radar lateral
radar lateral
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
- ca radar aeroportat de visió lateral, n m
- ca radar lateral, n m sin. compl.
- ca SLAR, n m sin. compl.
- es radar aeroportado de visión lateral
- es radar lateral sin. compl.
- es SLAR sin. compl.
- en side-looking airborne radar
- en SLAR sin. compl.
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
Definició
Radar en el qual les antenes estan orientades cap a la dreta o l'esquerra de la traça i la resolució lateral és determinada per l'amplada lateral del feix de l'antena.
En els radars aeroportats de visió lateral no s'utilitza la tècnica d'obertura sintètica. Es tracta de l'estratègia utilitzada en les primeres experiències amb radar, les quals es van realitzar amb plataformes aeroportades.
El principal problema, però, és la seva baixa resolució espacial, com a conseqüència de l'escàs diàmetre de l'antena, ja que la mida del mínim objecte identificable sobre la imatge té relació directa amb la longitud d'ona i l'altitud d'observació, i inversa amb el diàmetre d'obertura. Així doncs, aquesta configuració de radar no és viable en plataformes satel·litàries, ja que per a obtenir una alta resolució espacial seria necessària una antena de grans proporcions.
SLAR és l'acrònim de side-looking airborne radar ('radar aeroportat de visió lateral').
En els radars aeroportats de visió lateral no s'utilitza la tècnica d'obertura sintètica. Es tracta de l'estratègia utilitzada en les primeres experiències amb radar, les quals es van realitzar amb plataformes aeroportades.
El principal problema, però, és la seva baixa resolució espacial, com a conseqüència de l'escàs diàmetre de l'antena, ja que la mida del mínim objecte identificable sobre la imatge té relació directa amb la longitud d'ona i l'altitud d'observació, i inversa amb el diàmetre d'obertura. Així doncs, aquesta configuració de radar no és viable en plataformes satel·litàries, ja que per a obtenir una alta resolució espacial seria necessària una antena de grans proporcions.
SLAR és l'acrònim de side-looking airborne radar ('radar aeroportat de visió lateral').
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
radar meteorològic
radar meteorològic
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
- ca radar meteorològic, n m
- es radar meteorológico
- en weather radar
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
Definició
Radar d'obertura real emprat per a la localització de precipitacions, per al càlcul de la seva intensitat i del seu moviment, per a l'estimació del seu tipus (pluja, neu, calamarsa, etc.) i per al pronòstic de la seva futura localització i intensitat.
Els radars meteorològics acostumen a operar en bandes de microones de longitud d'ona relativament curta (per exemple, en longituds d'ona al voltant de 10 cm, banda S, o al voltant dels 5 cm, banda C, menys costosos), ja que permeten detectar partícules més petites, si bé el senyal s'hi atenua més ràpidament. Els que operen en longituds d'ona encara més curtes (3 cm, banda X, o 1 cm, banda Ka) només s'utilitzen per a detecció a molt curta distància o en la recerca de fenòmens com el plugim o la boira, respectivament. Les seves mesures se solen expressar en decibels Z i l'atenuació atmosfèrica hi és un element informatiu de primer ordre, ja sigui per gasos com l'oxigen o el vapor d'aigua, com pels mateixos núvols (especialment en les longituds d'ona més curtes i més importants en aigua líquida que en gel), la neu (més atenuant que els núvols) o la pluja (que pot ser molt important).
Hi ha radars meteorològics tant amb base a terra com instal·lats en plataformes aèries o espacials.
- Els primers treballen explorant de forma omnidireccional i habitualment en diferents angles d'elevació a partir d'un punt del territori, i són àmpliament emprats en les previsions meteorològiques, on formen xarxes els aparells de les quals se situen en funció de la distància que es vol cobrir i de la presència d'obstacles que impedirien llegir-los correctament.
- Entre els segons hi ha exemples de tipus espacioportat com els PR a bord del TRMM, o el CPR a bord del CloudSat, així com aparells instal·lats en avions per a facilitar la detecció de tempestes i turbulències.
Els radars meteorològics acostumen a operar en bandes de microones de longitud d'ona relativament curta (per exemple, en longituds d'ona al voltant de 10 cm, banda S, o al voltant dels 5 cm, banda C, menys costosos), ja que permeten detectar partícules més petites, si bé el senyal s'hi atenua més ràpidament. Els que operen en longituds d'ona encara més curtes (3 cm, banda X, o 1 cm, banda Ka) només s'utilitzen per a detecció a molt curta distància o en la recerca de fenòmens com el plugim o la boira, respectivament. Les seves mesures se solen expressar en decibels Z i l'atenuació atmosfèrica hi és un element informatiu de primer ordre, ja sigui per gasos com l'oxigen o el vapor d'aigua, com pels mateixos núvols (especialment en les longituds d'ona més curtes i més importants en aigua líquida que en gel), la neu (més atenuant que els núvols) o la pluja (que pot ser molt important).
