Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionaris cartogràfics

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  regle d'agrimensor, n m
  • es  regIón
  • fr  règle d'arpentage
  • it  longimetro
  • en  surveyor's ruler
  • de  Wange Landmesserlineal

Cartografia > Topografia i fotogrametria

Definició
Instrument topogràfic per a amidar terrenys consistent en un llistó de 3, 4 o 5 m de llargada, amb un nivell de bombolla incorporat per a garantir-ne la utilització horitzontal.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  regle de càlcul, n m
  • es  regla de cálculo
  • fr  règle à calcul
  • it  regolo calcolatore
  • en  slide rule
  • de  Rechenschieber

Cartografia > Estadística i matemàtica

Definició
Instrument de butxaca emprat, abans de la difusió de les calculadores electròniques i de la informàtica, per a fer càlculs numèrics ràpids i amb un grau d'aproximació suficient, a la pràctica, per a la majoria d'aplicacions tècniques.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  barra de paral·laxi, n f
  • ca  barra micromètrica, n f
  • ca  regle de paral·laxi, n m
  • es  barra de paralaje
  • es  regla de paralaje
  • fr  barre de parallaxe
  • it  barra di parallasse
  • en  parallax bar
  • de  Parallaxenmesser

Cartografia > Topografia i fotogrametria

Definició
Aparell utilitzat per a mesurar la paral·laxi d'un parell estereoscòpic de fotografies i deduir-ne l'altitud de punts del territori representat.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  regle de T, n m
  • es  regla en T
  • fr  règle en T
  • it  squadra
  • en  T ruler
  • de  Reißschiene

Cartografia > Dibuix tècnic i disseny

Definició
Regle per a traçar paral·leles, format per dos braços desiguals situats perpendicularment en forma de T i de manera que el braç llarg s'articula amb el braç curt, que llisca sobre un costat de la taula de dibuix.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  escalímetre, n m
  • ca  regle Kutsch, n m sin. compl.
  • es  escalímetro
  • fr  échelle d'architecte
  • fr  escalimètre
  • fr  règle à l'échelle Kutsch
  • it  scalimetro
  • en  architect's scale
  • en  scale ruler
  • en  triangular scale
  • de  Architect's Skala
  • de  Verkleinerungsmaßstab

Cartografia > Dibuix tècnic i disseny

Definició
Regle de caires múltiples sobre els quals hi ha graduades escales diferents.

Nota

  • Els models més generalitzats són el d'estrella, de perfil triangular, i el de butxaca o de ventall, que es compon de diverses tires agafades per un extrem. També existeixen escalímetres per a mesurar recorreguts curvilinis, anomenats curvímetres, i escalímetres digitals que permeten treballar amb qualsevol escala.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  regles de geocodificació, n f pl
  • es  reglas de geocodificación
  • en  geocoding rules

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Georeferenciació

Definició
Regles que indiquen a un motor de geocodificació com ha de dur a terme la normalització d'adreces i com fer-les concordar amb la localització corresponent de les dades de referència.

Nota

  • Cada estil d'adreces utilitza unes regles de geocodificació pròpies.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  regressió, n f
  • es  regresión
  • fr  régression
  • it  regressione
  • en  regression
  • de  Regression

Cartografia > Estadística i matemàtica

Definició
Estudi de la millor aproximació d'una variable aleatòria mitjançant una funció determinada d'altres variables.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  REIS, n m
  • ca  RapidEye Earth Imaging System, n m sin. compl.

Teledetecció > Sensors

Definició
Acrònim de RapidEye Earth Imaging System, 'sistema generador d'imatges de la Terra RapidEye'.

Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit RapidEye destinat majoritàriament a l'estudi de l'agricultura i la cartografia.

Permet obtenir imatges en les regions espectrals del VIS i l'IRp. Les seves escenes es capten amb tecnologia d'escaneig per línies amb una resolució espacial al nadir de 6.5 m i una cobertura territorial d'uns 149 km (dallada). La resolució temporal de la constel·lació RapidEye és de 5.5 dies però, a causa de la capacitat d'apuntament dels satèl·lits, el temps de revisita de la constel·lació pot veure's sensiblement escurçat a 1 dia.

Com en altres sensors en què la imatge es forma a partir de diferents sistemes CCD per a cada banda espectral que tenen petits desfasaments en el temps, les composicions RGB poden mostrar halos de color en certes zones de la imatge, especialment en objectes com ara núvols, neu, dunes o làmines d'aigua on l'algorisme de corregistre entre bandes no pot establir perfectament l'homologia entre píxels.

Informació tècnica del sensor:
- FOV (°): ±6.75 (±25 apuntament en totes direccions)
- Dallada (km): 149 ([c] 795.5996 camp d'observació)
- IFOV (mrad) [c]: 0.01032
- Resolució espacial (m): 6.500 (visió nadiral), 6.605 ([c] extrems laterals de la imatge), 9.554 ([c] cas més extrem d'apuntament transversal a la traça)
- Nombre de mostres (columnes) [c]: 22837
- Bandes espectrals (longitud d'ona, nm): blue: [440,510]; green: [520,590]; red: [630,685]; red edge: [690,730]; NIR: [760,850]

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  relació, n f
  • es  relación
  • en  relationship

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Modelització de dades

Definició
Correspondència entre entitats que es modelitza en les bases de dades per a reflectir correctament la lògica de la informació representada en les dades i estructurar-les correctament segons les dependències i correspondències existents.

Nota

  • 1. Una relació està definida per les entitats participants i per la cardinalitat.

    2. Segons el nombre d'entitats participants, una relació pot ser binària, ternària o, en general, n-ària.

    3. Habitualment, el terme relació es refereix a la relació general bàsica de correspondència, o associació, però també s'empra per a referir-se genèricament a tot tipus de connexió entre entitats, incloent-hi l'associació i altres tipus més específics i semànticament més rics com la generalització, l'agregació o la composició.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  relació, n f
  • es  relación
  • en  relation

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Modelització de dades

Definició
Subconjunt del producte cartesià de n conjunts, que es materialitza en un conjunt de tuples de n components o n-tuples.

Nota

  • La relació és el concepte matemàtic que correspon a l'estructura de taula del model de dades relacional, en el qual les tuples corresponen als registres de la taula i els dominis de valors dels atributs són els conjunts objecte de producte cartesià.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8