febre glandular
febre glandular
Immunologia
- ca mononucleosi infecciosa, n f
- ca febre glandular, n f sin. compl.
- es fiebre glandular
- es mononucleosis infecciosa
- fr fièvre glandulaire
- fr mononucléose infectieuse
- en glandular fever
- en infectious mononucleosis
Immunologia
Definició
Malaltia aguda, infecciosa, causada pel virus d'Epstein-Barr, caracteritzada per un augment de leucòcits mononucleats atípics a la sang circulant i que es manifesta per febre, tumefacció dels ganglis limfàtics i de la melsa, angines i alteracions hepàtiques.
febre groga
febre groga
Malalties infeccioses
- ca febre groga, n f
- ca colesi americana, n f sin. compl.
- ca ocròpira, n f sin. compl.
- ca tifus groc, n m sin. compl.
- ca tifus icteroide, n m sin. compl.
- ca tifus tropical, n m sin. compl.
- ca vòmit negre, n m sin. compl.
- es fiebre amarilla, n f
- fr fièvre jaune, n f
- en yelow feber, n
Malalties infeccioses
Definició
Malaltia vírica produïda per virus del gènere Flavovirus, aguda, hiperpirètica i maligna, en què després d'una incubació de tres a sis dies apareixen bruscament febre, cefalàlgia, cruiximent general, agitació, fotofòbia, trastorns digestius, albuminúria i icterícia produïda per necrosi hepàtica.
Nota
- La malaltia es transmet per picades de mosquits, que fan de vectors del virus; en el medi urbà, usualment entre persones i en el medi natural, sovint selvàtic, procedent d'animals. En el primer cas, el vector és Aedes egypti; en el segon, diverses espècies d'Haemagogus a Sud-amèrica i d'Aedes africanus i A. simpsoni a l'Àfrica central.
febre hemorràgica de Crimea-Congo
febre hemorràgica de Crimea-Congo
Malalties infeccioses
- ca febre hemorràgica de Crimea-Congo, n f
- ca FHCC, n f sigla
- es fiebre hemorrágica de Crimea-Congo, n f
- es FHCC, n f sigla
- fr fièvre hémorragique de Crimée-Congo, n f
- fr FHCC, n f sigla
- en Crimean-Congo hemorrhagic fever, n
- en CCHF, n sigla
Malalties infeccioses
Definició
Malaltia vírica causada pel virus de la febre hemorràgica de Crimea-Congo, caracteritzada per febre, miàlgia, mareig, dolor i rigidesa de coll, lumbàlgia, cefalea, irritació dels ulls i fotofòbia, nàusees, vòmits, diarrea, dolor abdominal i mal de coll al principi, seguits de canvis bruscs d'humor i confusió, taquicàrdia, adenopaties i erupció petequial en les mucoses internes i en la pell, que poden derivar en equimosis.
Nota
-
La transmissió de la febre hemorràgica de Crimea-Congo es produeix per la picada de paparres, que actuen com a vectors, però també per contacte directe amb sang, secrecions o líquids corporals de les persones infectades o per manipulació de mostres orgàniques infectades.
La denominació febre hemorràgica de Crimea-Congo està formada per dos topònims perquè la identificació i descripció de l'agent víric causant de la malaltia es van completar a partir de mostres de dos brots diferents, un de Crimea i l'altre del Congo Belga (actualment, la República Democràtica del Congo). En contextos de divulgació de vegades es fa servir la forma escurçada febre de Crimea-Congo.
febre hemorràgica de l'Ebola
febre hemorràgica de l'Ebola
Malalties infeccioses
- ca febre hemorràgica de l'Ebola, n f
- ca malaltia de l'Ebola, n f
- es enfermedad del Ébola, n f
- es fiebre hemorrágica del Ébola, n f
- es virosis del Ébola, n f
- fr fièvre hémorragique Ebola, n f
- fr maladie à virus Ebola, n f
- en Ebola hemorrhagic fever, n
- en Ebola virus disease, n
- en EVD, n sigla
Malalties infeccioses
Definició
Malaltia vírica altament contagiosa i sovint mortal causada pel virus de l'Ebola, caracteritzada per febre, forta sensació de debilitat, mal de cap intens, dolors musculars, diarrea, dolor abdominal, mal de coll, tos seca, símptomes de deshidratació, leucocitosi, trombocitopènia i hemorràgies internes i externes.
Nota
-
La transmissió de la febre hemorràgica de l'Ebola té lloc per contacte directe amb la sang o els fluids corporals dels organismes infectats.
En contextos de divulgació de vegades es fa servir la forma escurçada ebola, que és preferible escriure amb minúscula inicial.
febre intestinal
febre intestinal
Malalties infeccioses
- ca febre tifoide, n f
- ca enteropíria, n f sin. compl.
- ca febre intestinal, n f sin. compl.
- ca tífia, n f sin. compl.
- ca tifobacil·losi, n f sin. compl.
- ca tifus abdominal, n m sin. compl.
- es fiebre tifoidea, n f
- fr fièvre typhoïde, n f
- en typhoid fever, n
Malalties infeccioses
Definició
Malaltia aguda, infecciosa, produïda per Salmonella typhi i transmesa per l'aigua de beure, la llet, el marisc i les secrecions dels malalts.
