Stratospheric Aerosol and Gas Experiment-II
Stratospheric Aerosol and Gas Experiment-II
Teledetecció > Sensors
- ca SAGE-II, n m
- ca Stratospheric Aerosol and Gas Experiment-II, n m sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definició
Acrònim de Stratospheric Aerosol and Gas Experiment-II, 'experiment dels aerosols i els gasos estratosfèrics-II'.
Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit ERBS, evolució del sensor SAM-II a bord del Nimbus-7, destinat majoritàriament a l'estudi dels aerosols atmosfèrics, l'ozó i el diòxid de nitrogen a l'atmosfera a una altitud entre 10 i 40 km.
Permet obtenir imatges en les regions espectrals de l'UV-IRp [385 a 1000 nm], en 7 bandes amb una resolució espacial vertical de 1000 m.
Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit ERBS, evolució del sensor SAM-II a bord del Nimbus-7, destinat majoritàriament a l'estudi dels aerosols atmosfèrics, l'ozó i el diòxid de nitrogen a l'atmosfera a una altitud entre 10 i 40 km.
Permet obtenir imatges en les regions espectrals de l'UV-IRp [385 a 1000 nm], en 7 bandes amb una resolució espacial vertical de 1000 m.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Stratospheric Aerosol and Gas Experiment-III
Stratospheric Aerosol and Gas Experiment-III
Teledetecció > Sensors
- ca SAGE-III, n m
- ca Stratospheric Aerosol and Gas Experiment-III, n m sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definició
Acrònim de Stratospheric Aerosol and Gas Experiment-III, 'experiment dels aerosols i els gasos estratosfèrics-III'.
Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit Meteor-3M-1 destinat majoritàriament a l'estudi dels aerosols atmosfèrics, l'ozó i el diòxid de nitrogen.
Permet obtenir imatges en les regions espectrals de l'UV [290 nm; 385 nm], el VIS [430,450 nm; 525 nm; 600 nm], l'IRp [740,780 nm; 920,960 nm; 1020 nm] i l'IRoc [1550 nm], en 9 bandes amb una resolució espacial vertical entre 1000 m i 2000 m a una altitud entre 10 i 85 km. Les seves escenes presenten una resolució radiomètrica de 16 bits i es capten amb tecnologia d'escaneig per línies.
Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit Meteor-3M-1 destinat majoritàriament a l'estudi dels aerosols atmosfèrics, l'ozó i el diòxid de nitrogen.
Permet obtenir imatges en les regions espectrals de l'UV [290 nm; 385 nm], el VIS [430,450 nm; 525 nm; 600 nm], l'IRp [740,780 nm; 920,960 nm; 1020 nm] i l'IRoc [1550 nm], en 9 bandes amb una resolució espacial vertical entre 1000 m i 2000 m a una altitud entre 10 i 85 km. Les seves escenes presenten una resolució radiomètrica de 16 bits i es capten amb tecnologia d'escaneig per línies.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Stratospheric Aerosol Measurement-II
Stratospheric Aerosol Measurement-II
Teledetecció > Sensors
- ca SAM-II, n m
- ca Stratospheric Aerosol Measurement-II, n m sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definició
Acrònim de Stratospheric Aerosol Measurement-II, 'mesura dels aerosols estratosfèrics-II'.
Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit Nimbus-7 destinat majoritàriament a l'estudi de la concentració i les propietats òptiques dels aerosols a l'estratosfera en les regions polars dels dos hemisferis, en funció de l'altitud, la latitud i la longitud, les variacions estacionals, etc.
Permet obtenir dades en la regió espectral de l'IRp [980,1020 nm], en 1 banda amb una resolució espacial vertical de 1000 m en altituds compreses entre 5 i 40 km.
Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit Nimbus-7 destinat majoritàriament a l'estudi de la concentració i les propietats òptiques dels aerosols a l'estratosfera en les regions polars dels dos hemisferis, en funció de l'altitud, la latitud i la longitud, les variacions estacionals, etc.
