Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Terminologia de ciències de la salut

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  crisi, n f
  • es  crisis
  • fr  crise
  • en  crisis

Infermeria

Definició
Canvi brusc, favorable o advers, en el curs d'una malaltia.
  • ca  crisi, n f
  • es  crisis, n f
  • fr  crise, n f
  • en  crisis, n
  • de  Krise, n f

Psiquiatria

Definició
Estat de desequilibri psicològic agut de qualsevol naturalesa.
  • ca  crisi alimentària, n f
  • es  crisis alimentaria, n f
  • fr  crise alimentaire, n f
  • en  food crisis, n

Seguretat alimentària

Definició
Situació extraordinària de pèrdua de confiança de la ciutadania o d'alarma social en l'àmbit de la seguretat alimentària que pot estar associada o no a l'existència d'un risc real per a la salut de les persones.

Nota

  • 1. En cas de crisi alimentària, és imprescindible l'actuació coordinada dels diversos actors implicats (empreses, administracions i govern). És per aquest motiu i per a evitar més alarma social que les autoritats competents han de recopilar i analitzar la informació pertinent i procurar assessorament científic, així com coordinar els organismes que han de participar en la gestió i liderar les activitats de comunicació.
  • 2. Una crisi alimentària té efectes econòmics i socials, mentre que una alerta alimentària és un senyal de la presència d'un perill alimentari que exigeix prendre mesures de gestió adients per a minimitzar un risc alimentari.
  • ca  crisi curativa, n f
  • es  crisis curativa
  • fr  crise curative
  • en  healing crisis

Homeopatia

Definició
Esforç de la força vital per restablir la salut durant el curs d'una malaltia, que comporta la pèrdua d'una part fluida o sòlida de l'organisme per protegir-ne la totalitat.

Nota

  • En són exemples un increment de la sudoració o de la diüresi o una descamació cutània, i es consideren signes favorables.
  • ca  crisi d'angoixa, n f
  • ca  atac de pànic, n m sin. compl.
  • es  ataque de pánico
  • es  crisis de angustia
  • en  anxiety crisis
  • en  panic attack

Neurociència

Definició
Trastorn d'ansietat caracteritzat per un episodi breu, d'inici sobtat, en què es manifesta un estat d'intensa aprensió, por o pànic, associat a un sentiment de catàstrofe imminent.

Nota

  • La crisi d'angoixa pot anar acompanyada de símptomes variats i manifestacions psicosomàtiques, com ara opressió precordial, taquicàrdia, palpitacions, sudoració freda, diarrea o deposicions abundoses, visió borrosa, acúfens, parestèsies, cefalàlgia o vertigen. La crisi d'angoixa pot durar entre cinc i quinze minuts o més, durant els quals el pacient necessita moure's o caminar.
  • ca  crisi d'angoixa, n f
  • ca  atac de pànic, n f sin. compl.
  • es  ataque de pánico, n m
  • es  crisis de angustia, n f
  • fr  attaque de panique, n f
  • fr  crise aiguë d'angoisse, n f
  • en  anxiety crisis, n
  • en  panic attack, n
  • de  Angstanfall, n m
  • de  Panikattacke, n f

Psiquiatria

Definició
Trastorn d'ansietat caracteritzat per un episodi breu, d'inici sobtat, en què es manifesta un estat d'intensa aprensió, por o pànic, associat a un sentiment de catàstrofe imminent.

Nota

  • La crisi d'angoixa pot anar acompanyada de símptomes variats i manifestacions psicosomàtiques: opressió precordial, ofec, taquicàrdia, palpitacions, sudoració freda, sensació de calor o fred, sequedat de boca, dolors abdominals, nàusees, vòmits, diarrea o deposicions abundoses, meteorisme, visió borrosa, acúfens, parestèsies, cefalàlgia o vertigen. La crisi d'angoixa pot durar entre cinc i quinze minuts o més, durant els quals el pacient necessita moure's o caminar.
  • ca  crisi epilèptica, n f
  • es  crisis epiléptica
  • en  seizure

Neurociència

Definició
Fenomen clínic d'aparició sobtada i expressió molt variable que està relacionat amb una descàrrega anormal, excessiva i hipersincrònica d'una població més o menys extensa de neurones de l'escorça cerebral.

Nota

  • 1. Les crisis epilèptiques poden ser convulsants o no, generalitzades o localitzades i comportar la disminució de la consciència o no.
    2. Quan una crisi epilèptica és única o bé es repeteix dins el context d'una afecció cerebral aguda no es considera epilèpsia.
  • ca  crisi nerviosa, n f
  • es  crisis nerviosa, n f
  • fr  crise nerveuse, n f
  • en  nervous crisis, n
  • de  Nervenkrise, n f

Psiquiatria

Definició
Crisi en què l'individu perd el control de les emocions com a conseqüència d'un esdeveniment traumàtic.
  • ca  crisi no epilèptica psicogènica, n f
  • ca  CNEP, n f sigla
  • es  crisis no epiléptica psicógena, n f
  • es  crisis no epiléptica psicogénica, n f
  • es  crisis no epiléptica sicógena, n f
  • es  crisis no epiléptica sicogénica, n f
  • es  CNEP, n f sigla
  • fr  crise psychogène non épileptique, n f
  • fr  CPNE, n f sigla
  • en  psychogenic non-epileptic seizure, n
  • en  PNES, n sigla
  • de  Psychogener nicht-epileptischer Anfall, n m
  • de  PNES, n m sigla

Psiquiatria

Definició
Episodi paroxístic i involuntari d'alteració conductual que simula una crisi epilèptica sense que hi siguin presents la disfunció del sistema nerviós central ni els canvis en l'encefalograma propis d'una crisi epilèptica d'origen orgànic.

Nota

  • 1. Una crisi no epilèptica psicogènica té un origen psicològic i és la manifestació d'un trauma, d'un conflicte o de factors d'estrès.
  • 2. 2. Clàssicament, la crisi no epilèptica psicogènica es designava amb la denominació pseudocrisi.
  • ca  crisi oculogira, n f
  • es  crisis oculógira
  • en  oculogyric crisis

Neurociència

Definició
Crisi dels moviments rotatoris dels ulls en què els globus oculars es mantenen fixats en una posició, generalment desviats cap a una direcció superior i externa, durant minuts o hores.

Nota

  • Les crisis oculogires es poden observar, per exemple, en el parkinsonisme postencefalític i en l'encefalitis letàrgica o bé secundàries a l'ús d'antipsicòtics.