ADEOS
ADEOS
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
- ca ADEOS, n m
- ca Advanced Earth Observing Satellite, n m sin. compl.
- ca MIDORI, n m sin. compl.
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
Definició
Acrònim de Advanced Earth Observing Satellite, 'satèl·lit avançat d'observació de la Terra'.
Sèrie de satèl·lits, d'òrbita heliosíncrona, polar i subrecurrent, gestionada per la NASDA i destinada a l'observació dels processos globals terrestres, del mar i de l'atmosfera.
- El satèl·lit ADEOS, també denominat MIDORI, a una altitud nominal de 789 km al perigeu i 804.6 km a l'apogeu, va ser llançat el 17 d'agost de 1996 i va ser operatiu fins al 30 de juny de 1997.
- El satèl·lit ADEOS-II, també denominat MIDORI-II, a una altitud nominal de 802.9 km, va ser llançat el 14 de desembre de 2002 i va ser operatiu fins al 24 d'octubre de 2003.
Travessen l'equador a les 10:30 (node descendent). La resolució temporal era de 41 dies, si bé gràcies a la capacitat d'apuntament d'alguns dels seus sensors (l'NSCAT, per exemple) el temps de revisita podia escurçar-se sensiblement fins a uns 3 dies.
Principals sensors: AVNIR (ADEOS), ILAS (ADEOS), IMG (ADEOS), NSCAT (ADEOS), OCTS (ADEOS), RIS (ADEOS), TOMS (ADEOS), POLDER (ADEOS, ADEOS-II), AMSR (ADEOS-II), GLI (ADEOS-II), SeaWinds (ADEOS-II), ILAS-II (ADEOS-II).
Sèrie de satèl·lits, d'òrbita heliosíncrona, polar i subrecurrent, gestionada per la NASDA i destinada a l'observació dels processos globals terrestres, del mar i de l'atmosfera.
- El satèl·lit ADEOS, també denominat MIDORI, a una altitud nominal de 789 km al perigeu i 804.6 km a l'apogeu, va ser llançat el 17 d'agost de 1996 i va ser operatiu fins al 30 de juny de 1997.
- El satèl·lit ADEOS-II, també denominat MIDORI-II, a una altitud nominal de 802.9 km, va ser llançat el 14 de desembre de 2002 i va ser operatiu fins al 24 d'octubre de 2003.
Travessen l'equador a les 10:30 (node descendent). La resolució temporal era de 41 dies, si bé gràcies a la capacitat d'apuntament d'alguns dels seus sensors (l'NSCAT, per exemple) el temps de revisita podia escurçar-se sensiblement fins a uns 3 dies.
Principals sensors: AVNIR (ADEOS), ILAS (ADEOS), IMG (ADEOS), NSCAT (ADEOS), OCTS (ADEOS), RIS (ADEOS), TOMS (ADEOS), POLDER (ADEOS, ADEOS-II), AMSR (ADEOS-II), GLI (ADEOS-II), SeaWinds (ADEOS-II), ILAS-II (ADEOS-II).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
ADEOS-II
ADEOS-II
Teledetecció > Plataformes
- ca ADEOS-II, n m
- ca Advanced Earth Observing Satellite-II, n m sin. compl.
- ca MIDORI-II, n m sin. compl.
Teledetecció > Plataformes
Definició
Acrònim de Advanced Earth Observing Satellite-II, 'satèl·lit avançat d'observació de la Terra-II'.
Satèl·lit de la sèrie ADEOS.
Satèl·lit de la sèrie ADEOS.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
adjacència
adjacència
Cartografia > Geometria, mètrica i topologia
- ca contigüitat, n f
- ca adjacència, n f sin. compl.
- es contigüidad
- fr contiguïté
- it contiguità
- en contiguity
- de Aneinandergrenze
Cartografia > Geometria, mètrica i topologia
Definició
Qualitat topològica que designa l'existència de contacte entre els objectes geogràfics representats.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
adjacència
adjacència
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Informació espacial
- ca adjacència, n f
- ca veïnatge, n m
- es adyacencia
- es vecindad
- en adjacency
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Informació espacial
Definició
Relació espacial de contacte entre dos polígons que comparteixen un mateix límit o entre dues cel·les d'un ràster que comparteixen costat.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
adjacent
adjacent
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Informació espacial
- ca adjacent, adj
- ca limítrof -a, adj
- ca veí -ïna, adj
- es adyacente
- es limítrofe
- es vecino -na
- en adjacent
- en coterminous
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Informació espacial
Definició
Dit d'un polígon o d'una cel·la d'un ràster que manté una relació d'adjacència amb un altre polígon o una altra cel·la d'un ràster.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
administració de bases de dades
administració de bases de dades
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Sistemes de gestió de bases de dades
- ca administració de bases de dades, n f
- es administración de bases de datos
- en database administration
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Sistemes de gestió de bases de dades
Definició
Conjunt d'activitats desenvolupades per una o més persones que tenen per finalitat assegurar la disponibilitat, la integritat, la seguretat, la recuperabilitat, el rendiment i el desenvolupament de les bases de dades d'una organització.
Nota
- L'administració de bases de dades comprèn la gestió d'usuaris, la seguretat, les còpies i recuperacions i l'optimització de l'emmagatzematge. Sovint inclou també el disseny i la implementació de la base de dades (creació, càrrega de dades), la modificació de l'estructura de la base de dades, el suport a la programació d'aplicacions que usen les bases de dades i la instal·lació i configuració del programari de gestió de bases de dades.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Administració Nacional de l'Aeronàutica i l'Espai
Administració Nacional de l'Aeronàutica i l'Espai
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
- ca NASA, n f
- ca Administració Nacional de l'Aeronàutica i l'Espai, n f sin. compl.
