Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionaris cartogràfics

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  microona, n f
  • es  microonda
  • fr  micro-onde
  • it  microonda
  • en  microwave
  • de  Mikrowelle

Cartografia > Teledetecció

Definició
Ona electromagnètica de longitud compresa entre 0,01 i 10 cm aproximadament.

Nota

  • Les microones tenen una gran capacitat de travessar l'atmosfera i s'utilitzen principalment en els radars.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  microones, n f pl
  • ca  radar 2, n m sin. compl.
  • es  microondas
  • es  radar sin. compl.
  • en  microwaves
  • en  radar band sin. compl.

Teledetecció > Banda de l'espectre

Definició
Regió de l'espectre electromagnètic de freqüència entre 1 i 3000 GHz (longituds d'ona entre 30 cm i 0.1 mm), o fins i tot a partir de 0.22 GHz (136 cm) segons les fonts.

Les microones es troben compreses entre les regions espectrals IRl i les radiofreqüències, i se subdivideixen, segons la definició de l'IEEE, en les següents bandes espectrals: HF (3-30 MHz; 100-10 m), VHF (30-300 MHz; 10-1 m), UHF (300-1000 MHz; 1-0.3 m), banda L (1-2 GHz; 30-15 cm), banda S (2-4 GHz; 15-7.5 cm), banda C (4-8 GHz; 7.5-3.75 cm), banda X (8-12 GHz; 3.75-2.5 cm), banda Ku (12-18 GHz; 2.5-1.67 cm), banda K (18-27 GHz; 1.67-1.11 cm), banda Ka (27-40 GHz; 1.11-0.75 cm), banda V (40-75 GHz; 0.75-0.4 cm), banda W (75-110 GHz; 0.4-0.275 cm), banda mil·limètrica (110-300 GHz; 2.75-1 mm) i banda submil·limètrica (300-3000 GHz; 1-0.1 mm), si bé altres definicions també inclouen dins aquesta regió de l'espectre altres bandes espectrals. Per exemple, la classificació de l'ASPRS hi inclou la banda P (0.22-0.39 GHz; 136-77 cm) i l'UHF (0.3-1 GHz; 100-30 cm) i la classificació de l'RSGB hi inclou la banda Q (33- 50 GHz; 0.91-0.6 cm) i la banda U (40-60 GHz; 0.75-0.5 cm).

Les microones s'utilitzen en teledetecció perquè les seves propietats suposen alguns avantatges respecte d'altres regions espectrals. D'una banda, permeten la detecció a través de núvols i, per tant, són aptes, a diferència de les regions espectrals del VIS i l'IR, per a l'observació de regions ennuvolades de manera molt continuada, com per exemple les regions tropicals de la Terra. Atès que el Sol no proporciona irradiància en aquesta regió espectral, les microones s'utilitzen tant amb sensors passius, aprofitant-ne l'emissió terrestre (tot i que el seu senyal natural feble obliga a emprar resolucions espacials molt grolleres) com amb sensors actius (aprofitant la reflexió del senyal enviat) i, per tant, és possible la seva utilització nocturna o amb pluja o a partir de dades de generació molt controlada, que han permès aplicacions de gran èxit com la interferometria. Així mateix, la seva capacitat de penetrar en les capes superiors del sòl i la vegetació també pot aportar dades eventualment útils.

Sovint s'utilitza el terme radar com a sinònim de microones, si bé estrictament el radar és el sensor actiu de microones, mentre que la denominació radiòmetre de microones és la preferent per a denominar el sensor passiu de microones.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  micropolígon, n m
  • es  micropolígono
  • en  sliver
  • en  sliver polygon

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Informació espacial

Definició
Polígon espuri llarg i estret, de superfície reduïda, que apareix al llarg de les vores dels polígons genuïns després d'una estructuració topològica, com a conseqüència de línies duplicades, o després de la superposició de dos conjunts de polígons, com a conseqüència d'un mal ajust de vores.

