Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionaris cartogràfics

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  tipus de dades espacial, n m
  • ca  tipus de dades geogràfic, n m sin. compl.
  • es  tipo de datos espacial
  • es  tipo de datos geográfico
  • en  geographic data type
  • en  spatial data type

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Models de dades espacials

Definició
Tipus de dades abstracte específic per a emmagatzemar la definició espacial de les entitats geogràfiques.

Nota

  • 1. El tipus de dades espacial serveix per a poder emmagatzemar i operar les dades espacials en sistemes de gestió de bases de dades per mitjà d'extensions espacials del llenguatge SQL o de llenguatges declaratius comparables.

    2. La International Standards Organization (ISO) i l'Open Geospatial Consortium (OGC) van definir l'any 1999 el tipus de dades espacial bàsic geometria i un conjunt mínim de tipus geomètrics (punt, corba, superfície i col·lecció de geometries) com a especialitzacions del tipus bàsic geometria. Juntament amb els tipus, l'estàndard proposa nou mètodes per a avaluar les relacions espacials entre geometries (per exemple, igualtat, disjunció, intersecció, contacte...), que prenen formes diferents segons els tipus de geometries que intervenen en cada cas.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  tipus de dades espacial, n m
  • ca  tipus de dades geogràfic, n m sin. compl.
  • es  tipo de datos espacial
  • es  tipo de datos geográfico
  • en  geographic data type
  • en  spatial data type

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Models de dades espacials

Definició
Tipus de dades abstracte específic per a emmagatzemar la definició espacial de les entitats geogràfiques.

Nota

  • 1. El tipus de dades espacial serveix per a poder emmagatzemar i operar les dades espacials en sistemes de gestió de bases de dades per mitjà d'extensions espacials del llenguatge SQL o de llenguatges declaratius comparables.

    2. La International Standards Organization (ISO) i l'Open Geospatial Consortium (OGC) van definir l'any 1999 el tipus de dades espacial bàsic geometria i un conjunt mínim de tipus geomètrics (punt, corba, superfície i col·lecció de geometries) com a especialitzacions del tipus bàsic geometria. Juntament amb els tipus, l'estàndard proposa nou mètodes per a avaluar les relacions espacials entre geometries (per exemple, igualtat, disjunció, intersecció, contacte...), que prenen formes diferents segons els tipus de geometries que intervenen en cada cas.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  IRt, n m
  • ca  infraroig tèrmic, n m sin. compl.
  • ca  TIR, n m sin. compl.
  • es  IRt
  • es  infrarrojo térmico sin. compl.
  • es  TIR sin. compl.
  • en  TIR
  • en  thermal infrared sin. compl.

Teledetecció > Banda de l'espectre

Definició
Regió de l'espectre electromagnètic, de longituds d'ona entre 8000 nm i 1000 µm, compresa entre l'IRm i les microones.

Essencialment, l'IRt presenta, en les condicions terrestres, una irradiància solar incident pràcticament nul·la, però importants fenòmens d'emissió de radiació, que només poden ser captats per teledetecció espacioportada en les regions espectrals en què existeixen finestres atmosfèriques.

Se subdivideix en dues subregions:
- la primera, anomenada IRol, amb longituds d'ona entre 8000 i 15000 nm;
- la segona, anomenada IRl, amb longituds d'ona entre 15000 nm i 1000 µm, si bé alguns autors consideren que la regió de l'IRom, classificada en aquest diccionari dins de l'IRm, correspon a l'IRt.

L'IRt s'utilitza, en teledetecció, amb diverses finalitats, entre les quals destaquen la detecció dels diferents nivells d'emissió de calor de les cobertes del sòl per a cartografia de la temperatura de la superfície terrestre o oceànica, i la de múltiples fenòmens relacionats amb processos ecològics fonamentals, com l'evapotranspiració.

Vegeu IRom, IRol i IRl.

TIR és l'acrònim de thermal infrared ('infraroig tèrmic').

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  infraroig tèrmic, n m
  • ca  banda tèrmica, n f sin. compl.
  • ca  TIR, n m sigla
  • es  banda térmica
  • es  infrarrojo térmico
  • es  IRT sigla
  • es  TIR sigla
  • en  thermal band
  • en  thermal infrared
  • en  TIR sigla

Fotogrametria

Definició
Banda de l'espectre electromagnètic, dins de la regió de l'infraroig, amb una longitud d'ona compresa entre 3 i 35 µm.

Nota

  • 1. L'infraroig tèrmic correspon aproximadament a l'interval d'emissió de la Terra com a cos gris a una temperatura superficial de 290 K (27 ºC).

    2. La sigla TIR correspon a l'equivalent anglès thermal infrared.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  tiralínies, n m
  • es  tiralíneas
  • fr  tire-Iigne
  • it  tiralinee
  • en  ruling pen
  • de  Reissfeder

Cartografia > Dibuix tècnic i disseny

Definició
Instrument de dibuix tècnic, compost d'un mànec i dues llengüetes d'acer de separació regulable, emprat per traçar línies amb tinta xinesa.

Nota

  • Existeixen tiralínies dobles per al traçat de paral·leles, i tiralínies boigs, que giren sobre el propi mànec, per traçar línies corbes. Actualment, l'estilògraf substitueix el tiralínies.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  tirant, n m
  • es  tirante
  • en  elastic line

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Edició i conversió de dades

Definició
Línia virtual variable que, durant un procés de dibuix o de mesurament, manté unida la posició del cursor sobre la pantalla amb la posició del darrer punt introduït i simula com resultaria el segment dibuixat o mesurat si es fixés el punt en què es troba el cursor.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  TIROS

Cartografia > Teledetecció

Definició
Sèrie de satèl·lits artificials de la NASA destinats principalment a l'observació de l'atmosfera.

Nota

  • 1. El primer, posat en òrbita el 1960, va ser també el primer amb finalitat d'observació sistemàtica de la superfície i dels recursos terrestres. A partir del sisè, la sèrie va ser anomenada NOAA.

    2. TIROS és un acrònim de l'anglès Television and Infrared Observation Satellite.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  TIROS, n m
  • ca  Television Infrared Observation Satellite, n m sin. compl.

Teledetecció > Sèries i constel·lacions

Definició
Acrònim de Television Infrared Observation Satellite, 'satèl·lit d'observació mitjançant càmeres de televisió d'infraroig'.

Primera generació de satèl·lits del programa POES.

Vegeu TIROS/ESSA/NOAA.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  TOS, n m
  • ca  TIROS Operational Satellite, n m sin. compl.

Teledetecció > Sèries i constel·lacions

Definició
Acrònim de TIROS Operational Satellite, 'satèl·lit operacional TIROS'.

(Vegeu la informació d'aquesta generació de satèl·lits a TIROS/ESSA/NOAA n m.)

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  TOVS, n f
  • ca  TIROS Operational Vertical Sounder, n f sin. compl.

Teledetecció > Sensors

Definició
Acrònim de TIROS Operational Vertical Sounder, 'sonda vertical operacional dels satèl·lits TIROS'.

Sonda formada pels sensors HIRS/2, MSU i SSU.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6