Permet obtenir dades en la regió espectral de l'IRp [980,1020 nm], en 1 banda amb una resolució espacial vertical de 1000 m en altituds compreses entre 5 i 40 km.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Stratospheric and Mesospheric Sounder
Stratospheric and Mesospheric Sounder
Teledetecció > Sensors
- ca SAMS, n f
- ca Stratospheric and Mesospheric Sounder, n f sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definició
Acrònim de Stratospheric and Mesospheric Sounder, 'sonda estratosfèrica i mesosfèrica'.
Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit Nimbus-7 destinat majoritàriament a l'estudi de la concentració de vapor d'aigua, CH4, CO i NO.
Permet obtenir dades en les regions espectrals de l'IRom [2700 nm], l'IRom-IRol [4100,15000 nm] i l'IRl [25000,100000 nm], en 9 bandes amb una resolució espacial vertical de 5000 m en altituds compreses entre els 15 i els 140 km.
Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit Nimbus-7 destinat majoritàriament a l'estudi de la concentració de vapor d'aigua, CH4, CO i NO.
Permet obtenir dades en les regions espectrals de l'IRom [2700 nm], l'IRom-IRol [4100,15000 nm] i l'IRl [25000,100000 nm], en 9 bandes amb una resolució espacial vertical de 5000 m en altituds compreses entre els 15 i els 140 km.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Stretched-Visible and Infrared Spin-Scan Radiometer
Stretched-Visible and Infrared Spin-Scan Radiometer
Teledetecció > Sensors
- ca S-VISSR, n m
- ca Stretched-Visible and Infrared Spin-Scan Radiometer, n m sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definició
Acrònim de Stretched-Visible and Infrared Spin-Scan Radiometer, 'radiòmetre d'escaneig rotatori en el visible estès i l'infraroig'.
Sensor de teledetecció instal·lat a bord dels satèl·lits de la sèrie FY (concretament als FY-2A, FY-2B, FY-2C, FY-2D, FY-2E, FY-2F i FY-2G), destinat majoritàriament a la meteorologia.
- En els satèl·lits FY-2A i FY-2B permet obtenir imatges en les regions espectrals del VIS-IRp [550,1050 nm], l'IRom [6200,7600 nm] i l'IRol [10500,12500 nm], en 3 bandes denominades segons la regió espectral (VIS per a la VIS-IRp i IR per a l'IRol) i, en el cas de l'IRom, segons la principal utilitat (WV: water vapor, 'vapor d'aigua'), amb una resolució espacial al nadir de 1250 m en la banda VIS-IRp i de 5000 m en l'IRom i l'IRol.
. Les seves escenes presenten una resolució radiomètrica de 6 bits en el VIS-IRp i de 8 bits en les altres dues bandes, es capten amb tecnologia d'escaneig transversal i es distribueixen amb una cobertura territorial de tot el disc terrestre cada 30 minuts.
- En els satèl·lits FY-2C, FY-2D, FY-2E i FY-2F permet obtenir imatges en les regions espectrals del VIS-IRp [500,990 nm], l'IRom [3500,4000 nm; 6300,7600 nm] i l'IRol [10300,11300 nm; 11500,12500 nm], en 5 bandes denominades segons la regió espectral (VIS per a la VIS-IRp, la IR1, la IR2 i la IR3 per a l'IRom de [3500,4000 nm] i l'IRol) i, en el cas de l'altra banda en l'IRom, segons la principal utilitat (WV: water vapor, 'vapor d'aigua'), amb una resolució espacial al nadir de 1250 m en el VIS-IRp i 5000 m en l'IRom i l'IRol.
. Les seves escenes presenten una resolució radiomètrica de 6 bits en el VIS-IRp i de 10 bits en les altres bandes, es capten amb tecnologia d'escaneig transversal i es distribueixen amb una cobertura territorial de tot el disc terrestre cada 30 minuts.
- En els satèl·lits FY-2F i FY-2G el sensor és com en els satèl·lits FY-2C a 2E, si bé la banda del VIS-IRp és més estreta [550,750 nm] i té una millor resolució radiomètrica.