- es NASA
- es Administración Nacional de la Aeronáutica y del Espacio sin. compl.
- en NASA
- en National Aeronautical and Space Administration sin. compl.
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
Definició
Acrònim de National Aeronautical and Space Administration, 'Administració Nacional [dels Estats Units d'Amèrica] de l'Aeronàutica i l'Espai'.
Organització creada el 1958 per a dirigir les activitats en els camps de l'aeronàutica i de la recerca aeroespacial dels Estats Units d'Amèrica.
La seva creació va ser, en bona part, una reacció als èxits soviètics, que havien culminat en el llançament del primer satèl·lit (vegeu Sputnik). Entre les seves activitats típiques hi ha el llançament de satèl·lits per a posar-los en òrbita, l'entrenament d'astronautes, el disseny d'aeronaus i vehicles espacials, així com l'anàlisi i la distribució de les dades i la informació derivada dels seus satèl·lits. Actualment disposa de diverses instal·lacions per tot el món.
Pertany al Govern Federal i comparteix responsabilitats en les activitats espacials i aèries amb altres agències federals, el departament de comerç, el departament de transport i el departament de defensa. La major part del treball desenvolupat per la NASA es realitza en el sector privat, per part de companyies aeroespacials contractades pel govern.
Els centres principals de la NASA són: ARC, DFRC, GSFC, JPL, JSC, KSC, LaRC, LeRC, MSFC i SSC.
Entre altres funcions, gestiona o codirigeix diversos satèl·lits, sèries i constel·lacions: ICESat, QuikSCAT, UARS, SeaSat, SAGE, TRMM, TOMS, Nimbus, Suomi NPP, TIROS/ESSA/NOAA, Landsat, la sèrie EOS, la constel·lació A-Train, etc.
Organització creada el 1958 per a dirigir les activitats en els camps de l'aeronàutica i de la recerca aeroespacial dels Estats Units d'Amèrica.
La seva creació va ser, en bona part, una reacció als èxits soviètics, que havien culminat en el llançament del primer satèl·lit (vegeu Sputnik). Entre les seves activitats típiques hi ha el llançament de satèl·lits per a posar-los en òrbita, l'entrenament d'astronautes, el disseny d'aeronaus i vehicles espacials, així com l'anàlisi i la distribució de les dades i la informació derivada dels seus satèl·lits. Actualment disposa de diverses instal·lacions per tot el món.
Pertany al Govern Federal i comparteix responsabilitats en les activitats espacials i aèries amb altres agències federals, el departament de comerç, el departament de transport i el departament de defensa. La major part del treball desenvolupat per la NASA es realitza en el sector privat, per part de companyies aeroespacials contractades pel govern.
Els centres principals de la NASA són: ARC, DFRC, GSFC, JPL, JSC, KSC, LaRC, LeRC, MSFC i SSC.
Entre altres funcions, gestiona o codirigeix diversos satèl·lits, sèries i constel·lacions: ICESat, QuikSCAT, UARS, SeaSat, SAGE, TRMM, TOMS, Nimbus, Suomi NPP, TIROS/ESSA/NOAA, Landsat, la sèrie EOS, la constel·lació A-Train, etc.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Administració Nacional de l'Oceà i de l'Atmosfera
Administració Nacional de l'Oceà i de l'Atmosfera
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
- ca NOAA 1, n f
- ca Administració Nacional de l'Oceà i de l'Atmosfera, n f sin. compl.
- ca National Oceanic and Atmospheric Administration 1, n f sin. compl.
- es NOAA
- es Administración Nacional del Océano y de la Atmósfera sin. compl.
- en NOAA
- en National Oceanic and Atmospheric Administration sin. compl.
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
Definició
Acrònim de National Oceanic and Atmospheric Administration, 'Administració Nacional [dels Estats Units d'Amèrica] de l'Oceà i de l'Atmosfera'.
Organització creada el 1970 per a estudiar les activitats relacionades amb els fenòmens atmosfèrics, per a la protecció de la població i per al coneixement del medi ambient de la Terra.
La NOAA té dues organitzacions principals: l'NWS i el NESDIS, a banda d'altres organitzacions menors.
Entre altres activitats, ha participat en la gestió del satèl·lit DMSP, i dels satèl·lits de les sèries GOES, NOAA, Landsat i Jason.
Organització creada el 1970 per a estudiar les activitats relacionades amb els fenòmens atmosfèrics, per a la protecció de la població i per al coneixement del medi ambient de la Terra.
La NOAA té dues organitzacions principals: l'NWS i el NESDIS, a banda d'altres organitzacions menors.
Entre altres activitats, ha participat en la gestió del satèl·lit DMSP, i dels satèl·lits de les sèries GOES, NOAA, Landsat i Jason.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
administrador de bases de dades
administrador de bases de dades
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Sistemes de gestió de bases de dades
- ca administrador de bases de dades, n m
- ca DBA, n m sigla
- es administrador de bases de datos
- es DBA sigla
- en database administrator
- en DBA sigla
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Sistemes de gestió de bases de dades
Definició
Rol d'usuari d'una base de dades que posseeix el màxim nivell de privilegis i pot fer qualsevol tipus d'operació sense cap restricció.
Nota
- La sigla DBA correspon a l'equivalent anglès database administrator.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
administrador de bases de dades | administradora de bases de dades
administrador de bases de dades | administradora de bases de dades
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Sistemes de gestió de bases de dades
- ca administrador de bases de dades | administradora de bases de dades, n m, f
- es administrador de bases de datos | administradora de base de datos
- en database administrator
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Sistemes de gestió de bases de dades
Definició
Persona que gestiona una base de dades.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
