minúscula
minúscula
Cartografia > Arts gràfiques, tipografia, retolació
- ca minúscula, n f
- ca caixa baixa, n f sin. compl.
- es minúscula
- fr minuscule
- it minuscolo
- en lowercase
- de Unterkasten
Cartografia > Arts gràfiques, tipografia, retolació
Definició
Lletra d'escriptura més petita i sovint de forma diferent que la majúscula corresponent.
Nota
- Minúscula és conceptualment oposat a majúscula.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
minuta
minuta
Cartografia > Geometria, mètrica i topologia
- ca minuta, n f
- es minuta
- fr minute
- it bozza
- it minuta
- en original plot
- de Kartenentwurf
Cartografia > Geometria, mètrica i topologia
Definició
Document original d'un mapa, precís i amb tota la informació completa, que ha de servir de base per a realitzar el mapa original definitiu en net.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
MIPAS
MIPAS
Teledetecció > Sensors
- ca MIPAS, n m
- ca Michelson Interferometer for Passive Atmospheric Sounding, n m sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definició
Acrònim de Michelson Interferometer for Passive Atmospheric Sounding, 'interferòmetre Michelson per al sondatge atmosfèric passiu'.
Interferòmetre instal·lat a bord del satèl·lit Envisat destinat majoritàriament a l'estudi de l'atmosfera (anàlisi de més de 20 compostos traça com ara els de la família dels òxids de nitrogen i molts CFC, així com mesures de la temperatura de l'atmosfera i de la distribució de les partícules d'aerosols, etc.), tant en la part diürna de l'òrbita com en la nocturna.
Permet obtenir imatges en les regions espectrals de l'IRom-IRol [4150,14600 nm]. Les seves escenes es capten amb tecnologia d'escaneig transversal i permet observacions en dos modes: visió enrere de 35° respecte de la direcció de vol, i visió lateral de 30° respecte de la direcció de vol. El mode de visió enrere s'utilitza per a la majoria de mesures, ja que proporciona una bona cobertura de la Terra, incloses les regions polars, mentre que el mode de visió lateral s'utilitza per a esdeveniments puntuals com les erupcions volcàniques, l'anàlisi de concentracions de gasos en zones amb nivells alts de contaminació, etc. L'instrument té una resolució vertical de 3 km en un interval d'altitud entre 5 i 150 km, i una resolució horitzontal efectiva d'uns 3 per 30 km. Presenta capacitat d'apuntament longitudinal a la traça (visió enrere a la direcció de vol) i transversal a la traça, fet que permet un temps de revisita de 3 dies.
El 26 de març de 2004 el sensor va ser apagat a causa d'un problema i només es va utilitzar durant l'agost i el desembre d'aquell any per a comprovacions. Des del gener de 2005 i fins a l'abril de 2006 el sensor ha operat a una resolució espectral reduïda (40%) i de manera discontínua.
El 8 d'abril de 2012 aquest sensor, com tots els de l'Envisat, va deixar de ser operatiu.
Interferòmetre instal·lat a bord del satèl·lit Envisat destinat majoritàriament a l'estudi de l'atmosfera (anàlisi de més de 20 compostos traça com ara els de la família dels òxids de nitrogen i molts CFC, així com mesures de la temperatura de l'atmosfera i de la distribució de les partícules d'aerosols, etc.), tant en la part diürna de l'òrbita com en la nocturna.
Permet obtenir imatges en les regions espectrals de l'IRom-IRol [4150,14600 nm]. Les seves escenes es capten amb tecnologia d'escaneig transversal i permet observacions en dos modes: visió enrere de 35° respecte de la direcció de vol, i visió lateral de 30° respecte de la direcció de vol. El mode de visió enrere s'utilitza per a la majoria de mesures, ja que proporciona una bona cobertura de la Terra, incloses les regions polars, mentre que el mode de visió lateral s'utilitza per a esdeveniments puntuals com les erupcions volcàniques, l'anàlisi de concentracions de gasos en zones amb nivells alts de contaminació, etc. L'instrument té una resolució vertical de 3 km en un interval d'altitud entre 5 i 150 km, i una resolució horitzontal efectiva d'uns 3 per 30 km. Presenta capacitat d'apuntament longitudinal a la traça (visió enrere a la direcció de vol) i transversal a la traça, fet que permet un temps de revisita de 3 dies.
El 26 de març de 2004 el sensor va ser apagat a causa d'un problema i només es va utilitzar durant l'agost i el desembre d'aquell any per a comprovacions. Des del gener de 2005 i fins a l'abril de 2006 el sensor ha operat a una resolució espectral reduïda (40%) i de manera discontínua.
El 8 d'abril de 2012 aquest sensor, com tots els de l'Envisat, va deixar de ser operatiu.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Mir
Mir
Teledetecció > Plataformes
- ca Mir, n f
Teledetecció > Plataformes
Definició
Primera estació espacial de recerca habitada de forma permanent de la història, d'origen soviètic.
