Back to top
LF LF

Teledetecció > Banda de l'espectre

  • ca  LF, n f
  • ca  freqüència baixa, n f sin. compl.
  • es  LF
  • es  frecuencia baja sin. compl.
  • en  LF
  • en  low frequency sin. compl.

Teledetecció > Banda de l'espectre

Definició
Subregió de l'espectre electromagnètic, inclosa dins de la regió de les radiofreqüències, de longituds d'ona compreses, segons l'ITU, entre 1 i 10 km (freqüència entre 300 i 30 kHz), emprada en radiotelegrafia, ràdio, etc.

LF és l'acrònim de low frequency ('freqüència baixa').

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  LFC, n f
  • ca  Large Format Camera, n f sin. compl.

Teledetecció > Sensors

Definició
Acrònim de Large Format Camera, 'càmera de gran format'.

Sensor de teledetecció instal·lat en diverses missions de l'Space Shuttle.

Els negatius fotogràfics obtinguts amb aquesta càmera presenten unes dimensions de 23 cm x 46 cm, més grans que els estàndard de 23 cm x 23 cm. A una altitud de vol d'uns 296 km permet obtenir una resolució espacial de 20 m i una cobertura territorial de 222 km x 444 km.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
LGPL LGPL

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programari

  • ca  Lesser General Public License
  • ca  LGPL sigla

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programari

Definició
Llicència de programari lliure, definida per la Free Software Foundation, més permissiva que la General Public License, que permet la lliure utilització, còpia, modificació i distribució dels resultats de les modificacions d'un producte de programari, amb l'obligació de distribuir els productes derivats sota el mateix tipus de llicència que el producte original, com en el cas de General Public License, però només en el cas que siguin productes resultants de la modificació de l'original, no en el cas que simplement siguin productes de programari que facin crides al programari original.

Ha estat concebuda principalment per a productes de programari de tipus biblioteca i similars.

Nota

  • Literalment, llicència pública general menor.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
lidar lidar

Cartografia > Teledetecció

  • ca  lidar, n m
  • es  lidar
  • fr  lidar
  • it  lidar
  • en  lidar
  • de  Lidar

Cartografia > Teledetecció

Definició
Sensor remot consistent en un radar de làser que treballa en la banda de I'infraroig proper, del visible i de l'ultraviolat.

Nota

  • Lidar és un acrònim de l'anglès light detection and ranging.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
lidar lidar

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Teledetecció

  • ca  lidar, n m
  • es  lidar
  • en  lidar

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Teledetecció

Definició
Sensor remot actiu que mesura el temps entre l'emissió de la llum d'un làser i la detecció del senyal de retorn per a determinar la posició i la distància d'un objecte.

Nota

  • 1. Un lidar és anàleg a un radar, però utilitza emissions de llum de làser, en lloc d'ones radioelèctriques.

    2. Un lidar s'utilitza especialment per a la generació de models digitals d'elevacions.

    3. L'acrònim lidar correspon a light detection and ranging ('detecció i localització mitjançant la llum').
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
lidar lidar

Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus

  • ca  lidar, n m
  • ca  ladar, n m sin. compl.
  • ca  radar làser, n m sin. compl.
  • es  lidar
  • es  ladar sin. compl.
  • es  radar láser sin. compl.
  • en  lidar
  • en  ladar sin. compl.
  • en  laser radar sin. compl.

Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus

Definició
Sensor que permet mesurar el temps entre l'emissió de llum (normalment en polsos) i la detecció del senyal d'eco (així com la seva intensitat) i en dedueix la distància a l'objecte del qual es detecta l'eco d'aquella llum.

El lidar és un tipus de sensor actiu, també denominat ladar (denominació que correspon a laser detection and ranging, detecció de làser i distància), tot i que aquesta denominació és emprada principalment en un context militar, i radar làser, atès que el seu funcionament és similar al del radar. A diferència del radar, que treballa en la regió de les microones, el lidar utilitza llum polaritzada de la regió compresa entre l'UV i l'IRoc (fins a uns 1500 nm); els de longitud d'ona més curta s'empren típicament per a aplicacions en què la llum hagi de penetrar aigua (batimetria; per exemple, en els lidars hidrogràfics aeroportats).

El lidar té el seu inici en l'ús de làsers per a la detecció de submarins a mitjan dècada de 1960; al final de la dècada de 1970 i durant la dècada de 1980 la NASA aplica la mesura de distàncies a través de làsers en dos sensors aeroportats: AOL i ATM2. Posteriorment els lidars han estat emprats també per a estudis de composició atmosfèrica (lidar d'absorció diferencial) i de camps de vent (anemometria de làser Doppler), així com per a la inducció de fluorescència en la vegetació. Els lidars moderns sovint es munten en un sistema d'escaneig transversal que va recollint dades del terreny mentre la plataforma, que és gairebé sempre aèria, avança. Els sensors satel·litaris, com el CALIOP del CALIPSO són poc freqüents. A més de ser usat per a l'obtenció d'MDS en àrees urbanes i naturals, el lidar també s'ha aplicat a la cartografia forestal, a l'anàlisi d'inundacions i riscos, a la batimetria i, ja fora de la teledetecció convencional, a la reconstrucció de morfologies d'edificis històrics (lidar terrestre), en sistemes mòbils de cartografiat, etc. Els làsers usats habitualment en els sistemes de lidar produeixen radiació coherent amb polsos curts, estreta divergència de feix (que pot proporcionar una molt alta resolució espacial) i freqüents repeticions, i van associats a sistemes GNSS i sistemes de navegació inercial, característiques que possibiliten l'obtenció de dades amb una gran exactitud.

