obturador de cortina
obturador de cortina
Fotogrametria
- ca obturador de cortina, n m
- es obturador de cortinilla
- en curtain-type shutter
Fotogrametria
Definició
Obturador de pla focal consistent en una làmina amb una obertura d'una amplària una mica superior a la del pla focal i una longitud superior al doble del pla focal, que es desplaça al llarg de tot el pla, i amb una obertura al llarg de la part més curta, que deixa passar la llum.
Nota
- L'obturador de cortina produeix una diferència en el moment d'exposició de les diferents parts de la fotografia, de manera que, en lloc de realitzar una exposició simultània, és seqüencial. S'utilitza en càmeres de reconeixement.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
obturador de disc giratori
obturador de disc giratori
Fotogrametria
- ca obturador de disc giratori, n m
- es obturador de disco rotatorio
- en rotating disk-type shutter
Fotogrametria
Definició
Obturador intralent consistent en diversos discos amb una osca de rotació contínua i eixos que giren sobre pivots perimetrals en el mateix sentit i velocitat, de manera que, quan els discos giren, arriben a una posició en què les osques coincideixen i permeten el pas de la llum.
Nota
- L'obturador de disc giratori evita les vibracions.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
obturador de fulla
obturador de fulla
Fotogrametria
- ca obturador de fulla, n m
- es obturador tipo cuchilla
- es obturador tipo hoja
- en blade-type shutter
- en leaf-type shutter
Fotogrametria
Definició
Obturador intralent consistent en diverses làmines que giren sobre un pivot perimetral, habitualment amb un parell de jocs, l'un que obre i l'altre que tanca, que el fan més eficient.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
obturador de persiana
obturador de persiana
Fotogrametria
- ca obturador de persiana, n m
- es obturador de persiana
- en louver shutter
Fotogrametria
Definició
Obturador de pla focal consistent en un conjunt de làmines molt fines que giren sobre el seu eix longitudinal per a deixar passar la llum.
Nota
- L'obturador de persiana pot produir ombres en la imatge.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
obturador de pla focal
obturador de pla focal
Fotogrametria
- ca obturador de pla focal, n m
- es obturador de plano focal
- en focal-plane shutter
Fotogrametria
Definició
Obturador situat davant del pla focal, format per una cortina de metall o tela, que es desplaça verticalment o horitzontalment per davant seu, o per un sistema de persiana.
Nota
-
1. L'obturador de pla focal sincronitza a velocitats baixes, de manera que pot produir vibracions i és menys fiable.
2. Els tipus d'obturadors de pla focal més comuns són l'obturador de cortina i l'obturador de persiana. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
obturador electrònic
obturador electrònic
Fotogrametria
- ca obturador electrònic, n m
- es obturador electrónico
- en electronic shutter
Fotogrametria
Definició
Component d'una càmera digital que regula el temps d'entrada de la llum i el temps d'exposició del sensor.
Nota
- Pot tractar-se d'un model electromecànic, com en una càmera analògica, o electroòptic, que utilitza un filtre polaritzador que bloqueja l'entrada de llum o que funciona mitjançant un control d'inici d'exposició dels fotodetectors. En aquest sistema, el sensor està exposat contínuament a la radiació i la càrrega generada es retira en cada exposició, un cop ha estat acumulada.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
obturador intralent
obturador intralent
Fotogrametria
- ca obturador intralent, n m
- es obturador intralente
- en between-the-lens shutter
Fotogrametria
Definició
Obturador situat entre les lents de la càmera.
Nota
- Els tipus d'obturadors intralent més comuns són l'obturador de disc giratori i l'obturador de fulla.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
occident
occident
Cartografia > Astronomia, orientació i navegació
- ca oest, n m
- ca occident, n m sin. compl.
- es oeste
- fr ouest
- it ovest
- en west
- de West(en)
Cartografia > Astronomia, orientació i navegació
Definició
Punt de l'horitzó sensible per on es pon el Sol en els equinoccis.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
oceà
oceà
Teledetecció
- ca oceà, n m
- es océano
- en ocean
Teledetecció
Definició
Massa d'aigua salada, principal component de la hidrosfera de la Terra.
S'hi solen distingir diferents zones. La zona pelàgica (mar obert, més enllà de la plataforma continental) es divideix en la regió fòtica i la regió afòtica.
- La regió fòtica abasta des de la superfície fins a una profunditat de 200 m, la zona denominada epipelàgica, profunditat màxima a la qual arriba llum suficient per a produir-se la fotosíntesi.
- Per sota de 200 m, hi ha la regió afòtica, la qual se subdivideix en funció de la profunditat en: mesopelàgica (de 200 a 1000 m), en la qual desapareix progressivament l'oxigen i on arriba encara una mica de llum que aprofiten alguns organismes generant fluorescència; batipelàgica (de 1000 a 4000 m), sense vegetació, en la qual els nutrients provenen de la descomposició dels organismes de les capes superiors i on no arriba la llum; abissal (més de 4000 m), i hadal, constituïda per les esquerdes del sòl marí.
