònims de interferometric synthetic aperture radar ('radar interferomètric d'obertura sintètica').
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
INSAT
INSAT
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
- ca INSAT, n m
- ca Indian National Satellite, n m sin. compl.
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
Definició
Acrònim de Indian National Satellite, 'satèl·lit nacional de l'Índia'.
Sèrie de satèl·lits d'òrbita geoestacionària, gestionats per l'ISRO, que combina les missions meteorològiques (INSAT-1A, INSAT-1B, INSAT-1C, INSAT-1D; INSAT-2A, INSAT-2B, INSAT-2E, INSAT-3A i INSAT-3D) amb les de telecomunicacions (INSAT-2C, INSAT-2D, INSAT-3B, INSAT-3C, INSAT-3E, INSAT-4A, INSAT-4B, INSAT-4C i INSAT-4CR).
- El satèl·lit INSAT-1A, a una altitud de 35772.3 km al perigeu i de 35844.1 km a l'apogeu, va ser llançat el 10 d'abril de 1981 i va ser operatiu fins al 6 de setembre de 1983.
- El satèl·lit INSAT-1B, a un altitud nominal de 35680 km, va ser llançat el 30 d'agost de 1983 i va ser operatiu fins al juliol de 1993.
- El satèl·lit INSAT-1C, a un altitud nominal de 35959.0 km al perigeu i de 35989.0 km a l'apogeu, va ser llançat el 22 de juliol de 1988 i va ser operatiu fins al 22 de novembre de 1989.
- El satèl·lit INSAT-1D, a una altitud nominal de 35767.0 km al perigeu i de 35974.0 km a l'apogeu, va ser llançat el 12 de juny de 1990 i va ser operatiu fins al maig de 2002.
- El satèl·lit INSAT-2A, a una altitud nominal de 35480.0 km al perigeu i de 35800.0 km a l'apogeu, va ser llançat el 10 de juliol de 1992 i va ser operatiu fins al 30 de maig de 2002.
- El satèl·lit INSAT-2B, a una altitud nominal de 35802.7 km al perigeu i de 35947.5 km a l'apogeu, va ser llançat el 23 de juliol de 1993 i va ser operatiu fins a l'any 2004.
- El satèl·lit INSAT-2E, a una altitud nominal de 35773.2 km al perigeu i de 35813.2 km a l'apogeu, va ser llançat el 3 d'abril de 1999 a la posició 83° E i va ser operatiu fins a l'abril de 2012.
- El satèl·lit INSAT-3A, a una altitud nominal de 35774.2 km al perigeu i de 35813.5 km a l'apogeu, va ser llançat el 10 d'abril de 2003 a la posició 93.5° E.
- El satèl·lit INSAT-3D, a una altitud nominal de 35791.0 km al perigeu i de 35795.0 km a l'apogeu, va ser llançat el 25 de juliol de 2013 a la posició 82° E.
- El satèl·lit INSAT-3DR (INSAT-3D Repeat), satèl·lit de repetició del satèl·lit 3D, parcialment operatiu, va ser llançat el 8 de setembre de 2016.
- El satèl·lit INSAT-3DS (INSAT-3D Second repeat), segon satèl·lit de repetició del satèl·lit 3D, està previst que sigui llançat l'any 2022.
Principals sensors: VHRR2 (INSAT-1A, INSAT-1B, INSAT-1C, INSAT-1D, INSAT-2A i INSAT-2B), VHRR/2 (INSAT-2E i INSAT-3A), càmera CCD2 (INSAT-2E i INSAT-3A), SOUNDER2 (INSAT-3D, INSAT-3DR i INSAT-3DS) i IMAGER3 (INSAT-3D, INSAT-3DR i INSAT-3DS).
Sèrie de satèl·lits d'òrbita geoestacionària, gestionats per l'ISRO, que combina les missions meteorològiques (INSAT-1A, INSAT-1B, INSAT-1C, INSAT-1D; INSAT-2A, INSAT-2B, INSAT-2E, INSAT-3A i INSAT-3D) amb les de telecomunicacions (INSAT-2C, INSAT-2D, INSAT-3B, INSAT-3C, INSAT-3E, INSAT-4A, INSAT-4B, INSAT-4C i INSAT-4CR).
- El satèl·lit INSAT-1A, a una altitud de 35772.3 km al perigeu i de 35844.1 km a l'apogeu, va ser llançat el 10 d'abril de 1981 i va ser operatiu fins al 6 de setembre de 1983.
- El satèl·lit INSAT-1B, a un altitud nominal de 35680 km, va ser llançat el 30 d'agost de 1983 i va ser operatiu fins al juliol de 1993.
- El satèl·lit INSAT-1C, a un altitud nominal de 35959.0 km al perigeu i de 35989.0 km a l'apogeu, va ser llançat el 22 de juliol de 1988 i va ser operatiu fins al 22 de novembre de 1989.
- El satèl·lit INSAT-1D, a una altitud nominal de 35767.0 km al perigeu i de 35974.0 km a l'apogeu, va ser llançat el 12 de juny de 1990 i va ser operatiu fins al maig de 2002.
- El satèl·lit INSAT-2A, a una altitud nominal de 35480.0 km al perigeu i de 35800.0 km a l'apogeu, va ser llançat el 10 de juliol de 1992 i va ser operatiu fins al 30 de maig de 2002.
- El satèl·lit INSAT-2B, a una altitud nominal de 35802.7 km al perigeu i de 35947.5 km a l'apogeu, va ser llançat el 23 de juliol de 1993 i va ser operatiu fins a l'any 2004.
- El satèl·lit INSAT-2E, a una altitud nominal de 35773.2 km al perigeu i de 35813.2 km a l'apogeu, va ser llançat el 3 d'abril de 1999 a la posició 83° E i va ser operatiu fins a l'abril de 2012.