Segons el seu mode de funcionament, els lidars es poden classificar en lidars polsats i lidars de forma d'ona completa. D'altra banda, els lidars també es poden classificar en funció de la grandària de l'empremta1. Els d'empremta petita solen il·luminar una àrea entre 0.25 i menys de 2 m (però la distància de mostreig sobre el terreny pot ser molt variada, menor o major a l'empremta, segons l'aplicació). En canvi, els lidars d'empremta gran, típicament per sobre de 2 m i fins a algunes desenes de metres, se solen usar per a estudis de superfície del mar i aplicacions on no cal tant detall espacial. La resolució espacial horitzontal (o transversal a la direcció del feix), entesa com a capacitat de discriminar objectes d'interès, és limitada per la resolució angular del sistema d'orientació, la precisió del sistema d'escaneig, les dimensions de l'empremta i el nombre i la distribució dels punts al terreny (per exemple, per a detecció de línies elèctriques s'usa una empremta petita però una distància de mostreig sobre el terreny que, en la direcció transversal a la traça, és encara menor a l'empremta, alhora que és molt menys detallada en la direcció al llarg de la traça).

La denominació lidar prové de l'acrònim lexicalitzat anglès lidar (light detection and ranging, detecció de llum i distància). Vegeu també lidar aeroportat.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  lidar, n m
  • es  altímetro láser
  • es  ládar
  • es  lídar
  • en  airborne laser scanner
  • en  laser altimeter
  • en  laser radar
  • en  lidar
  • en  ladar sigla

Fotogrametria

Definició
Sensor actiu que envia polsos làser en longituds d'ona en les regions de l'ultraviolat, l'espectre visible o l'infraroig proper, i mesura el temps transcorregut i la intensitat del senyal de retorn que arriba al sensor des de l'instant de transmissió del pols.

Nota

  • 1. El lidar proporciona dues imatges d'una mateixa àrea, una imatge dels temps de retorn, de la qual s'obté informació de la distància al sensor i l'elevació del punt sobre el terreny, i una imatge de la intensitat, de la qual s'obté informació de les propietats de l'objecte, amb la mateixa densitat de punts que la imatge d'elevació. Proporciona una exactitud vertical elevada, de 5-30 cm aproximadament. Depenent de la longitud d'ona utilitzada, té capacitat de penetració de la boira, els núvols i la vegetació, per la qual cosa també es pot utilitzar en preses nocturnes. Com que processa múltiples senyals, pot distingir entre retorns a diferents altures produïts per la cobertura vegetal i el terreny. La densitat de punts varia segons l'altura i la velocitat de vol, i també segons la freqüència de repetició de polsos. Això pot donar lloc a bases de dades molt grans, ja que se solen emetre entre 10.000 i 100.000 polsos per segon, amb una empremta en el terreny a una distància compresa entre 0,5 i 5 m. L'angle d'incidència pot arribar a 70º, però s'utilitzen angles més petits, de 40º aproximadament, per a assolir una penetració més elevada i evitar punts morts, amb una mesura gairebé vertical. Un lidar opera a altures inferiors a 1.000 m.

    2. L'acrònim lidar prové de l'anglès light intensity detection and ranging ('detecció i localització per intensitat de llum').
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
lidar aeroportat lidar aeroportat

Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus

  • ca  lidar aeroportat, n m
  • ca  ALS, n m sin. compl.
  • ca  escàner làser aeroportat, n m sin. compl.
  • es  lidar aeroportado
  • es  ALS sin. compl.
  • es  escáner láser aeroportado sin. compl.
  • en  airborne lidar
  • en  airborne laser scanner sin. compl.
  • en  ALS sin. compl.

Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus

Definició
Lidar embarcat en una aeronau.

ALS és l'acrònim de airborne laser scanner ('escàner làser aeroportat').

Vegeu lidar.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
lidar cinemàtic lidar cinemàtic

Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus

  • ca  lidar cinemàtic, n m
  • es  lidar cinemático
  • en  kinematic laser scanning

Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus

Definició
Disciplina tecnològica que s'ocupa dels lidars aeroportats i dels lidars mòbils.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
lidar d'absorció diferencial lidar d'absorció diferencial

Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus

  • ca  lidar d'absorció diferencial, n m
  • ca  DIAL, n m sin. compl.
  • es  lidar de absorción diferencial
  • es  DIAL sin. compl.
  • en  differential absorption lidar
  • en  DIAL sin. compl.

Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus

Definició
Lidar en el qual dos raigs làser, l'un calibrat a la longitud d'ona del màxim d'absorció d'un cert gas (O3, vapor d'aigua, CO2, etc.) i l'altre calibrat a la del seu mínim d'absorció, són utilitzats per a fer seguiment de contaminants atmosfèrics.

DIAL és l'acrònim de differential absorption lidar ('lidar d'absorció diferencial').

Vegeu lidar.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6