Hi ha radars meteorològics tant amb base a terra com instal·lats en plataformes aèries o espacials.
- Els primers treballen explorant de forma omnidireccional i habitualment en diferents angles d'elevació a partir d'un punt del territori, i són àmpliament emprats en les previsions meteorològiques, on formen xarxes els aparells de les quals se situen en funció de la distància que es vol cobrir i de la presència d'obstacles que impedirien llegir-los correctament.
- Entre els segons hi ha exemples de tipus espacioportat com els PR a bord del TRMM, o el CPR a bord del CloudSat, així com aparells instal·lats en avions per a facilitar la detecció de tempestes i turbulències.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
radar monoestàtic
radar monoestàtic
Fotogrametria
- ca radar monoestàtic, n m
- es radar monostático
- en monostatic radar
Fotogrametria
Definició
Radar en el qual el transmissor i el receptor estan situats en el mateix equip.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
radar no coherent
radar no coherent
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
- ca radar d'obertura real, n m
- ca radar de força bruta, n m sin. compl.
- ca radar no coherent, n m sin. compl.
- ca RAR, n m sin. compl.
- es radar de apertura real
- es radar de fuerza bruta sin. compl.
- es radar no coherente sin. compl.
- es RAR sin. compl.
- en real aperture radar
- en brute force radar sin. compl.
- en non-coherent radar sin. compl.
- en RAR sin. compl.
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
Definició
Radar que aplica la tècnica d'obertura real.
RAR és l'acrònim de real aperture radar ('radar d'obertura real').
RAR és l'acrònim de real aperture radar ('radar d'obertura real').
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
radar polarimètric
radar polarimètric
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
- ca radar polarimètric, n m
- ca radar de polarització en quadratura, n m sin. compl.
- es radar polarimétrico
- es radar de polarización en cuadratura sin. compl.
- en polarimetric radar
- en quadrature polarization radar sin. compl.
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
Definició
Radar d'obertura sintètica dissenyat per a obtenir dades d'una escena de manera simultània en dos estats de polarització creuada durant la transmissió, i els mateixos estats de polarització durant la recepció.
Hi ha quatre estats possibles de polarització per a fer les mesures (típicament HH, HV, VV i VH), les quals han de ser rebudes suficientment properes en el temps perquè siguin coherents en la fase. Quan les quatre bandes són mesurades, s'obté la matriu de reflexió de cada píxel, així com altres descriptors polarimètrics, com la signatura de polarització.
Són exemples de radar polarimètric els sensors aeroportats AIRSAR, EMISAR i els sensors espacioportats SIR-C a bord d'algunes missions de l'Space Shuttle i el RADARSAT-2 SAR.
Hi ha quatre estats possibles de polarització per a fer les mesures (típicament HH, HV, VV i VH), les quals han de ser rebudes suficientment properes en el temps perquè siguin coherents en la fase. Quan les quatre bandes són mesurades, s'obté la matriu de reflexió de cada píxel, així com altres descriptors polarimètrics, com la signatura de polarització.
Són exemples de radar polarimètric els sensors aeroportats AIRSAR, EMISAR i els sensors espacioportats SIR-C a bord d'algunes missions de l'Space Shuttle i el RADARSAT-2 SAR.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
radar polsat
radar polsat
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
- ca radar polsat, n m
- es radar pulsado
- en pulsed radar
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
Definició
Radar en el qual la tècnica de mesura del senyal es basa en l'emissió de polsos d'energia de microones per part del transmissor amb intervals relativament llargs entre polsos.
El receptor recull els ecos produïts pels objectes i les superfícies observats i el temps transcorregut des de l'instant d'emissió, cosa que permet calcular la distància entre el sensor i l'objecte observat.
És la tècnica de radar més utilitzada.
El receptor recull els ecos produïts pels objectes i les superfícies observats i el temps transcorregut des de l'instant d'emissió, cosa que permet calcular la distància entre el sensor i l'objecte observat.
És la tècnica de radar més utilitzada.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
radar polsat
radar polsat
Fotogrametria
- ca radar polsat, n m
- es radar pulsado
- en pulse radar
Fotogrametria
Definició
Radar que emet polsos successius.
Nota
-
1. Un radar polsat emet polsos aproximadament cada milionèsima de segon.
2. El radar polsat va ser inventat per Robert Morris Page el 1934 en el Naval Research Laboratory dels Estats Units. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
radargrametria
radargrametria
Teledetecció
- ca radargrametria, n f
- es radargrametría
- en radargrammetry
Teledetecció
Definició
Adaptació de les tècniques fotogramètriques tradicionals a la geometria de les dades de radar.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
RADARSAT
RADARSAT
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
- ca RADARSAT, n m
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
Definició
Sèrie de satèl·lits de teledetecció, d'òrbita heliosíncrona i polar, gestionats per la CSA i destinats a la detecció del gel i els núvols.
