Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Terminologia de ciències de la salut

Presentació
  • ca  disseny equilibrat, n m
  • es  diseño equilibrado
  • en  balanced design

Recerca clínica de medicaments

Definició
Disseny en què les unitats d'experimentació es distribueixen de manera compensada entre els diferents nivells dels factors considerats.
  • ca  disseny experimental, n m
  • es  diseño de experimentos
  • es  diseño experimental
  • en  design of experiment
  • en  design of experiments
  • en  experimental design

Recerca clínica de medicaments

Definició
Pla de realització d'un assaig clínic, en què s'estableix què es vol estudiar, com s'ha d'estudiar i com s'ha d'analitzar la informació obtinguda.

Nota

  • En un disseny experimental s'estableix, entre altres coses, la selecció dels subjectes objecte d'estudi, l'ordre d'administració del tractament experimental, el tipus de tractament, la manera com s'ha d'administrar i el sistema d'enregistrament i d'anàlisi de les dades.
  • ca  disseny factorial, n m
  • es  diseño factorial
  • en  factorial design

Recerca clínica de medicaments

Definició
Disseny experimental generat per totes les combinacions possibles dels nivells de diferents factors.

Nota

  • Els dissenys factorials s'utilitzen per a avaluar, en un mateix assaig clínic, l'efecte de dos o més factors o la interacció entre aquests factors.
  • ca  disseny d'aprenentatge, n m
  • ca  disseny instruccional, n m
  • es  diseño del aprendizaje, n m
  • es  diseño instruccional, n m
  • es  diseño pedagógico, n m
  • en  instructional design, n
  • en  instructional systems design, n
  • en  ID, n sigla
  • en  ISD, n sigla

Educació per a la salut

Definició
Metodologia que s'aplica a la creació de materials i experiències didàctiques per a facilitar l'adquisició de competències d'una manera més atractiva i eficient.
  • ca  disseny no equilibrat, n m
  • es  diseño desequilibrado
  • es  diseño no equilibrado
  • en  unbalanced design

Recerca clínica de medicaments

Definició
Disseny en què les unitats d'experimentació no es distribueixen de manera compensada entre els diferents nivells dels factors considerats.
  • ca  assaig clínic paral·lel, n m
  • ca  disseny paral·lel, n m sin. compl.
  • es  diseño paralelo
  • es  ensayo clínico paralelo
  • en  parallel design
  • en  parallel treatment design

Recerca clínica de medicaments

Definició
Assaig clínic en què s'assigna a cada individu només una de les intervencions considerades.

Nota

  • L'assaig clínic paral·lel és el més utilitzat en recerca clínica.
  • ca  disseny per blocs, n m
  • es  diseño por bloques
  • en  block design

Neurociència

Definició
Tècnica de disseny experimental en psicologia cognitiva o en neuroimatgeria en què els assajos de cadascuna de les condicions experimentals són presentats conjuntament, en lloc d'aleatoritzar-se o barrejar-se amb assajos d'altres condicions.

Nota

  • El disseny per blocs s'oposa al disseny per esdeveniments i s'utilitza molt freqüentment en experiments de tomografia per emissió de positrons i ressonància magnètica funcional.
  • ca  disseny per esdeveniments, n m
  • es  diseño por eventos
  • en  event-related design

Neurociència

Definició
Tècnica de disseny experimental en psicologia cognitiva o en neuroimatgeria en què els assajos de cadascuna de les condicions experimentals són presentats segons una seqüència aleatoritzada o pseudoaleatoritzada.

Nota

  • El disseny per esdeveniments s'oposa al disseny per blocs i s'utilitza molt freqüentment en psicologia experimental i en experiments de ressonància magnètica funcional.
  • ca  assaig clínic seqüencial, n m
  • ca  disseny seqüencial, n m sin. compl.
  • es  diseño secuencial
  • es  ensayo clínico secuencial
  • en  sequential design

Recerca clínica de medicaments

Definició
Assaig clínic en què s'utilitza una anàlisi seqüencial.

Nota

  • L'assaig clínic seqüencial es reserva per a aquells assaigs en què el període de seguiment és relativament curt per comparació al període de reclutament.
  • ca  dissinergia, n f
  • es  disinergia, n f
  • en  dyssynergia

Fisioteràpia

Definició
Trastorn de la coordinació muscular causat per la pèrdua de la sinergia entre dos músculs o dos sistemes neuromusculars per a produir un moviment o una funció fisiològica determinats.