Nota

  • Els micropolígons constitueixen un error difícil de resoldre completament, ja que els criteris de superfície i de forma emprats per a eliminar-los automàticament no aconsegueixen distingir del tot entre micropolígons i polígons genuïns. Se'n pot prevenir l'aparició en gran part evitant introduir línies duplicades en la digitalització de les línies de vora d'un conjunt de polígons i reproduint exactament les línies coincidents entre diferents conjunts de polígons. Amb tot, els micropolígons són inevitables fins a cert punt en la superposició de conjunts de polígons de temàtiques molt diferents (per exemple, vegetació i litologia).
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  microsatèl·lit, n m
  • es  microsatélite
  • fr  petit satellite
  • it  satellite piccolo
  • en  small satellite
  • de  Mikrosatelliten-Kabel

Cartografia > Teledetecció

Definició
Satèl·lit de teledetecció de petites dimensions i d'un pes que no excedeix els 100 kg aproximadament, destinat a programes especials i estudis regionals.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  microsatèl·lit, n m
  • es  microsatélite
  • en  microsatellite

Teledetecció > Plataformes > Tecnologia i tipus

Definició
Plataforma espacial caracteritzada per tenir una massa, un volum i una potència menors que en el cas dels satèl·lits convencionals, i un pes comprès entre 10 i 100 kg, cosa que implica alhora una reducció de la mida dels instruments que transporta.

Els primers microsatèl·lits van ser llançats entre l'any 1957 i el 1969. Entre els anys 1980 i 1999 van ser llançats 249 microsatèl·lits de diversos països del món: l'Índia, Alemanya, el Japó, Corea, l'Aràbia Saudita, la Xina, Algèria, Malàisia, etc.

Alguns exemples de microsatèl·lits són KITSAT, NigeriaSat-1, AlSat-1, TMSAT, PoSAT-1, PROBA, BIRD, FASat-B, Tsinghua-1 i TiungSat-1.

Vegeu també satèl·lit artificial.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  microsegon, n m
  • es  microsegundo
  • en  microsecond
  • sbl  μs

Teledetecció

Definició
Submúltiple del segon equivalent a la seva milionèsima (10-6) part.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  Microsoft Access
  • ca  Access sin. compl.

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Sistemes de gestió de bases de dades

Definició
Programari comercial de gestió de bases de dades monousuari de Microsoft Corporation, inclòs en el paquet ofimàtic Microsoft Office.

Access és utilitzat, en el camp dels SIG, com a emmagatzematge de bases de dades espacials monousuari en programes com ArcGIS, o GeoMedia, entre d'altres.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  Microsoft Research Maps
  • ca  MSR Maps sin. compl.

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Programari de SIG

Definició
Servidor en línia gratuït d'imatges aèries i mapes topogràfics de domini públic operat per Microsoft Research en col·laboració amb Bing Maps i el United States Geological Survey.

És la continuació des de l'any 2010 de l'anterior projecte de Microsoft TerraServer-USA.

Nota

  • La denominació MSR Maps conté una sigla, MSR, que correspon a l'anglès Microsoft Research.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  Microsoft Virtual Earth

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Programari de SIG

Definició
Servei de mapes i aplicació web desenvolupada per Microsoft Corporation amb tecnologia pròpia per a la visualització d'imatges i mapes de la superfície terrestre en 2D i en 3D.

Microsoft Virtual Earth inclou, entre altres característiques d'interès, la visualització en 3D d'escenes urbanes amb fotografies aèries obliqües de les façanes dels edificis, i també una extensa base de dades de punts d'interès i de localització d'adreces, que són la base de serveis com Live Search Maps.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  Microsoft Windows
  • ca  Windows sin. compl.

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programari

Definició
Nom de diverses famílies de sistemes operatius desenvolupats i comercialitzats per l'empresa nord-americana Microsoft.

La primera versió data de 1985 i era tan sols un entorn operatiu afegit al sistema operatiu MS-DOS. El 1998, amb l'aparició de Windows 98, esdevingué un sistema operatiu independent, pròpiament dit. Des del final de la dècada de 1990 ha esdevingut dominant en el mercat dels ordinadors personals.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8