Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Terminologia de ciències de la salut

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  èsters poliglicèrids d'àcids grassos, n m pl
  • es  ésteres poliglicéridos de los ácidos grasos
  • fr  esters polyglycériques d'acides gras
  • en  polyglycerol esters of fatty acids
  • cod  E 475

Additius alimentaris

  • ca  èsters tartàrics dels monoglicèrids i diglicèrids d'àcids grassos, n m pl
  • es  ésteres tartáricos de los mono- y diglicéridos de los ácidos grasos
  • fr  esters tartriques des mono- et diglycérides d'acides gras
  • en  tartaric acid esters of mono- and diglycerides of fatty acids
  • cod  E 472d

Additius alimentaris

  • ca  estesiofisiologia, n f
  • es  estesiofisiología, n f
  • en  esthesiophysiology

Fisioteràpia

Definició
Fisiologia de les sensacions i dels sentits.
  • ca  estesiogen -ògena, adj
  • es  estesiógeno -na, adj
  • en  esthesiogenic

Fisioteràpia

Definició
Que produeix sensacions, especialment excitacions sensorials.
  • ca  estesiòmetre, n m
  • ca  tactòmetre, n m sin. compl.
  • es  estesiómetro, n m
  • es  tactómetro, n m
  • fr  esthésiomètre, n m
  • en  aesthesiometer, n
  • en  esthesiometer, n
  • en  tactometer, n

Aparells sanitaris

Definició
Aparell que s'utilitza per a mesurar la sensibilitat de la superfície de la pell o d'altres òrgans.

Nota

  • 1. Existeixen diferents models d'estesiòmetres i els més comuns poden tenir forma de compàs, de regle amb dues puntes o de llapis amb un filament de niló retràctil.
  • 2. Actualment, també existeixen estesiòmetres usats en oftalmologia que funcionen sense necessitat de contacte amb l'òrgan.
  • ca  estesioneuroblastoma, n m
  • es  estesioneuroblastoma, n m
  • es  neuroblastoma olfativo, n m sin. compl.
  • es  ENB, n m sigla
  • fr  esthésioneuroblastome, n m
  • fr  neuroblastome olfactif, n m sin. compl.
  • en  esthesioneuroblastoma, n
  • en  olfactory neuroblastoma, n sin. compl.
  • en  ENB, n sigla
  • cod  1957

Malalties minoritàries

  • ca  estetoscopi, n m
  • ca  estetòfon, n m sin. compl.
  • es  estetoscopio, n m
  • fr  stéthoscope, n m
  • en  stethoscope, n

Aparells sanitaris

Definició
Instrument cilíndric de fusta o metall per a auscultar els sons que es produeixen en la part del cos on s'aplica.

Nota

  • 1. L'estetoscopi consisteix bàsicament en un cilindre o tronc de con buit que es col·loca sobre la superfície corporal, i que està unit a un disc circular sobre el qual l'explorador posa l'orella per a practicar l'auscultació.
  • 2. L'estetoscopi va ser dissenyat per Laennec per a facilitar l'auscultació monoauricular dels sorolls cardíacs i respiratoris, i posteriorment es va utilitzar també per a l'auscultació de sons d'altres parts del cos. És el precedent històric del fonendoscopi i actualment encara s'utilitza en procediments ginecològics.
  • ca  fonendoscopi, n m
  • ca  estetoscopi, n m sin. compl.
  • es  estetoscopio, n m
  • es  fonendoscopio, n m
  • fr  phonendoscope, n m
  • fr  stéthoscope, n m
  • fr  stéthoscope biauriculaire, n m
  • en  binaural stethoscope, n
  • en  phonendoscope, n
  • en  stethoscope, n

Salut bàsica

Definició
Instrument utilitzat per a auscultar els sons que es produeixen en la part del cos on s'aplica.

Nota

  • El fonendoscopi consta d'una petita campana, generalment tapada per una membrana, connectada a un tub de goma bifurcat que transmet els sons als auriculars.
  • ca  estetoscopi, n m
  • ca  estetòfon, n m sin. compl.
  • es  estetoscopio, n m
  • fr  stéthoscope, n m
  • en  stethoscope, n

Aparells sanitaris

Definició
Instrument cilíndric de fusta o metall per a auscultar els sons que es produeixen en la part del cos on s'aplica.

Nota

  • 1. L'estetoscopi consisteix bàsicament en un cilindre o tronc de con buit que es col·loca sobre la superfície corporal, i que està unit a un disc circular sobre el qual l'explorador posa l'orella per a practicar l'auscultació.
  • 2. L'estetoscopi va ser dissenyat per Laennec per a facilitar l'auscultació monoauricular dels sorolls cardíacs i respiratoris, i posteriorment es va utilitzar també per a l'auscultació de sons d'altres parts del cos. És el precedent històric del fonendoscopi i actualment encara s'utilitza en procediments ginecològics.
  • ca  estigma, n m
  • es  estigma, n m
  • fr  stigmate, n m
  • en  stigma, n
  • de  Stigma, n n

Psiquiatria

Definició
Conjunt de característiques negatives que s'atribueixen a les persones amb un trastorn mental, motivades pels estereotips, els mites, els prejudicis i el desconeixement de la societat envers els problemes de salut mental en general, la qual cosa condueix a situacions de discriminació, marginació i exclusió social.

Nota

  • 1. L'estigma provoca en les persones amb un trastorn mental o un trastorn per ús de substàncies avergonyiment i sentiments de menyspreu i de rebuig social. També les predisposa a una mirada negativa, els fa minvar l'autoestima, els dificulta el procés de canvi cap a la recuperació i els afecta negativament l'estat de salut, tant mental com física.
  • 2. L'estigma causa aïllament social i constitueix una de les barreres d'accés principals per a l'accés als serveis d'atenció a la salut mental i als serveis socials i per a optar a oportunitats laborals, educatives i de lleure.
  • 3. L'estigma pot augmentar per l'ús inapropiat d'etiquetes diagnòstiques o per la manca de compliment del tractament, per exemple.