Nota
-
La febre tifoide es manitfesta després d'una incubació d'unes tres setmanes. Apareix la febre, progressivament ascendent, juntament amb astènia, insomni i ensopiment, petites taques rosades al tòrax i l'abdomen, hepatosplenomegàlia, diarrea, bradicàrdia relativa i, a vegades, hemorràgies i perforacions intestinals. El curs habitual abans de l'antibioteràpia era d'entre 4 i 6 setmanes, amb un període característic amfibòlic a la tercera setmana amb remissions matutines de la febre i millora de l'estupor, propi de la segona setmana. Les recaigudes són freqüents. Les lesions són a les plaques de Peyer i als ganglis mesentèrics. El diagnòstic s'obté per l'hemocultiu i les seroaglutinacions.
Les denominacions gàstrica tifulosa, gastroenteritis fol·licular i ileotifus es consideren obsoletes.
febre mediterrània familiar
febre mediterrània familiar
Malalties minoritàries
- ca febre mediterrània familiar, n f
- ca FMF, n f sigla
- es fiebre mediterránea familiar, n f
- es FMF, n f sigla
- fr fièvre méditerranéenne familiale, n f
- fr FMF, n f sigla
- en familial Mediterranean fever, n
- en FMF, n sigla
- cod 342
Malalties minoritàries
febre paratifoide
febre paratifoide
Malalties infeccioses
- ca febre paratifoide, n f
- ca malaltia de Brion-Kayser, n f sin. compl.
- ca malaltia de Schottmüller, n f sin. compl.
- ca paratifus, n m sin. compl.
- es fiebre paratifoidea, n f
- fr fièvre paratyphoïde, n f
- en paratyphoid fever, n
Malalties infeccioses
Definició
Malaltia infecciosa aguda causada pels bacteris Salmonella paratyphi, S. schotmülleri i S. hirschfeldii, que ocasiona un quadre de molèsties abdominals, astènia i anorèxia, amb una simptomatologia semblant a la de la febre tifoidea, per bé que més lleu.
febre reumàtica
febre reumàtica
Immunologia
- ca febre reumàtica, n f
- es fiebre reumática
- fr fièvre rhumatismale
- en rheumatic fever
Immunologia
Definició
Malaltia autoimmunitària sistèmica que es manifesta després d'una infecció per estreptococs β-hemolítics i que comporta un procés febril acompanyat d'inflamació del teixit connectiu, del cor i de les articulacions.
Nota
- Els pacients afectats per febre reumàtica presenten antiestreptolisina O a la sang.
febre tifoide
febre tifoide
Malalties infeccioses
- ca febre tifoide, n f
- ca enteropíria, n f sin. compl.
- ca febre intestinal, n f sin. compl.
- ca tífia, n f sin. compl.
- ca tifobacil·losi, n f sin. compl.
- ca tifus abdominal, n m sin. compl.
- es fiebre tifoidea, n f
- fr fièvre typhoïde, n f
- en typhoid fever, n
Malalties infeccioses
Definició
Malaltia aguda, infecciosa, produïda per Salmonella typhi i transmesa per l'aigua de beure, la llet, el marisc i les secrecions dels malalts.
Nota
-
La febre tifoide es manitfesta després d'una incubació d'unes tres setmanes. Apareix la febre, progressivament ascendent, juntament amb astènia, insomni i ensopiment, petites taques rosades al tòrax i l'abdomen, hepatosplenomegàlia, diarrea, bradicàrdia relativa i, a vegades, hemorràgies i perforacions intestinals. El curs habitual abans de l'antibioteràpia era d'entre 4 i 6 setmanes, amb un període característic amfibòlic a la tercera setmana amb remissions matutines de la febre i millora de l'estupor, propi de la segona setmana. Les recaigudes són freqüents. Les lesions són a les plaques de Peyer i als ganglis mesentèrics. El diagnòstic s'obté per l'hemocultiu i les seroaglutinacions.
Les denominacions gàstrica tifulosa, gastroenteritis fol·licular i ileotifus es consideren obsoletes.
febre vírica del Zika
febre vírica del Zika
Malalties infeccioses
- ca febre del Zika, n f
- ca febre vírica del Zika, n f
- ca malaltia del Zika, n f
- es enfermedad del Zika, n m
- es fiebre del Zika, n f
- fr Zika fièvre, n f
- en ZIka fever, n
- en Zika virus disease, n
Malalties infeccioses
Definició
Malaltia vírica causada pel virus del Zika, caracteritzada per febre, erupcions a la pell, dolors articulars i conjuntivitis i vermellor als ulls, d'una intensitat i durada variables, que poden anar acompanyats de dolor muscular i cefalea.
Nota
-
La febre del Zika té normalment un curs lleu, de durada curta (d'uns dies a una setmana). Els casos greus, que requereixin hospitalització, són poc habituals. En les àrees on la malaltia és freqüent s'ha observat un augment significatiu dels casos de mort fetal i de microcefàlia congènita en nadons de dones embarassades que han contret la malaltia durant l'embaràs.
La malaltia es transmet per picades de mosquits, que fan de vectors del virus; concretament, els mosquits del gènere Aedes. La principal mesura de prevenció és l'eliminació dels biòtops dels mosquits vectors i l'adopció de mesures protectores antimosquits, tant dins com fora dels habitatges.
No existeix un tractament antiviral específic per a la malaltia, sinó que es fa un tractament simptomàtic que pot incloure analgèsics i antiinflamatoris, a més a més de fer repòs i prendre líquids en abundància.
La denominació Zika prové d'un topònim, el bosc de Zika, a Uganda, on es va identificar per primera vegada el virus en un macaco rhesus (Macacca rhesus), l'any 1947. En contextos de divulgació de vegades es fa servir la forma escurçada zika per referir-se al nom de la malaltia.
