Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionaris cartogràfics

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  tramat, n m
  • es  tramado
  • en  dithering

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Informàtica gràfica > Maquinari gràfic

Definició
Tècnica que permet aproximar els colors o els tons de gris en la visualització en pantalla o en la impressió en color mitjançant l'alternança de punts de color o de blanc i negre, en dispositius de visualització o d'impressió amb una paleta de colors o una resolució limitades.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  tramatge, n m
  • es  tramado
  • en  dithering
  • en  halftoning

Fotogrametria

Definició
Realçament d'imatges que genera semitons variant el patró i la densitat dels píxels en una imatge amb un rang limitat de nivells digitals.

Nota

  • El tramatge atenua l'efecte visual de la reducció de la profunditat de color, habitualment resultat de la quantificació.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  tramesa contínua d'elements, n f
  • es  envío continuo de elementos
  • en  feature streaming

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > SIG a Internet

Definició
Procés d'enviament d'elements vectorials en els serveis de mapes vectorials.

Nota

  • La tramesa contínua d'elements permet minimitzar l'enviament de dades, les quals s'envien a mesura que es necessiten, alhora que permet afegir noves capes sobre les ja existents en el servei inicial. La tramesa contínua d'elements també redueix el nombre de peticions al servidor.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  transacció, n f
  • es  transacción
  • en  transaction

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Sistemes de gestió de bases de dades

Definició
Grup d'operacions que formen una tasca de modificació de les dades i que, per tal de preservar-ne la integritat, s'ha de realitzar completament o no realitzar-se gens.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  transacció llarga, n f
  • es  transacción larga
  • en  long transaction

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Sistemes de gestió de bases de dades

Definició
Operació de modificació de dades que comprèn nombroses alteracions i que, per consistència, cal tractar com una única transacció.

Nota

  • Les transaccions llargues són d'especial aplicació en els sistemes d'informació geogràfica, ja que l'edició dels elements espacials sol comportar múltiples passos i afectar altres elements relacionats. L'edició de dades espacials emmagatzemades en fitxers no permet garantir la realització completa de transaccions llargues, o el retrocés a l'estat anterior en cas de fracàs.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  transaccional, adj
  • es  transaccional
  • en  transactional

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Sistemes de gestió de bases de dades

Definició
Relatiu a les transaccions de bases de dades.

Nota

  • L'adjectiu transaccional també pot fer referència, en sentit ampli, a les operacions, programes o serveis que comporten modificació de les dades.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  Transactional Web Feature Service
  • ca  WFS-T sigla

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Infraestructures de dades espacials

Definició
Especificació estàndard d'Open Geospatial Consortium per a la implementació de serveis d'elements a Internet que permeten editar dades espacials en forma d'elements vectorials, en format GML, procedents de diferents servidors d'elements web que implementin els seus serveis d'elements segons aquesta especificació.

L'especificació d'implementació Transactional Web Feature Service forma part de l'estàndard Web Feature Service, si bé aquesta denominació sol utilitzar-se per a referir-se a la versió bàsica de servei, que no permet l'edició d'elements.

Nota

  • Literalment, servei d'elements web transaccional.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  transbordador espacial, n m
  • ca  llançadora espacial, n f sin. compl.
  • es  transbordador espacial
  • es  lanzadera espacial sin. compl.
  • en  space shuttle

Teledetecció > Plataformes > Tecnologia i tipus

Definició
Vehicle de transport espacial integrat per un orbitador i llançat a l'espai mitjançant un o més coets d'enlairament.

Malgrat que el seu ús com a plataformes de teledetecció ha estat insignificant, els transbordadors espacials abarateixen el cost dels programes espacials basats en coets no recuperables i permeten col·locar en òrbita satèl·lits, o reparar-los, així com ser usats com a plataforma de transport d'astronautes i materials a altres ginys (satèl·lits artificials, estacions espacials, etc.).

Vegeu Space Shuttle.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  TransCAD

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Programari de SIG

Definició
Programari de SIG comercial específic per a aplicacions de transports i anàlisi i planificació de xarxes, desenvolupat i distribuït per la firma Caliper.

TransCAD combina la funcionalitat convencional d'un SIG amb les eines de modelització i visualització específiques de planificació de xarxes de transports.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  transcripció, n f
  • es  transcripción
  • fr  transcription
  • it  trascrizione
  • en  transcription
  • de  Abschrift

Cartografia > Toponímia, lingüística i lèxic

Definició
Representació gràfica dels sons d'una llengua mitjançant un sistema determinat de signes d'un alfabet fonètic.

Nota

  • 1. En toponímia internacional s'empra la transcripció quan els signes gràfics originals resulten estranys al lector i no troben correspondència amb els signes del seu propi alfabet.

    2. Un exemple de transcripció és Beijing (Pequín), procedent del xinès.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3