Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionaris cartogràfics

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  prisma de Porro, n m
  • es  prisma de Porro
  • en  Porro prism

Fotogrametria

Definició
Prisma d'angle recte que desvia el feix incident en la mateixa direcció de propagació i gira la imatge 180º respecte de l'eix d'incidència quan el feix incideix sobre la hipotenusa.

Nota

  • 1. El prisma de Porro opera de la mateixa manera que dos prismes rectangulars units.

    2. El prisma de Porro rep el nom del seu inventor, Paolo Ignazio Pietro Porro (1801-1875).
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  prisma de Wollaston, n m
  • es  prisma de Wollaston
  • en  Wollaston prism

Fotogrametria

Definició
Prisma birefringent que separa la llum en dos feixos divergents, l'ordinari i l'extraordinari, amb polarització ortogonal l'un respecte de l'altre i que formen un angle entre si que depèn de la longitud d'ona i de la longitud del prisma.

Nota

  • 1. El prisma de Wollaston està format per dos prismes amb eixos òptics perpendiculars entre si i perpendiculars a la direcció d'incidència del feix de llum incident. Està fabricat amb materials birefringents, com la calcita o el quars.

    2. El prisma de Wollaston rep el nom del seu inventor, William Hyde Wollaston (1766-1828).
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  prisma dicroic, n m
  • es  prisma dicroico
  • en  dichroic prism

Fotogrametria

Definició
Prisma que separa el feix incident en dos feixos de diferent longitud d'ona quan incideix sobre una superfície interior que actua com a filtre dicroic.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  prisma rectangular, n m
  • es  prisma rectangular
  • en  right-angle prism

Fotogrametria

Definició
Prisma amb dues cares que formen un angle recte, que desvia el feix incident 90º.

Nota

  • El feix travessa una cara perpendicular, arriba a la hipotenusa i és reflectit cap a l'altra cara perpendicular, ja que hi incideix amb un angle més gran que l'angle crític.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  prisma romboidal, n m
  • es  prisma romboidal
  • en  rhomboid prism

Fotogrametria

Definició
Prisma amb forma romboidal que desplaça lateralment el feix incident sense canviar-ne la direcció ni girar la imatge, en una quantitat que depèn de la longitud del prisma.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  prisma tricroic, n m
  • es  prisma tricroico
  • en  trichroic prism

Fotogrametria

Definició
Prisma format per dos prismes dicroics, que separa el feix incident en tres feixos de diferent longitud d'ona.

Nota

  • El prisma tricroic s'utilitza per a separar les longituds d'ona que es dirigeixen al sensor CCD i per a dur a terme el procés invers de síntesi de diferents longituds d'ona.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  permís, n m
  • ca  privilegi, n m sin. compl.
  • es  permiso
  • es  privilegio
  • en  permission
  • en  privilege

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programari

Definició
Autorització atorgada per un sistema informàtic a un usuari per a fer ús de determinades dades, recursos, aplicacions o programes.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  número pseudoaleatori, n m
  • ca  PRN, n m sigla
  • es  número seudoaleatorio
  • es  PRN sigla
  • en  pseudo-random number
  • en  PRN sigla

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Sistemes de posicionament i navegació

Definició
Número d'identificació de cada satèl·lit del sistema NAVSTAR-GPS, que forma part del senyal emès.

Nota

  • La sigla PRN correspon a l'equivalent anglès pseudo-random number.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  PROBA, n m
  • ca  Project for On-Board Autonomy, n m sin. compl.

Teledetecció > Sèries i constel·lacions

Definició
Acrònim de Project for On-Board Autonomy, 'projecte per a l'autonomia a bord'.

Sèrie de satèl·lits de teledetecció, d'òrbita heliosíncrona, polar i el·líptica, gestionats per l'ESA i destinats a la demostració de l'autonomia operacional d'una plataforma.
- El satèl·lit PROBA-1, a una altitud nominal de 615 km, va ser llançat el 22 d'octubre de 2001. Travessa l'equador a les 10:30 (node descendent). El satèl·lit presenta capacitat d'apuntament transversal a la traça (±30°), així com al llarg de la traça, però en aquest cas de manera discreta, amb 5 angles de visió diferents: -55°, -36°, 0° (visió nadiral), +36° i +55°. La resolució temporal és de 7 dies, però gràcies a la capacitat d'apuntament transversal de la plataforma el temps de revisita pot veure's sensiblement escurçat a 2 dies.
- El satèl·lit PROBA-2, el qual va ser llançat el 2 de novembre de 2009, està destinat a la teledetecció extraterrestre.
- El satèl·lit PROBA V (la V prové de vegetació) va ser llançat el 7 de maig de 2013.

Principals sensors: CHRIS (PROBA-1), HRC (PROBA-1), WAC (PROBA-1).

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  problema d'orientació, n m
  • es  problema de orientación
  • en  orienteering problem

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi de xarxes

Definició
Problema del viatjant en què no és obligat passar per totes les parades d'un itinerari, sinó decidir per quines cal passar per a maximitzar el benefici derivat de visitar-les i minimitzar la distància, el temps o el cost total del desplaçament.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8