Sensor de teledetecció instal·lat a bord dels satèl·lits de la sèrie FY (concretament als FY-2A, FY-2B, FY-2C, FY-2D, FY-2E, FY-2F i FY-2G), destinat majoritàriament a la meteorologia.
- En els satèl·lits FY-2A i FY-2B permet obtenir imatges en les regions espectrals del VIS-IRp [550,1050 nm], l'IRom [6200,7600 nm] i l'IRol [10500,12500 nm], en 3 bandes denominades segons la regió espectral (VIS per a la VIS-IRp i IR per a l'IRol) i, en el cas de l'IRom, segons la principal utilitat (WV: water vapor, 'vapor d'aigua'), amb una resolució espacial al nadir de 1250 m en la banda VIS-IRp i de 5000 m en l'IRom i l'IRol.
. Les seves escenes presenten una resolució radiomètrica de 6 bits en el VIS-IRp i de 8 bits en les altres dues bandes, es capten amb tecnologia d'escaneig transversal i es distribueixen amb una cobertura territorial de tot el disc terrestre cada 30 minuts.
- En els satèl·lits FY-2C, FY-2D, FY-2E i FY-2F permet obtenir imatges en les regions espectrals del VIS-IRp [500,990 nm], l'IRom [3500,4000 nm; 6300,7600 nm] i l'IRol [10300,11300 nm; 11500,12500 nm], en 5 bandes denominades segons la regió espectral (VIS per a la VIS-IRp, la IR1, la IR2 i la IR3 per a l'IRom de [3500,4000 nm] i l'IRol) i, en el cas de l'altra banda en l'IRom, segons la principal utilitat (WV: water vapor, 'vapor d'aigua'), amb una resolució espacial al nadir de 1250 m en el VIS-IRp i 5000 m en l'IRom i l'IRol.
. Les seves escenes presenten una resolució radiomètrica de 6 bits en el VIS-IRp i de 10 bits en les altres bandes, es capten amb tecnologia d'escaneig transversal i es distribueixen amb una cobertura territorial de tot el disc terrestre cada 30 minuts.
- En els satèl·lits FY-2F i FY-2G el sensor és com en els satèl·lits FY-2C a 2E, si bé la banda del VIS-IRp és més estreta [550,750 nm] i té una millor resolució radiomètrica.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Structured Query Language
Structured Query Language
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Sistemes de gestió de bases de dades
- ca Structured Query Language
- ca SQL sigla
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Sistemes de gestió de bases de dades
Definició
Llenguatge estàndard per a la consulta i modificació de dades en sistemes de gestió de bases de dades relacionals, la creació i modificació d'esquemes de bases de dades i la gestió i control d'accés als components de les bases de dades.
SQL va ser desenvolupat inicialment a IBM, per Donald D. Chamberlin i Raymond F. Boyce el 1974, i posteriorment adoptat com a estàndard per ANSI (1986) i ISO (1987), i la darrera versió és de l'any 2006 (SQL:2006).
És, sens dubte, el llenguatge de consulta i gestió de bases de dades més difós i universal.
SQL va ser desenvolupat inicialment a IBM, per Donald D. Chamberlin i Raymond F. Boyce el 1974, i posteriorment adoptat com a estàndard per ANSI (1986) i ISO (1987), i la darrera versió és de l'any 2006 (SQL:2006).
És, sens dubte, el llenguatge de consulta i gestió de bases de dades més difós i universal.
Nota
- Literalment, llenguatge d'interrogació estructurat.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
STS
STS
Teledetecció > Plataformes
- ca Space Shuttle, n m
- ca Shuttle, n m sin. compl.
- ca Space Transportation System, n m sin. compl.
- ca STS, n m sin. compl.
Teledetecció > Plataformes
Definició
Transbordador espacial de la NASA, el primer dels existents.