L'oceà és alhora objecte d'estudi de la teledetecció (batimetries, detecció de bancs de peixos, etc.), mitjà de sustentació de plataformes (vaixells, submarins, etc.) i agent de distorsió/interacció de la irradiància del Sol i dels sensors actius (lidar, sonar), així com del senyal captat pels sensors (tant actius com passius).
S'hi solen distingir diferents zones. La zona pelàgica (mar obert, més enllà de la plataforma continental) es divideix en la regió fòtica i la regió afòtica.
- La regió fòtica abasta des de la superfície fins a una profunditat de 200 m, la zona denominada epipelàgica, profunditat màxima a la qual arriba llum suficient per a produir-se la fotosíntesi.
- Per sota de 200 m, hi ha la regió afòtica, la qual se subdivideix en funció de la profunditat en: mesopelàgica (de 200 a 1000 m), en la qual desapareix progressivament l'oxigen i on arriba encara una mica de llum que aprofiten alguns organismes generant fluorescència; batipelàgica (de 1000 a 4000 m), sense vegetació, en la qual els nutrients provenen de la descomposició dels organismes de les capes superiors i on no arriba la llum; abissal (més de 4000 m), i hadal, constituïda per les esquerdes del sòl marí.
L'oceà és alhora objecte d'estudi de la teledetecció (batimetries, detecció de bancs de peixos, etc.), mitjà de sustentació de plataformes (vaixells, submarins, etc.) i agent de distorsió/interacció de la irradiància del Sol i dels sensors actius (lidar, sonar), així com del senyal captat pels sensors (tant actius com passius).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Ocean
Ocean
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
- ca HY, n m
- ca Haiyang, n m sin. compl.
- ca Ocean, n m sin. compl.
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
Definició
Acrònim de Haiyang, 'oceà'.
Sèrie de satèl·lits, d'òrbita heliosíncrona i polar, gestionats per la CAST i destinats a l'observació dels recursos marins i al seguiment del medi ambient.
- El satèl·lit HY-1A, a una altitud nominal de 798 km, va ser llançat el 15 de maig de 2002 i va ser operatiu fins al mes d'abril de 2004. Travessava l'equador entre les 9:00 i les 10:00 (cap al final dels 2 anys de vida) en node descendent.
- El satèl·lit HY-1B, a la mateixa altitud nominal, va ser llançat l'11 d'abril de 2007. Travessava l'equador entre les 9:30 i les 10:30 (cap al final dels 2 anys de vida) en node descendent.
- El satèl·lit HY-2A, segona generació de la sèrie, a una altitud nominal de 970 km, va ser llançat el 15 d'agost de 2011. Travessa l'equador a les 6:00 (node descendent). La missió de HY-2A té dues fases: la primera, amb una durada de 2 anys, destinada a l'observació oceanogràfica amb una resolució temporal de 14 dies. La segona, d'un any de durada, destinada a l'observació geodèsica, amb una resolució temporal de 168 dies.
Està previst que el satèl·lit HY-1C sigui llançat l'any 2018, i els satèl·lits HY-1D a HY-1F, entre els anys 2018 i 2023; els satèl·lits HY-2B i HY-2C està previst que siguin llançats l'any 2019, i els satèl·lits HY-2D a HY-2H, entre els anys 2020 i 2023; el satèl·lit HY-3A està previst que sigui llançat l'any 2019, i els satèl·lits HY-3B a HY-3D, entre els anys 2020 i 2024.
Principals sensors: COCTS, CZI (HY-1A i HY-1B), MWI, ALT3, KU-RFSCAT (HY-2A).
Sèrie de satèl·lits, d'òrbita heliosíncrona i polar, gestionats per la CAST i destinats a l'observació dels recursos marins i al seguiment del medi ambient.
- El satèl·lit HY-1A, a una altitud nominal de 798 km, va ser llançat el 15 de maig de 2002 i va ser operatiu fins al mes d'abril de 2004. Travessava l'equador entre les 9:00 i les 10:00 (cap al final dels 2 anys de vida) en node descendent.
- El satèl·lit HY-1B, a la mateixa altitud nominal, va ser llançat l'11 d'abril de 2007. Travessava l'equador entre les 9:30 i les 10:30 (cap al final dels 2 anys de vida) en node descendent.
- El satèl·lit HY-2A, segona generació de la sèrie, a una altitud nominal de 970 km, va ser llançat el 15 d'agost de 2011. Travessa l'equador a les 6:00 (node descendent). La missió de HY-2A té dues fases: la primera, amb una durada de 2 anys, destinada a l'observació oceanogràfica amb una resolució temporal de 14 dies. La segona, d'un any de durada, destinada a l'observació geodèsica, amb una resolució temporal de 168 dies.
Està previst que el satèl·lit HY-1C sigui llançat l'any 2018, i els satèl·lits HY-1D a HY-1F, entre els anys 2018 i 2023; els satèl·lits HY-2B i HY-2C està previst que siguin llançats l'any 2019, i els satèl·lits HY-2D a HY-2H, entre els anys 2020 i 2023; el satèl·lit HY-3A està previst que sigui llançat l'any 2019, i els satèl·lits HY-3B a HY-3D, entre els anys 2020 i 2024.
Principals sensors: COCTS, CZI (HY-1A i HY-1B), MWI, ALT3, KU-RFSCAT (HY-2A).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
