Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Terminologia de ciències de la salut

Presentació
  • ca  cultiu mixt limfocitari, n m
  • ca  cultiu mixt leucocitari, n m sin. compl.
  • ca  reacció limfocitària mixta, n f sin. compl.
  • ca  CML, n m sigla
  • es  cultivo mixto de linfocitos
  • es  reacción linfocítica mixta
  • es  CML sigla
  • fr  culture mixte lymphocitaire
  • fr  réaction lymphocytaire mixte
  • fr  CML sigla
  • en  mixed lymphocyte culture
  • en  mixed lymphocyte reaction
  • en  MLC sigla

Immunologia

Definició
Assaig de laboratori que valora la capacitat proliferativa global dels limfòcits d'un individu enfront dels limfòcits d'un altre.

Nota

  • El cultiu mixt limfocitari s'empra en l'anàlisi de la histocompatibilitat entre donador i receptor, en especial en el trasplantament de medul·la òssia.
  • ca  citomegalovirus, n m pl
  • ca  CMV, n m pl abrev.
  • es  citomegalovirus, n m pl
  • es  CMV, n m pl abrev.
  • fr  cytomégalovirus, n m pl
  • fr  CMV, n m pl abrev.
  • en  cytomegalovirus
  • en  CMV abrev.

Sida

Definició
Grup de virus de la família Herpesviridae que inclou agents d'infeccions congènites i neonatals i d'afeccions diverses potencialment greus en persones amb resposta immunitària deficient.

Nota

  • Una malaltia causada per citomegalovirus es considera malaltia definidora de sida quan afecta òrgans del sistema immunitari, com ara el fetge, el pulmó, els budells o els ganglis limfàtics, i s'han descartat altres causes d'immunodeficiència. Els citomegalovirus responsables d'aquestes infeccions pertanyen a l'espècie herpesvirus humà 5 (Human herpesvirus 5).
  • ca  citomegalovirus, n m
  • ca  CMV, n m abrev.
  • es  citomegalovirus, n m
  • es  CMV, n m abrev.
  • fr  cytomégalovirus, n m
  • fr  herpèsvirus humain 5, n m sin. compl.
  • fr  CMV, n m abrev.
  • en  cytomegalovirus
  • en  human herpesvirus 5 sin. compl.
  • en  CMV abrev.

Sida

Definició
Virus del grup dels citomegalovirus.
  • ca  crisi no epilèptica psicogènica, n f
  • ca  CNEP, n f sigla
  • es  crisis no epiléptica psicógena, n f
  • es  crisis no epiléptica psicogénica, n f
  • es  crisis no epiléptica sicógena, n f
  • es  crisis no epiléptica sicogénica, n f
  • es  CNEP, n f sigla
  • fr  crise psychogène non épileptique, n f
  • fr  CPNE, n f sigla
  • en  psychogenic non-epileptic seizure, n
  • en  PNES, n sigla
  • de  Psychogener nicht-epileptischer Anfall, n m
  • de  PNES, n m sigla

Psiquiatria

Definició
Episodi paroxístic i involuntari d'alteració conductual que simula una crisi epilèptica sense que hi siguin presents la disfunció del sistema nerviós central ni els canvis en l'encefalograma propis d'una crisi epilèptica d'origen orgànic.

Nota

  • 1. Una crisi no epilèptica psicogènica té un origen psicològic i és la manifestació d'un trauma, d'un conflicte o de factors d'estrès.
  • 2. 2. Clàssicament, la crisi no epilèptica psicogènica es designava amb la denominació pseudocrisi.
  • ca  coacció, n f
  • es  coacción, n f
  • en  coercion, n

Bioètica

Definició
Acció de constrènyer una persona a prendre una decisió determinada.

Nota

  • 1. La coacció que es duu a terme sobre un pacient atempta contra la seva llibertat d'elecció i invalida el seu consentiment. El metge responsable ha de vetllar perquè les decisions del pacient siguin decisions compartides però lliures de coacció.
  • 2. Convé distingir la coacció de la manipulació i de la persuasió.
coactivació coactivació

Neurociència

  • ca  coactivació, n f
  • es  coactivación
  • en  coactivation

Neurociència

Definició
Activació conjunta de neurones o conjunts de neurones.

Nota

  • La coactivació de dues regions cerebrals es pot detectar amb tècniques de neuroimatgeria o electrofisiològiques, com ara la ressonància magnètica funcional.
coactivació α-γ coactivació α-γ

Neurociència

  • ca  coactivació α-γ, n f
  • es  coactivación alfa-gamma
  • en  alpha-gamma coactivation

Neurociència

Definició
Coactivació de les motoneurones α i les motoneurones γ a la banya ventral de la medul·la espinal que funciona com a mecanisme d'autoregulació en el control del moviment muscular voluntari.
coadjuvant tecnològic coadjuvant tecnològic

Seguretat alimentària

  • ca  coadjuvant tecnològic, n m
  • ca  auxiliar tecnològic, n m sin. compl.
  • es  auxiliar tecnológico, n m
  • es  coadyuvante tecnológico, n m
  • fr  adjuvant de fabrication, n m
  • fr  agent technologique, n m
  • fr  auxiliaire de fabrication, n m
  • fr  auxiliaire technologique, n m
  • en  processing aid, n
  • en  technological aid, n

Seguretat alimentària

Definició
Substància natural o sintètica sense poder nutritiu que s'afegeix intencionadament a una matèria primera, un aliment o un dels seus ingredients en la transformació perquè hi compleixi una funció tecnològica i que només roman en el producte final com a residu no intencionat, però tècnicament inevitable, sense efecte tecnològic ni risc sanitari.

Nota

  • 1. Els coadjuvants tecnològics que s'utilitzen han de ser avaluats i autoritzats per part de les autoritats competents per a confirmar que són segurs en les quantitats utilitzades, necessaris en els aliments en què s'autoritzen i no confonen el consumidor.
  • 2. Els coadjuvants tecnològics es consideren ingredients tecnològics.
  • 3. Són exemples de coadjuvants tecnològics un clarificador que s'afegeix al vi per a prevenir-hi fenòmens d'oxidació o un dissolvent d'extracció que serveix per a extreure la cafeïna del cafè o l'oli de les llavors.
  • ca  coagulació, n f
  • es  coagulación, n f
  • fr  coagulation, n f
  • en  coagulation

Sida

Definició
Procés pel qual la fase dispersa d'un sistema col·loidal o el sòlid dissolt d'un sistema líquid són alterats de manera que se separen del sistema en forma d'una fase sòlida insoluble gelatinosa.

Nota

  • En la coagulació de la sang, la fase sòlida forma una massa vermellosa de consistència friable constituïda per una xarxa de fibrina que engloba els eritròcits, els leucòcits i les plaquetes.
coagulació de la sang coagulació de la sang

Infermeria

  • ca  coagulació de la sang, n f
  • es  coagulación sanguínea
  • fr  coagulation sanguine
  • en  blood clotting
  • en  blood coagulation

Infermeria

Definició
Procés fisiològic que forma part de l'hemostàsia, consistent en el pas de la sang d'un estat líquid a un de semisòlid, i que té com a missió mantenir la integritat de l'arbre vascular tot evitant les hemorràgies.