El seu orbitador, de dimensions (37.2 m de longitud i 24 m d'envergadura) i pes (75 tones) considerables, transporta la càrrega útil (fins a 22.7 tones de satèl·lits, subministraments per a l'ISS, material del Departament de Defensa dels Estats Units d'Amèrica, etc.) en el compartiment que constitueix la secció intermèdia. Té tres motors que prenen el combustible del tanc exterior, els quals proporcionen prop del 20% de l'embranzida que necessita el sistema per a ascendir i posar-se en òrbita (la resta és proporcionada pels dos coets que es llancen juntament amb l'orbitador i el tanc de combustible). Ha estat utilitzat en diverses ocasions per a prendre imatges de la Terra.
El primer de la sèrie, l'Enterprise, realment no es va construir per a vol espacial real, sinó per a test, i es va llançar el 18 de febrer de 1977 en la missió anomenada STS-1. El van seguir quatre orbitadors espacials operacionals: el Columbia (destruït durant la reentrada el 2003), el Challenger (destruït el 1986 durant el llançament i substituït per l'Endeavour), el Discovery i l'Atlantis.
Cada missió de l'Space Shuttle s'anomena amb la sigla STS i un número correlatiu a darrere. La darrera missió, anomenada STS-133, va finalitzar el 9 de març de 2011 i va ser l'últim vol del Discovery.
La denominació oficial de l'Space Shuttle és Space Transportation System (STS).
El seu orbitador, de dimensions (37.2 m de longitud i 24 m d'envergadura) i pes (75 tones) considerables, transporta la càrrega útil (fins a 22.7 tones de satèl·lits, subministraments per a l'ISS, material del Departament de Defensa dels Estats Units d'Amèrica, etc.) en el compartiment que constitueix la secció intermèdia. Té tres motors que prenen el combustible del tanc exterior, els quals proporcionen prop del 20% de l'embranzida que necessita el sistema per a ascendir i posar-se en òrbita (la resta és proporcionada pels dos coets que es llancen juntament amb l'orbitador i el tanc de combustible). Ha estat utilitzat en diverses ocasions per a prendre imatges de la Terra.
El primer de la sèrie, l'Enterprise, realment no es va construir per a vol espacial real, sinó per a test, i es va llançar el 18 de febrer de 1977 en la missió anomenada STS-1. El van seguir quatre orbitadors espacials operacionals: el Columbia (destruït durant la reentrada el 2003), el Challenger (destruït el 1986 durant el llançament i substituït per l'Endeavour), el Discovery i l'Atlantis.
Cada missió de l'Space Shuttle s'anomena amb la sigla STS i un número correlatiu a darrere. La darrera missió, anomenada STS-133, va finalitzar el 9 de març de 2011 i va ser l'últim vol del Discovery.
La denominació oficial de l'Space Shuttle és Space Transportation System (STS).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Styled Layer Descriptor
Styled Layer Descriptor
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Infraestructures de dades espacials
- ca Styled Layer Descriptor
- ca SLD sigla
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Infraestructures de dades espacials
Definició
Especificació estàndard d'Open Geospatial Consortium que amplia l'estàndard WMS per a permetre l'aplicació de simbolització definida per l'usuari a les dades vectorials o dades ràster dels serveis de mapes.
És aplicable a partir de l'especificació WMS 1.3.
És aplicable a partir de l'especificació WMS 1.3.
Nota
- Literalment, descriptor d'estil de capa.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
suavització
suavització
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Generalització cartogràfica
- ca suavització, n f
- ca suavització espacial, n f sin. compl.
- es suavizado
- es suavizado espacial
- en smoothing
- en spatial smoothing
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Generalització cartogràfica
Definició
Mètode de refinament consistent a eliminar la variació local erràtica de línies, superfícies i, en general, sèries de dades.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
suavització
suavització
Fotogrametria
- ca suavització, n f
- es suavizado
- en smoothing
Fotogrametria
Definició
Procés de reducció del contrast local d'una imatge, pel qual la variació dels nivells digitals i el soroll s'atenuen per mitjà de filtres passabaix.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
