impedància acústica
impedància acústica
Otorrinolaringologia
- ca impedància acústica, n f
- es impedancia acústica
- en acoustic impedance
Otorrinolaringologia
Definició
Resistència que ofereix el sistema timpanoossicular en la transmissió del so.
Nota
- La impedància acústica és el contrari de la compliància acústica, des del punt de vista audiològic, quan es realitza una impedanciometria.
impedància bioelèctrica
impedància bioelèctrica
Neurociència
- ca bioimpedància, n f
- ca impedància bioelèctrica, n f sin. compl.
- es bioimpedancia
- es impedancia bioeléctrica
- en bioelectrical impedance
- en bioimpedance
Neurociència
Definició
Oposició que ofereix el medi biològic al pas del corrent elèctric altern, expressada com la relació entre la diferència de potencial aplicada i el corrent elèctric que travessa el medi.
Nota
- La unitat de mesura de la bioimpedància és l'ohm (Ω).
impedància de l'elèctrode d'ECG
impedància de l'elèctrode d'ECG
Equip respiratori i d'anestèsia
- ca impedància de l'elèctrode d'ECG, n f
- es impedancia del electrodo de ECG, n f
- fr impédance d'électrode d'ECG, n f
- en ECG electrode impedance, n
Equip respiratori i d'anestèsia
Definició
Mesura combinada de l'oposició al pas de corrent a través de la interfície (resistència) de l'elèctrode d'ECG i de la capacitat per a emmagatzemar càrrega elèctrica en la interfície (reactància capacitiva) com a resposta al pas del corrent.
Nota
- S'utilitza un corrent altern per a mesurar ambdós components de la resistència.
impedanciòmetre
impedanciòmetre
Otorrinolaringologia
- ca impedanciòmetre, n m
- es impedanciómetro
- en impedanciometer
Otorrinolaringologia
Definició
Aparell que mesura el percentatge de so reflectit per la cavitat timpànica d'un so transmès pel conducte auditu extern, i que s'empra per a realitzar una impedanciometria.
impedanciometria
impedanciometria
Otorrinolaringologia
- ca impedanciometria, n f
- es impedanciometría
- en acoustic impedance measurement
Otorrinolaringologia
Definició
Mesurament de la impedància acústica d'un individu.
imperforació de coanes
imperforació de coanes
Otorrinolaringologia
- ca atrèsia de coanes, n f
- ca imperforació de coanes, n f sin. compl.
- es atresia de coanas
- es imperforación de coanas
- en choanal atresia
Otorrinolaringologia
Definició
Malformació consistent en l'oclusió òssia o membranosa d'una o ambdues coanes.
imperforació de coanes
imperforació de coanes
Malalties minoritàries
- ca atrèsia de coanes, n f
- ca imperforació de coanes, n f sin. compl.
- es atresia de coanas, n f
- es atresia coanal, n f sin. compl.
- es imperforación de coanas, n f sin. compl.
- fr atrésie choanale, n f
- fr atrésie des choanes, n f sin. compl.
- en choanal atresia, n
- cod 137914
Malalties minoritàries
impetigen
impetigen
Fisioteràpia
- ca impetigen, n m
- es impétigo, n m
- en impetigo
Fisioteràpia
Definició
Infecció purulenta de la pell, generalment de caràcter agut, produïda per cocs piògens.
implant
implant
Sinologia
- ca implant, n m
- ca pròtesi, n f sin. compl.
- es implante
- es prótesis
- fr implant
- fr prothèse
- it impianto
- it protesi
- en implant
- en prosthesis
Sinologia
Definició
Material fixat, inserit o empeltat en un òrgan o en una estructura corporal.
implant
implant
Infermeria
- ca implant, n m
- es implante
- fr implant
- en implant
Infermeria
Definició
Material fixat, inserit o empeltat en un òrgan o en una estructura corporal.
Nota
- L'implant pot ser teixit orgànic, material inert o material radioactiu.