A través de nombroses col·laboracions, va ser accessible a astronautes internacionals. La Mir va ser muntada en òrbita en connectar de forma successiva diferents mòduls, cada un llançat de forma separada des del 19 de febrer de 1986 fins a l'any 1996. Estava situada en una òrbita entre els 300 i 400 km de la superfície terrestre, i voltava completament la Terra en dos dies. Va ser destruïda de forma controlada el 23 de març de 2001 i es va precipitar sobre l'oceà Pacífic.
La denominació Mir (en rus, Мир) significa 'món' i 'pau'.
A través de nombroses col·laboracions, va ser accessible a astronautes internacionals. La Mir va ser muntada en òrbita en connectar de forma successiva diferents mòduls, cada un llançat de forma separada des del 19 de febrer de 1986 fins a l'any 1996. Estava situada en una òrbita entre els 300 i 400 km de la superfície terrestre, i voltava completament la Terra en dos dies. Va ser destruïda de forma controlada el 23 de març de 2001 i es va precipitar sobre l'oceà Pacífic.
La denominació Mir (en rus, Мир) significa 'món' i 'pau'.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
MIR
MIR
Teledetecció > Banda de l'espectre
- ca IRm, n m
- ca infraroig mitjà, n m sin. compl.
- ca MIR, n m sin. compl.
- es IRm
- es infrarrojo medio sin. compl.
- es MIR sin. compl.
- en MIR
- en mid infrared sin. compl.
Teledetecció > Banda de l'espectre
Definició
Regió de l'espectre electromagnètic, de longituds d'ona entre 1300 i 8000 nm, compresa entre les regions de l'IRp i l'IRt.
L'IRm se subdivideix en dues subregions: l'IRoc, amb longituds d'ona entre 1300 i 2500 nm, i l'IRom, amb longituds d'ona entre 2500 i 8000 nm, tot i que alguns autors consideren que l'IRom correspon a una subregió de l'IRt. La irradiància solar que arriba a la Terra en aquesta regió espectral és molt menys intensa que la que arriba en l'IRp i pràcticament nul·la a l'IRom; existeixen algunes finestres atmosfèriques al llarg de tot l'IRm.
MIR és l'acrònim de mid infrared ('infraroig mitjà').
Vegeu IRoc i IRom.
L'IRm se subdivideix en dues subregions: l'IRoc, amb longituds d'ona entre 1300 i 2500 nm, i l'IRom, amb longituds d'ona entre 2500 i 8000 nm, tot i que alguns autors consideren que l'IRom correspon a una subregió de l'IRt. La irradiància solar que arriba a la Terra en aquesta regió espectral és molt menys intensa que la que arriba en l'IRp i pràcticament nul·la a l'IRom; existeixen algunes finestres atmosfèriques al llarg de tot l'IRm.
MIR és l'acrònim de mid infrared ('infraroig mitjà').
Vegeu IRoc i IRom.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
MIR
MIR
Fotogrametria
- ca infraroig mitjà, n m
- ca MIR, n m sigla
- es infrarrojo medio
- es IRM sigla
- es MIR sigla
- en mid infrared
- en MIR sigla
Fotogrametria
Definició
Banda de l'espectre electromagnètic, dins de la regió de l'infraroig, amb una longitud d'ona compresa entre 1,35 i 3 µm.
Nota
- La sigla MIR correspon a l'equivalent anglès mid infrared.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
mira
mira
Cartografia > Topografia i fotogrametria
- ca mira, n f
- es mira
- fr mire
- it mira
- it stadia
- en stadia
- de Nivellierkreuz
- de Visiertafel
Cartografia > Topografia i fotogrametria
Definició
Regle generalment graduat i de 4 m de longitud que es col·loca verticalment en els punts d'un terreny que es vol anivellar per dirigir-hi visuals amb un aparell topogràfic i llegir-ne angles, distàncies, etc.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
mira
mira
Cartografia > Topografia i fotogrametria
- ca mira, n f
- es mira
- fr mire
- it mira
- it mirino
- en sight
- de Visiertafel
Cartografia > Topografia i fotogrametria
Definició
Part d'un instrument òptic que serveix per a dirigir una visual.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
mira de navegació
mira de navegació
Fotogrametria
- ca visor, n m
- ca mira de navegació, n f sin. compl.
- ca telescopi de navegació, n m sin. compl.
- es mira de navegación
- es telescopio de navegación
- es visor de cámara
- en viewfinder
Fotogrametria
Definició
Dispositiu acoblat a una càmera aèria que permet veure l'àrea del terreny que s'està fotografiant i guiar i corregir la trajectòria d'acord amb el pla de vol.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
mirall de primera superfície
mirall de primera superfície
Fotogrametria
- ca mirall de primera superfície, n m
- es espejo de primera superficie
- en first-surface mirror
Fotogrametria
Definició
Mirall que té el recobriment reflector en la cara d'incidència.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