- El satèl·lit RADARSAT-1, a una altitud nominal de 798 km, va ser llançat el 4 de novembre de 1995.
- El satèl·lit RADARSAT-2, a la mateixa altitud nominal, va ser llançat el 14 de desembre de 2007.
Travessen l'equador a les 18:00 (node ascendent).
Principals sensors: RADARSAT-1 SAR (RADARSAT-1), RADARSAT-2 SAR (RADARSAT-2).
- El satèl·lit RADARSAT-1, a una altitud nominal de 798 km, va ser llançat el 4 de novembre de 1995.
- El satèl·lit RADARSAT-2, a la mateixa altitud nominal, va ser llançat el 14 de desembre de 2007.
Travessen l'equador a les 18:00 (node ascendent).
Principals sensors: RADARSAT-1 SAR (RADARSAT-1), RADARSAT-2 SAR (RADARSAT-2).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
RADARSAT-1 SAR
RADARSAT-1 SAR
Teledetecció > Sensors
- ca RADARSAT-1 SAR, n m
- ca RADARSAT-1 Synthetic Aperture Radar, n m sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definició
Acrònim de RADARSAT-1 Synthetic Aperture Radar, 'radar d'obertura sintètica del RADARSAT-1'.
Radar d'obertura sintètica instal·lat a bord del satèl·lit RADARSAT-1 destinat al seguiment ambiental (mapes de gel sobre l'Àrtic i l'Antàrtic, previsió de collites, etc.).
Permet obtenir imatges en la regió espectral de les microones (banda C). És el primer sensor que treballa amb la tècnica denominada escaneig SAR, fet que li permet operar en diversos modes programables des de terra, cadascun amb diferents resolucions en l'abast i en l'azimut, la dallada, l'angle d'incidència i el nombre d'observacions.
- En el mode estàndard les escenes presenten una resolució espacial en l'abast de 25 m i en l'azimut de 28 m, es capten amb un angle d'incidència nominal entre 20 i 49° i es distribueixen amb una cobertura territorial de 100 km (dallada).
- En el mode ample-1 les escenes presenten una resolució espacial en l'abast entre 48 i 30 m, i en l'azimut de 28 m, es capten amb un angle d'incidència nominal entre 20 i 31° i es distribueixen amb una cobertura territorial de 165 km (dallada).
- En el mode ample-2 les escenes presenten una resolució espacial en l'abast entre 32 i 45 m, i en l'azimut de 28 m, es capten amb un angle d'incidència nominal entre 31 i 39° i es distribueixen amb una cobertura territorial de 150 km (dallada).
- En el mode resolució fina les escenes presenten una resolució espacial en l'abast entre 11 i 9 m, i en l'azimut de 9 m, es capten amb un angle d'incidència nominal entre 37 i 48° i es distribueixen amb una cobertura territorial de 150 km (dallada).
- En el mode escaneig SAR-N (de narrow, 'estret') les escenes presenten una resolució espacial en l'abast i l'azimut de 50 m, es capten amb un angle d'incidència nominal entre 20 i 40° i es distribueixen amb una cobertura territorial de 305 km (dallada).
- En el mode escaneig SAR-W (de wide, 'ample') les escenes presenten una resolució espacial en l'abast i l'azimut de 100 m, es capten amb un angle d'incidència nominal entre 20 i 49° i es distribueixen amb una cobertura territorial de 510 km (dallada).
- En el mode estès-H (de high, 'alt') les escenes presenten una resolució espacial en l'abast entre 22 i 19 m, i en l'azimut de 28 m, es capten amb un angle d'incidència nominal entre 50 i 69° i es distribueixen amb una cobertura territorial de 75 km (dallada).
- En el mode estès-L (de low, 'baix') les escenes presenten una resolució espacial en l'abast entre 63 i 28 m, i en l'azimut de 28 m, es capten amb un angle d'incidència nominal entre 10 i 23° i es distribueixen amb una cobertura territorial de 170 km (dallada).
