Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionaris cartogràfics

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  sensor d'antena, n m
  • es  sensor de antena
  • en  antenna sensor

Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus

Definició
Sensor que rep l'energia, en el cas de sensors passius, o que l'emet i la rep, en el cas de sensors actius, a través d'una antena orientada adequadament, usat per a freqüències baixes de l'espectre electromagnètic, com ara les microones.

Són exemple de sensors d'antena actius els radars1, i de sensors d'antena passius els radiòmetres de microones.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  sensor d'escaneig per línies, n m
  • es  sensor de empuje
  • es  sensor de barrido sin. compl.
  • en  pushbroom sensor
  • en  along-track sensor sin. compl.

Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus

Definició
Sensor passiu format per una bateria de detectors que, situats transversalment al sentit d'avanç del sensor, proporcionen el seu camp de visió total.

Aquests detectors, disposats en fila, van observant el territori amb el moviment d'avanç de la plataforma seqüencialment per línies completes que s'enregistren digitalment (d'aquí prové el nom de sensor d'escaneig per línies).

Els detectors sòlids que formen un sensor d'escaneig per línies es denominen CCD, i permeten, a través de diverses estratègies, fer una captació multiespectral. Atès que els detectors no han de ser interrogats una vegada per píxel sinó una única vegada per línia, s'agilita la captació de les dades i, comparativament amb els sensors d'escaneig transversal convencionals, es pot augmentar la resolució espacial del sistema i, alhora, reduir alguns problemes geomètrics, com ara la pèrdua de sincronia entre el moviment del mirall i la plataforma.

Aquests sensors són molt habituals en teledetecció i han estat especialment fabricats per la indústria europea.

Tanmateix, els sensors d'escaneig per línies, en contenir moltíssims detectors, són més propensos a patir problemes d'intercalibratge, cosa que fa que puguin aparèixer fenòmens de bandat vertical.

Alguns satèl·lits amb sensors d'escaneig per línies són els següents: SPOT (sensor HRV), IRS (sensor PAN, LISS i WiFS), EO-1 (ALI), IKONOS, QuickBird, MOS (MESSR) i JERS-OPS, entre molts altres.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  sensor d'escaneig transversal, n m
  • es  sensor de barrido
  • en  whiskbroom sensor
  • en  across-track sensor sin. compl.

Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus

Definició
Sensor, habitualment passiu i de natura optoelectrònica, que capta les dades per un procediment d'escaneig ortogonal a la traça efectuat per un mirall o per oscil·lacions de la mateixa plataforma, com en el cas dels Meteosat.

La radiància rebuda pel component òptic és reflectida pel mirall cap a una sèrie de detectors que l'amplifiquen i la converteixen en un senyal elèctric que es digitalitza en un valor numèric que pot emmagatzemar-se temporalment a bord o ser transmès a la xarxa d'antenes receptores. El senyal enviat pel component òptic d'aquests instruments es mostreja a intervals regulars, de manera que únicament s'enregistra un valor numèric cada certs intervals de distància (en realitat, diversos valors en el cas multiespectral), cosa que determina la resolució espacial del sensor, sobretot en la direcció transversal a la traça.

La major part d'aquests sensors efectuen un escaneig multiespectral (capten cada porció de la superfície del terreny en diferents bandes de l'espectre), i amb aquesta finalitat el senyal rebut es descompon a bord en diverses longituds d'ona, cadascuna de les quals s'envia a un tipus de detector específic.

Malgrat que les parts mòbils són una font potencial de problemes i que comporten més pes al conjunt, el fet de no haver de calibrar centenars o milers de detectors (com passa en els sensors d'escaneig per línies) simplifica la problemàtica radiomètrica, cosa que els converteix en un tipus de sensor molt habitual en teledetecció, fabricat especialment per la indústria nord-americana.

Tanmateix, l'escaneig transversal comporta que l'IFOV no pugui ser molt petit, a fi de no provocar problemes de temps d'integració, i, per tant, que la resolució espacial no sigui especialment detallada. La resolució espacial, però, es pot augmentar amb la utilització de diversos detectors d'escaneig transversal simultanis (6 a l'MSS dels primers Landsat, 16 al TM dels Landsat-4 i Landsat-5, etc.), si bé aquesta solució té la contrapartida que si l'intercalibratge dels detectors és defectuós o es deteriora amb el temps puguin aparèixer fenòmens de bandat horitzontal.

Alguns exemples de sensors d'escaneig transversal multiespectral (amb el satèl·lit que els transporta) són els següents: AVHRR (TIROS-NOAA), CZCS (Nimbus), ETM+ (Landsat), HCMR (HCMM), MSS (Landsat), MSU-E i MSU-SK (RESURS), OLS (DMSP), S192 (Skylab) i TM (Landsat).

