Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionaris cartogràfics

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  llista de longitud variable, n f
  • es  lista de longitud variable
  • en  variable length list

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Models de dades espacials

Definició
Estructura de dades que pot emmagatzemar un nombre variable d'elements en una seqüència ordenada, sovint implementada com un comptador seguit dels elements de la llista.

Nota

  • La llista de longitud variable s'utilitza típicament en les estructures de dades vectorials simples de tipus llista de coordenades.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  llista de punts de control, n f
  • es  lista de puntos de control
  • en  control point list

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Georeferenciació

Definició
Estructura que presenta un conjunt de punts de control utilitzats o potencialment utilitzables en una correcció geomètrica d'imatges o en una transformació de coordenades en general, que inclou les coordenades aparellades dels punts en el sistema de coordenades original i en el sistema de coordenades transformat.

Nota

  • Una llista de punts de control mostra sovint l'error associat a cada punt, subsegüent al càlcul de les equacions de transformació, a fi de poder decidir si el punt de control intervindrà en la transformació finalment aplicada. En cas d'un error alt, el punt de control es rebutja o és substituït per un altre punt de control per a realitzar la transformació de coordenades.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  llistat, n m
  • es  listado
  • en  stripping

Fotogrametria

Definició
Anomalia d'una imatge produïda per les diferències de calibratge entre els fotodetectors, que dona lloc a una codificació errònia de la radiància en les files, que pren valors superiors o inferiors a la de les files veïnes.

Nota

  • L'error és homogeni, a diferència del cas del bandatge, i es corregeix mitjançant un procés de restauració d'imatges.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  lloc de treball, n m
  • ca  lloc de feina, n m sin. compl.
  • es  puesto de trabajo
  • en  seat

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programari

Definició
Cadascun dels dispositius que poden accedir simultàniament al sistema o en els quals està instal·lat i es pot executar el programari, en sistemes o programari multiusuari en xarxa.

Nota

  • La denominació lloc de treball s'aplica especialment a programari sota llicència.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  lloc de la imatge, n m
  • es  locus de la imagen
  • en  imaging locus

Fotogrametria

Definició
Punt o punts en el domini de l'espai objecte que corresponen a un punt de la imatge segons un model o una funció de correspondència entre la imatge i el terreny.

Nota

  • En el cas de la fotogrametria per radar, el lloc de la imatge no és un raig, sinó el cercle distància-Doppler.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  lloc de treball, n m
  • ca  lloc de feina, n m sin. compl.
  • es  puesto de trabajo
  • en  seat

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programari

Definició
Cadascun dels dispositius que poden accedir simultàniament al sistema o en els quals està instal·lat i es pot executar el programari, en sistemes o programari multiusuari en xarxa.

Nota

  • La denominació lloc de treball s'aplica especialment a programari sota llicència.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  lloc geomètric de la vertical, n m
  • es  lugar geométrico de la vertical
  • en  vertical line locus
  • en  VLL sigla

Fotogrametria

Definició
Posició vertical d'un punt en l'espai tridimensional.

Nota

  • La tècnica per a conèixer el lloc geomètric de la vertical va ser proposada per Maurice Gyer el 1981. Un cop fixada la posició planimètrica, es calcula l'elevació que proporciona la millor correspondència en un parell estereoscòpic projectant els punts en les imatges mitjançant la tècnica de correspondència per mínims quadrats. S'utilitza com a constricció geomètrica en l'aproximació a l'espai de cerca en la correspondència d'imatges.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  lluentor, n f
  • ca  brillantor, n f sin. compl.
  • es  brillo
  • fr  brillance
  • it  brillantezza
  • it  luminosità
  • en  brightness
  • de  Glanz
  • de  Helligkeit

Cartografia > Òptica, percepció i teoria del color

Definició
Qualitat del color d'aparèixer lluminós.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  llum, n f
  • es  luz
  • en  light

Teledetecció

Definició
Radiació electromagnètica corresponent a qualsevol longitud d'ona de l'espectre electromagnètic.

Fora de l'àmbit de la teledetecció i altres branques de la ciència i la tecnologia, la denominació llum també s'aplica, de manera més restrictiva, per a fer referència a la llum visible, ús que no és el que s'ha seguit en aquest diccionari.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  energia electromagnètica, n f
  • ca  llum, n f
  • es  energía electromagnética
  • es  luz
  • fr  énergie électromagnétique
  • fr  lumière
  • it  energia elettromagnetica
  • it  luce
  • en  electromagnetic energy
  • en  light
  • de  elektromagnetische Energie
  • de  Licht

Cartografia > Teledetecció

Definició
Energia radiant que es manifesta simultàniament en forma de partícules i en forma d'ones.

Nota

  • La natura de la llum, com la de la matèria, presenta, doncs, una dualitat que la situa entre dues teories: l'ondulatòria i la corpuscular. La gamma de les ones electromagnètiques, ordenades segons la seva longitud d'ona, o la corresponent freqüència, rep el nom d'espectre electromagnètic. La captació selectiva d'aquesta energia mitjançant diferents sensors remots ha donat lloc a les diverses branques de la teledetecció, i constitueix una potent font d'informació territorial disponible per a ser analitzada i cartografiada.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3