Informació tècnica del sensor:
- Polarització: HH
- Amplada de banda (MHz): 11.6, 17.3, 30.0
- Angle d'incidència (°): 20-49 (estàndard), 20-31 (ample-1), 31-39 (ample-2), 37-48 (resolució fina), 20-40 (escaneig SAR-N), 20-49 (escaneig SAR-W), 50-60 (estès-H), 10-23 (estès-L)
- Resolució espacial en l'abast (m): 25 (estàndard), 48-30 (ample-1), 32-45 (ample-2), 11-9 (resolució fina), 50 (escaneig SAR-N), 100 (escaneig SAR-W), 22-19 (estès-H), 63-28 (estès-L)
- Resolució espacial en l'azimut (m): 28 (estàndard, ample-1 i (2), estès-H i estès-L), 9 (resolució fina), 50 (escaneig SAR-N), 100 (escaneig SAR-W)
- Nombre d'observacions: 4 (estàndard, ample-1 i ample-2, estès-H i estès-L), 1 (resolució fina), 2-4 (escaneig SAR-N), 4-8 (escaneig SAR-W)
- Dallada (km): 100 (estàndard), 165 (ample-1), 150 (ample-2), 45 (resolució fina), 305 (escaneig SAR-N), 510 (escaneig SAR-W), 75 (estès-H), 170 (estès-L)
- Bandes espectrals (freqüència, GHz): 5.3
Radar d'obertura sintètica instal·lat a bord del satèl·lit RADARSAT-1 destinat al seguiment ambiental (mapes de gel sobre l'Àrtic i l'Antàrtic, previsió de collites, etc.).
Permet obtenir imatges en la regió espectral de les microones (banda C). És el primer sensor que treballa amb la tècnica denominada escaneig SAR, fet que li permet operar en diversos modes programables des de terra, cadascun amb diferents resolucions en l'abast i en l'azimut, la dallada, l'angle d'incidència i el nombre d'observacions.
- En el mode estàndard les escenes presenten una resolució espacial en l'abast de 25 m i en l'azimut de 28 m, es capten amb un angle d'incidència nominal entre 20 i 49° i es distribueixen amb una cobertura territorial de 100 km (dallada).
- En el mode ample-1 les escenes presenten una resolució espacial en l'abast entre 48 i 30 m, i en l'azimut de 28 m, es capten amb un angle d'incidència nominal entre 20 i 31° i es distribueixen amb una cobertura territorial de 165 km (dallada).
- En el mode ample-2 les escenes presenten una resolució espacial en l'abast entre 32 i 45 m, i en l'azimut de 28 m, es capten amb un angle d'incidència nominal entre 31 i 39° i es distribueixen amb una cobertura territorial de 150 km (dallada).
- En el mode resolució fina les escenes presenten una resolució espacial en l'abast entre 11 i 9 m, i en l'azimut de 9 m, es capten amb un angle d'incidència nominal entre 37 i 48° i es distribueixen amb una cobertura territorial de 150 km (dallada).
- En el mode escaneig SAR-N (de narrow, 'estret') les escenes presenten una resolució espacial en l'abast i l'azimut de 50 m, es capten amb un angle d'incidència nominal entre 20 i 40° i es distribueixen amb una cobertura territorial de 305 km (dallada).
- En el mode escaneig SAR-W (de wide, 'ample') les escenes presenten una resolució espacial en l'abast i l'azimut de 100 m, es capten amb un angle d'incidència nominal entre 20 i 49° i es distribueixen amb una cobertura territorial de 510 km (dallada).
- En el mode estès-H (de high, 'alt') les escenes presenten una resolució espacial en l'abast entre 22 i 19 m, i en l'azimut de 28 m, es capten amb un angle d'incidència nominal entre 50 i 69° i es distribueixen amb una cobertura territorial de 75 km (dallada).
- En el mode estès-L (de low, 'baix') les escenes presenten una resolució espacial en l'abast entre 63 i 28 m, i en l'azimut de 28 m, es capten amb un angle d'incidència nominal entre 10 i 23° i es distribueixen amb una cobertura territorial de 170 km (dallada).
Informació tècnica del sensor:
- Polarització: HH
- Amplada de banda (MHz): 11.6, 17.3, 30.0
- Angle d'incidència (°): 20-49 (estàndard), 20-31 (ample-1), 31-39 (ample-2), 37-48 (resolució fina), 20-40 (escaneig SAR-N), 20-49 (escaneig SAR-W), 50-60 (estès-H), 10-23 (estès-L)
- Resolució espacial en l'abast (m): 25 (estàndard), 48-30 (ample-1), 32-45 (ample-2), 11-9 (resolució fina), 50 (escaneig SAR-N), 100 (escaneig SAR-W), 22-19 (estès-H), 63-28 (estès-L)
- Resolució espacial en l'azimut (m): 28 (estàndard, ample-1 i (2), estès-H i estès-L), 9 (resolució fina), 50 (escaneig SAR-N), 100 (escaneig SAR-W)
- Nombre d'observacions: 4 (estàndard, ample-1 i ample-2, estès-H i estès-L), 1 (resolució fina), 2-4 (escaneig SAR-N), 4-8 (escaneig SAR-W)
- Dallada (km): 100 (estàndard), 165 (ample-1), 150 (ample-2), 45 (resolució fina), 305 (escaneig SAR-N), 510 (escaneig SAR-W), 75 (estès-H), 170 (estès-L)
- Bandes espectrals (freqüència, GHz): 5.3
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