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  sensor d'escombratge longitudinal, n m
  • es  sensor de barrido longitudinal
  • es  sensor de empuje
  • en  along-track scanner
  • en  pushbroom scanner

Fotogrametria

Definició
Sensor que fa un escombratge seguint la llargària de l'andana.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  sensor d'escombratge transversal, n m
  • es  sensor de barrido transversal
  • en  across-track scanner
  • en  cross-track scanner
  • en  whiskbroom scanner

Fotogrametria

Definició
Sensor que fa un escombratge travessant l'andana de costat a costat.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  sensor d'estat sòlid, n m
  • es  dispositivo de transferencia de carga
  • es  sensor de estado sólido
  • en  charge transfer device
  • en  solid state sensor

Fotogrametria

Definició
Sensor fotosensible que converteix la radiació electromagnètica en una seqüència de voltatges proporcional a la intensitat de la radiació incident.

Nota

  • 1. Un sensor d'estat sòlid no té parts mòbils, fet que li proporciona més fiabilitat, atès que, en ser més robust, redueix la probabilitat de fallades i la necessitat de manteniment.

    2. Els sensors d'estat sòlid poden ser d'il·luminació frontal, en la cara on hi ha els elèctrodes i els canals de transferència de càrrega, o d'il·luminació per la part posterior, en el cas dels sensors retroil·luminats. Segons la tecnologia de transferència de càrrega, es distingeix entre sensors CCD, sensors CID i sensors CMOS. Finalment, segons la disposició dels fotodetectors, es pot diferenciar entre sensors matricials, sensors lineals i sensors multilineals.

    3. Els sensors d'estat sòlid s'utilitzen en càmeres digitals, càmeres de vídeo i escàners.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  sensor d'imatge, n m
  • es  sensor de imagen
  • en  image sensor
  • en  picture sensor

Fotogrametria

Definició
Sensor electrònic d'estat sòlid que detecta i converteix la radiació electromagnètica incident en un senyal elèctric i aquest, en intensitat radiomètrica.

Nota

  • 1. La càrrega generada és proporcional a la intensitat i al temps d'exposició a la radiació. És equivalent a l'emulsió fotogràfica, que és un sensor fotoquímic. El sensor d'imatge té una resposta lineal a la radiació, al contrari que l'emulsió fotogràfica i el sistema visual humà, que presenten una resposta logarítmica.

    2. La separació de color de la imatge pot realitzar-se de maneres diferents: amb un sensor trilineal, amb un prisma tricroic, amb un filtre Bayer o mitjançant una separació per capes. Si la càmera té un sensor individual per a cada banda espectral, com en el cas de la fotografia multibanda, cada imatge tindrà una geometria diferent. Si disposa d'un divisor de feix, com en el cas del prisma tricroic, envia la radiació de cada banda a un detector, tot i que es redueix la quantitat d'energia que arriba a cadascun. Utilitzant un filtre circular giratori amb els tres colors es produeixen tres imatges consecutives. El mètode més comú de separació del color de la imatge és utilitzar un filtre Bayer per a filtrar selectivament la radiació que arriba a cadascun dels fotodetectors. Finalment, el sensor Foveon X3 utilitza tres capes de fotodetectors, com si es tractés de l'emulsió en color d'una pel·lícula, i cada banda espectral arriba a profunditats diferents.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  sensor d'imatge intel·ligent, n m
  • es  sensor de imagen inteligente
  • en  intelligent image sensor
  • en  smart image sensor

Fotogrametria

Definició
Sensor d'imatge que, a més d'obtenir dades i transmetre-les, duu a terme operacions complexes de manera autònoma i integrada.

Nota

  • El sensor d'imatge intel·ligent s'adapta a les condicions ambientals i hi respon mitjançant processos de presa de decisions, de manera que allibera de tasques el sistema de processament. Les seves funcions principals són la validació de dades, la compensació d'errors, la fusió de dades i el preprocessament.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  sensor d'orientació angular, n m
  • es  sensor de orientación angular
  • en  attitude sensor

Fotogrametria

Definició
Sensor que mesura la posició angular relativa del sistema de coordenades d'un sensor respecte del sistema de coordenades del terreny.

Nota

  • S'utilitzen diversos tipus de sensors d'orientació angular: sensor estel·lar, sensor solar, sensor terrestre i giroscopi.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  sensor lineal, n m
  • ca  escàner lineal, n m sin. compl.
  • ca  sensor de matriu lineal, n m sin. compl.
  • es  cadena de fotodetectores
  • es  escáner lineal
  • es  sensor de matriz lineal
  • es  sensor lineal
  • en  line scanner
  • en  linear array sensor
  • en  linear detector array
  • en  linear sensor

Fotogrametria

Definició
Sensor d'imatge en què els fotodetectors es disposen seguint una estructura lineal perpendicular a la trajectòria de la plataforma.

Nota

  • La imatge es construeix de manera contínua, sumant files a cada escombratge, i té una geometria específica, atès que cada línia té un centre de projecció i paràmetres d'orientació externa propis.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8