- El satèl·lit INSAT-3A, a una altitud nominal de 35774.2 km al perigeu i de 35813.5 km a l'apogeu, va ser llançat el 10 d'abril de 2003 a la posició 93.5° E.
- El satèl·lit INSAT-3D, a una altitud nominal de 35791.0 km al perigeu i de 35795.0 km a l'apogeu, va ser llançat el 25 de juliol de 2013 a la posició 82° E.
- El satèl·lit INSAT-3DR (INSAT-3D Repeat), satèl·lit de repetició del satèl·lit 3D, parcialment operatiu, va ser llançat el 8 de setembre de 2016.
- El satèl·lit INSAT-3DS (INSAT-3D Second repeat), segon satèl·lit de repetició del satèl·lit 3D, està previst que sigui llançat l'any 2022.
Principals sensors: VHRR2 (INSAT-1A, INSAT-1B, INSAT-1C, INSAT-1D, INSAT-2A i INSAT-2B), VHRR/2 (INSAT-2E i INSAT-3A), càmera CCD2 (INSAT-2E i INSAT-3A), SOUNDER2 (INSAT-3D, INSAT-3DR i INSAT-3DS) i IMAGER3 (INSAT-3D, INSAT-3DR i INSAT-3DS).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
insolar
insolar
Cartografia > Arts gràfiques, tipografia, retolació
- ca insolar, v tr
- es insolar
- fr insoler
- it esporre
- en insolate, to
- de Sonneneinstrahlung
Cartografia > Arts gràfiques, tipografia, retolació
Definició
Exposar a una llum rica en raigs ultraviolats una planxa o una pel·lícula fotosensibles a través del clixé la imatge del qual es vol transferir.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
INSPIRE
INSPIRE
Cartografia
- ca INSPIRE
Cartografia
Definició
Iniciativa de la Comissió Europea que té com a objectiu la creació d'una infraestructura de dades espacials amb normes, convencions i estàndards propis per a facilitar-ne la interoperabilitat.
Nota
- INSPIRE és un acrònim de l'anglès Infraestructure for Spatial Information in Europe.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
INSPIRE
INSPIRE
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Infraestructures de dades espacials
- ca INSPIRE
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Infraestructures de dades espacials
Definició
Directiva 2007/2/EC del Parlament Europeu, que estableix la infraestructura de dades espacials de la Unió Europea.
És la culminació de moltes iniciatives i intents d'establir un marc comú per a l'harmonització i l'intercanvi de la informació geoespacial entre els estats membres. Estableix l'existència d'un conjunt de regles d'implementació de compliment obligat per als estats membres, que comprèn la generació de metadades (especialment per a les dades geoespacials de caràcter temàtic), la creació de serveis geoespacials en línia, l'harmonització de dades i l'establiment de polítiques i mecanismes de coordinació, seguiment i avaluació, i també un calendari per a definir-les i aplicar-les entre 2008 i 2019.
L'any 2008 es va publicar l'esborrany de directrius per a la creació de metadades, anomenat Guidelines for the encoding of spatial data (D 2.7), basat en els estàndards de metadades geoespacials ISO 19115 Geographic Information-Metadata i ISO 19139 Geographic information - Metadata - XML schema implementation, i es va distribuir un prototipus d'editor de metadades que implementa aquestes directrius.
És la culminació de moltes iniciatives i intents d'establir un marc comú per a l'harmonització i l'intercanvi de la informació geoespacial entre els estats membres. Estableix l'existència d'un conjunt de regles d'implementació de compliment obligat per als estats membres, que comprèn la generació de metadades (especialment per a les dades geoespacials de caràcter temàtic), la creació de serveis geoespacials en línia, l'harmonització de dades i l'establiment de polítiques i mecanismes de coordinació, seguiment i avaluació, i també un calendari per a definir-les i aplicar-les entre 2008 i 2019.
L'any 2008 es va publicar l'esborrany de directrius per a la creació de metadades, anomenat Guidelines for the encoding of spatial data (D 2.7), basat en els estàndards de metadades geoespacials ISO 19115 Geographic Information-Metadata i ISO 19139 Geographic information - Metadata - XML schema implementation, i es va distribuir un prototipus d'editor de metadades que implementa aquestes directrius.
Nota
- INSPIRE és una sigla que correspon a l'anglès Infrastructure for Spatial Information in the European Community ('infraestructura per a la informació espacial a la Comunitat Europea').
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
instal·lable
instal·lable
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programari
- ca instal·lable, n m
- es instalable
- en assembly
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programari
Definició
Col·lecció de tots els fitxers, components i recursos que cal instal·lar d'un programa.
Nota
- Un instal·lable típicament inclou executables, biblioteques d'enllaços dinàmics, biblioteques d'objectes i altres recursos i fitxers de registre i d'ajuda.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
instal·lació
instal·lació
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programari
- ca instal·lació, n f
- es instalación
- en installation
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programari
Definició
Procés d'incorporar i fer operatiu un determinat recurs, com ara un programa, un servei o una base de dades, en un sistema informàtic.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
instància
instància
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programació
- ca instància, n f
- es instancia
- en instance
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programació
Definició
Objecte individual creat a partir de la definició de la classe a què pertany.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
instància
instància
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programació
- ca instància, n f
- es instancia
- en instance
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programació
Definició
Ocurrència independent d'un servei o recurs en un sistema.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
instanciació
instanciació
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programació
- ca instanciació, n f
- es instanciación
- en instantiation
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programació
Definició
Procés pel qual es genera una ocurrència individual d'una classe d'objectes o de serveis durant l'execució d'un programa o dins l'administració d'un sistema.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
